BarcelonaLes restriccions a la interacció social s'han anat suprimint gradualment i aquest divendres Catalunya farà "un pas de gegant cap a la normalitat", va dir dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després d'anunciar la recuperació gairebé total de la presencialitat en les activitats socials i culturals. Però a curt termini no es preveuen canvis en l'ús de les mascaretes, que es quedaran com a mínim fins a la primavera del 2022. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha confirmat aquest dimecres que la mesura de prevenció continuarà sent necessària als espais interiors durant la tardor i l’hivern perquè són les èpoques de més incidència d'altres virus respiratoris, com la grip i el virus sincitial (VRS), causant de la bronquiolitis infantil.
"L’any passat no vam veure altres virus i ara estem ja veiem casos de VRS. Hem de veure què passa amb la grip", ha advertit Argimon. Així, només quan passin els mesos de més fred el conseller ha obert la porta a la supressió total de la mascareta com ja es fa en bona part dels països europeus. De moment, i sense concretar cap data, Argimon ha dit que seran els centres educatius, en concret les escoles, els primers llocs que en podran prescindir.
No obstant això, el debat sobre la mascareta no és una prioritat per a les autoritats sanitàries, que a més la continuen veient com un símbol perquè la població tingui present que la pandèmia no s'ha acabat. Des del Govern demanen cautela amb la idea de desfer-se'n i assenyalen que encara cal per controlar l'epidèmia "als mateixos espais on és obligatòria actualment"; és a dir, als espais interiors i als llocs on no és possible mantenir la distància de seguretat. Unes declaracions molt alineades amb les de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que tampoc preveu la fi immediata de la mascareta: "Hem d'anar pas a pas, fer baixar tots els indicadors, i les mascaretes hi tenen una funció fonamental perquè sabem quina importància té la transmissió del virus per aerosols als espais interiors. A més hi ha una llei que en regula l'ús, així que de moment les mascaretes han vingut per quedar-se”.
Amb poc més de 1.750 contagis de covid a la setmana i amb un 82% de la població de més de 12 anys vacunada, Catalunya és un dels pocs territoris europeus que avui poden presumir de tenir un risc baix de transmissió de covid-19, juntament amb la resta d'Espanya, Polònia, Hongria i Itàlia. Després d’una cinquena onada que es va allargar més de dos mesos i que va deixar xifres de contagis insòlites a la Unió Europea –es van arribar a notificar 10.000 positius en un sol dia, a mitjans de juliol–, aquesta mateixa setmana s'espera que el departament de Salut notifiqui menys de 50 contagis cada 100.000 habitants, un dels llindars màxims que fixa el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) per classificar com a adequada la gestió de la pandèmia en un país. Si es compleix la previsió, Catalunya es tenyirà de color verd al mapa internacional que publica diàriament aquest organisme i que estableix els criteris consensuats d'actuació davant el covid per tots els estats membres de la UE.
Criteris europeus
El Govern ha rebaixat el nivell de la pandèmia d'emergència a alerta després de nou setmanes amb una tendència epidemiològica clara de descens. Les autoritats no preveuen que la corba de contagis s'acceleri de manera sobtada i així ho constata la taxa de contagi del virus o Rt, que calcula la velocitat de propagació del virus i que serveix per vigilar si la pandèmia entra en fase d’expansió. Aquest indicador se situa en el 0,78 –per sota del temut 1– i evidencia que almenys els pròxims tres dies encara es continuarà reduint la xifra de nous contagis, perquè les cadenes de transmissió s'estan tallant amb proves diagnòstiques i aïllaments.
Les vacunes funcionen com a "tallafoc" i la més baixa circulació del virus afavoreix que es puguin fer els estudis de contactes i de seguiment de les cadenes de transmissió, detalla el grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (Biocom-SC), que col·labora amb el Govern en la vigilància de l'evolució dels indicadors. "El context epidemiològic és del tot diferent del juny i el factor diferencial és la vacunació", afirma la investigadora Clara Prats.
Catalunya compleix els criteris acordats per tots els estats membres per considerar que la pandèmia està sota control: una incidència acumulada (el nombre de casos notificats) igual o inferior als 50 contagis cada 100.000 habitants els últims 14 dies i un percentatge de positivitat del total de proves inferior al 4%. A Catalunya la incidència acumulada ha caigut a la meitat en cinc setmanes (vegeu el gràfic), també entre els més grans de 50 anys (44 contagis cada 100.000 habitants), els més vulnerables a complicar-se en cas d'infecció.
Encara que es continuen fent entre 8.000 i 10.000 proves diagnòstiques al dia, menys del 2% dels tests revelen una infecció de covid activa, també en el cas de les persones que arriben als centres d'atenció primària (CAP) amb símptomes compatibles de covid. Tot i que cada setmana es fan menys proves que l'anterior, la taxa de positivitat cau al mateix ritme. "El fet que baixin els dos indicadors alhora és un senyal de tranquil·litat", assegura Prats.
Descongestió dels hospitals
A Catalunya la transmissió del virus ja no està descontrolada –es produeixen alguns brots forts en alguns territoris, però sense capacitat de créixer– i l'impacte del coronavirus en el sistema sanitari ja no és incompatible amb l'atenció d'altres malalties. Per exemple, menys del 10% dels llits que s'estan fent servir aquest dimecres es destinen a malalts de covid. A l'estiu, durant la cinquena onada, es van arribar a registrar més de 2.000 hospitalitzats i prop de 600 malalts greus a les unitats de cures intensives (UCI). Ara hi ha 342 malalts de covid hospitalitzats, la meitat dels que hi havia fa tot just un mes (738), i 96 pacients greus. Feia més d'un any que Catalunya no baixava del centenar de pacients crítics, concretament des del juliol del 2020, quan es va reduir al màxim l'ocupació hospitalària com a conseqüència directa del confinament decretat entre març i juny.
També les defuncions per covid gairebé s'han deixat de produir si es compara amb les esgarrifoses xifres setmanals que hi havia abans de la vacunació. Entre el 3 i el 9 d'octubre, la dada més actualitzada de víctimes mortals proporcionada per Salut, han mort 9 persones, la majoria de més de 70 anys. En canvi, per les mateixes dates de l'any passat (la setmana del 5 a l'11 d'octubre) se'n notificaven 122. Aquest canvi de tendència és evident als centres residencials, on només 17 persones de set geriàtrics són casos actius de coronavirus. Salut ha informat que l'última setmana no hi ha hagut cap defunció de residents per covid, tot i que sí que hi ha hagut 22 ingressos a l’hospital de mitjana cada dia.
El 82% dels catalans estan vacunats del tot
El 82% de la població a Catalunya de més de 12 anys ja està completament vacunada. Per sexes, el 83,3% de les dones tenen la pauta completa, així com el 80,5% dels homes. El departament de Salut confia que la taxa de vacunació pugui augmentar encara més, però la veritat és que el ritme de noves dosis administrades s’ha alentit i només ha augmentat un 1,9% l’últim mes. Els grups que van dels 20 als 29 anys i dels 30 als 34 anys són els més estancats, amb un 65,5% i 65,2% de vacunats amb la pauta completa, respectivament. També el 67,8% dels que tenen entre 12 i 15 anys estan totalment vacunats.
La vacunació ha capgirat l’impacte de la pandèmia malgrat l’augment de la interacció social de les últimes setmanes. Tot i que no anul·la la transmissió del virus, sí que disminueix el risc de contagi i, sobretot, ha demostrat que redueix les hospitalitzacions i les defuncions.
