Les residències avisen que 12.000 places públiques pengen d’un fil
Els criteris per adaptar els centres al nou model impossibilitaran la continuïtat d'alguns geriàtrics urbans
BarcelonaEls nous requisits per tenir oberta una residència geriàtrica deixen a la corda fluixa entre 12.000 i 16.000 places del sistema públic, segons el càlcul d'Upimir, la patronal de les residències petites i mitjanes, i l'associació Ascad, que aplega gerents i directors de centres d'atenció a la dependència. Es tracta de les places que no podran complir les noves condicions que imposa el decret 69/2020 per al procés obert d'acreditació de geriàtrics col·laboradors i concertats amb la xarxa de titularitat pública. Els nous requisits afecten diversos aspectes de la residència, que poden anar des de temes arquitectònics, com la mida d'una habitació o l'amplada dels passadissos, fins a temes organitzatius o urbanístics.
Els centres tenen fins al 5 d'agost per presentar la documentació i, a partir d'aquí, el departament de Drets Socials anirà resolent cada expedient. En els casos que no s'assoleixin els estàndards de qualitat, la residència en qüestió no podrà concertar noves places, però els residents actuals sí que podran continuar amb les mateixes condicions fins que es donin de baixa.
“A la pràctica, si no es passa el tall, bloquejaran les llistes d'espera perquè no hi hagi nous ingressos”, es queixa el president de la Upimir, Ignasi Freixa. Això complicarà la gestió de molts establiments petits i mitjans que ja cobren de l'administració un preu sota cost per cada plaça concertada, tal com reconeix un informe elaborat recentment pel mateix departament.
Places "bloquejades"
L'objectiu del nou model és que els geriàtrics tinguin la distribució d'una casa –amb poques places i espais comunitaris–, però Freixa assenyala que les reestructuracions poden ser impossibles per les estrictes normatives urbanístiques dels municipis. Les adaptacions són especialment difícils en zones urbanes com l'Eixample barcelonina, on augura que hauran de tancar la immensa majoria de les residències que estan en pisos. L'alternativa –continua reflexionant el president d'Upimir– és traslladar els centres geriàtrics als afores de les grans ciutats.
Fonts del Govern expliquen a l'ARA que, si es detecten errors o manca de documentació durant el procés d'acreditació, l'administració farà un requeriment als centres i se'ls demanarà que corregeixin l’error "amb la voluntat de poder-la acreditar". Si un cop superat el procés una entitat no aconsegueix acreditar-se perquè no compleix els criteris de qualitat exigits per concertar un servei amb la Generalitat, la conselleria diu que no se li retirarà el concert de les places que tingui, però l’entitat no podrà concertar noves places. És a dir, si hi ha una persona ingressada, no s’eliminarà la seva plaça, però un cop l’usuari ja no hi sigui, aquella plaça no podrà ser ocupada amb règim de finançament públic.
"Des del departament encara no sabem quantes places es podrien veure afectades, però el compromís i la voluntat és que el procés ens permeti fer una radiografia de la situació per, conjuntament amb les entitats afectades, buscar solucions que permetin mantenir les places", asseguren les mateixes fonts governamentals, que ho supediten, però, "al compliment de la legalitat i dels criteris de qualitat que s’han de complir per concertar serveis amb la Generalitat".
Segons les últimes dades de Drets Socials, hi ha 12.000 persones pendents d'ocupar una plaça pública. El 40% de les residències amb places públiques tenen una llista d'espera d'entre un i tres anys, i el 17%, de més de tres anys.
Carta a la fiscalia
El diagnòstic de la patronal Upimir el comparteix Ascad. Aquesta entitat ha enviat una carta exposant la situació a la síndica de greuges de Catalunya, la fiscalia, Drets Socials i l'Imserso per denunciar que, en la documentació per aconseguir l'acreditació, cal incloure una declaració responsable assegurant que es compleixen les condicions aprovades el 2015. Com que la majoria de geriàtrics es van construir abans, per tant, s'“obliga a mentir”, fet que “pot incórrer en un suposat delicte de falsedat documental”.
També recriminen que el departament de Carles Campuzano hagi obviat els seus requeriments i que de totes les normatives per modernitzar les residències, com la del model impulsat per l'exministra Ione Belarra el 2022 –que ofereix un període d'adaptació fins al 2030– s'hagi optat per la via “tortuosa, lesiva i excloent” que “dinamita” els geriàtrics. De fet, tant la patronal com Ascad alerten que tot el procés acabarà tenint un impacte negatiu en la de ja per si llarga llista d'espera, ja que amb menys places d'oferta, hi haurà menys possibilitats d'entrar-hi.
