"Ja m'he resignat al fet que no em cedeixin el pas a l'ascensor"

BarcelonaQuan el metro de la L9 Nord arriba a l'estació de La Sagrera i s'atura, les portes s'obren automàticament i alguns viatgers surten corrents com si competissin entre ells. El seu objectiu és tenir un lloc en un dels dos ascensors que hi ha disponibles. Els més ràpids, entre vuit i deu persones, acabaran fent el primer viatge atapeïts dins les quatre portes de vidre. El segon ascensor serà per als que no han sigut prou veloços. Les persones amb mobilitat reduïda, que són les que tenen preferència per utilitzar els ascensors del metro, hauran d'esperar una segona tanda. "Jo ja m'he resignat al fet que no em cedeixin el pas a l'ascensor. Si em deixen passar, perfecte, però si no, ja no dic res. No em vull barallar amb ningú", explica l'Elena, assídua del transport públic i, en els últims quatre anys, arrossegant dues crosses. La Vanessa Villegas, que no porta crosses però si un cotxet amb una nena petita i una altra agafada de la mà, també s'ha resignat. Només "alguna vegada" demana que la deixin passar, però diu que li contesten malament. "Em diuen que van a treballar i que tenen pressa... i jo els dic que també he d'anar a la feina, però que abans he de portar les nenes a l'escola", explica.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és plenament conscient que "el mal ús dels ascensor que fan alguns usuaris ha generat un problema" i el juny del 2020 va posar uns cartells força grans a les portes dels ascensors de dues de les estacions més problemàtiques (La Sagrera i Glòries) per insistir que tenen preferència les persones amb mobilitat reduïda. També des de megafonia van recordant el missatge. Després d'un any consideren que aquest projecte ha sigut "un èxit" i abans que acabi aquest 2021 estendran la campanya a totes les estacions. Tot i la bona valoració que en fa TMB, el problema persisteix i les curses per les andanes, sobretot a La Sagrera, es produeixen cada dia.

L'andana de la L9 Nord d'aquesta estació està per sota de la resta i calen cinc trams d'escales mecàniques per arribar a la superfície. Tot i així, l'ascensor no és més ràpid que l'escala. "Aquests ascensors són especials i estan pensats per a les persones amb mobilitat reduïda. Les portes s'obren molt lentament i l'ascensor és lent. Si hi arribes i acaba de marxar, és molt més ràpid anar per les escales", explica el treballador de TMB que vigila les incidències d'aquesta estació. Considera que l'incivisme es manté tot i els nous cartells i creu que l’única opció seria posar un treballador que filtrés la cua, però caldria fer-ho amb un vigilant de seguretat i sembla inviable destinar tants recursos a aquest problema. TMB també fa sovint campanyes per recordar que cal cedir el pas i els seients a les persones amb mobilitat reduïda, però el resultat sembla discret.

"Els cau la cara de vergonya"

El vigilant de seguretat de l'estació ha intervingut en alguna ocasió per demanar a la gent que deixi passar al davant a qui no pot fer servir l'escala mecànica. "Els cau la cara de vergonya", diu. Però si ell està lluny o fa veure que no està pendent de la cua, l'ordre torna a ser el del primer que arriba.

El boom dels patinets encara ha fet créixer més els pretendents de l'ascensor i ha provocat que les cues s'allarguin. Des de TMB reconeixen que encara no hi ha cap normativa que reguli què cal fer amb aquest vehicle sota terra, però tenen clar que els patinadors no tenen prioritat i, si hi ha escales mecàniques, les haurien de fer servir.

Una situació similar passa dins els vagons, on sovint no es respecten els seients reservats per a les persones amb problemes de mobilitat. "Una vegada vaig caure a terra... i ara sí que sempre que pujo al metro reivindico el lloc que tingui més a prop", diu l'Elena, agitant una crossa com si estigués picant la cama d'algú. La resposta que sol sentir és "ai perdona, no ho havia vist". Davant del perill de tornar a caure, a aquest dret no hi ha renunciat. Fonts de TMB expliquen que els nous trens que ja s'estan fabricant encara tenen més diferenciats els seients reservats, per fer més difícil la confusió o, com passa massa sovint, l'excusa de la confusió.