Tremp continua en estat de xoc

TrempUn operari del cementiri de Tremp es treu de la butxaca un tros de paper on hi ha diversos números apuntats en bolígraf. “A veure, avui toca el 497, el 467 i el 20”, diu llegint el paper. Es refereix als números dels nínxols on aquell dia es donarà sepultura a nous difunts. “Mira que fa anys que treballo aquí i mai havia vist res semblant”, comenta l’home amb un gest de desaprovació mentre es dirigeix a un dels nínxols. Mai havia enterrat tants morts en tan poc temps, i mai els difunts provenien tots d’un mateix lloc. La residència Fiella s’ha convertit en la casa dels horrors: 130 dels seus 143 avis es van contagiar de coronavirus, i 46 han mort des del 19 de novembre, un avui mateix.

A l’entrada del cementiri s’arremolinen els familiars i les amistats de la primera difunta a la qual es donarà sepultura, Antònia Castells, de 90 anys, que tot just feia dos mesos i mig que era a la residència Fiella. La seva filla, Pepita Vigo, es mostra compungida: “Em fa la sensació que l’he portada a la mort abans d’hora -comenta-. Alguna cosa s’ha escapat, Salut hi hauria d’haver estat més a sobre”.

Cap ‘mea culpa’

A la cerimònia hi assisteixen una dotzena de persones per allò d’evitar aglomeracions en temps de pandèmia. L’oficia el rector de Tremp, mossèn Joan Antoni Mateo, que és també president de la Fundació Fiella, propietària i gestora de la residència que ja suma tants morts. Amb tot, no surt de la seva boca ni un mea culpa, ni un “estem investigant”. Res, tot i que la Generalitat ha obert un expedient sancionador a la residència i la Fiscalia de Lleida ha iniciat diligències. El capellà es limita a llegir les absoltes de menys de cinc minuts dret davant el vehicle fúnebre on hi ha el fèretre de la senyora Antònia, s’acomiada amb les típiques frases de condol que es pronuncien en tots els funerals, i marxa. Quan els operaris del cementiri encara estan acabant de tapiar el nínxol, els familiars del següent mort a la residència que s’enterrarà aquell dia ja s’esperen a l’entrada del cementiri.

“Ara se n’encarrega Salut [de la residència] i nosaltres no volem dir res”, és l’únic que aquesta periodista aconsegueix arrencar al mossèn abans que desaparegui del cementiri. El capellà es remet també al comunicat que la Fundació Fiella va fer públic el 3 de desembre, que bàsicament diu que la residència ho ha fet tot bé: “Ha observat tots els protocols sanitaris de seguretat, inclosa la sectorització”, afirma literalment l’escrit.

La Fundació Fiella és una entitat religiosa vinculada al bisbat d'Urgell. A part del rector de Tremp, el vicari general del bisbat i representant personal del copríncep episcopal d’Andorra, Josep Maria Mauri Prior, forma part del seu patronat. I la residència que la fundació gestiona és el geriàtric de referència a les comarques del Pirineu de Lleida. És a Tremp, en un antic convent dels caputxins just a tocar de l’Hospital Comarcal del Pallars. Vist des de fora, l’edifici, de tres plantes i façana de color salmó, no sembla res de l’altre món. Des del vestíbul, però, es veu un bonic claustre. L’escala que puja a la primera planta està acordonada i un treballador apareix per un passadís vestit amb una d’aquelles granotes de protecció de color blanc que cobreixen de cap a peus i que s’han fet tan habituals des que va començar la pandèmia.

El 19 de novembre es va detectar el primer cas de coronavirus a la residència: un treballador va donar positiu en un cribatge rutinari que atenció primària va fer al personal del centre, segons va explicar en roda de premsa dijous la gerent de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, Divina Farreny. L’endemà es van fer proves PCR a tot el personal i a tots els residents, i els resultats van ser esfereïdors: 6 treballadors i 51 dels 143 avis van donar positiu.

Avis barrejats al centre

“A partir del 23 de novembre atenció primària va fer visites diàries. Encara no s’havia acabat la sectorització dels positius ni els trasllats a la zona vermella, ni s’havien creat circuits diferenciats”, va explicar Farreny en la compareixença pública. En definitiva, que avis amb coronavirus i avis no infectats continuaven barrejats. Si era així quan ja s’havia declarat el brot a la residència, ¿com devia ser abans, malgrat que el comunicat de la Fundació Fiella assegura que els avis estaven dividits en sectors per evitar el contagi?

Tampoc s’havien diferenciat les zones brutes de les netes, ni es feia un tractament adequat dels residus, ni es transportava correctament la roba contaminada, va enumerar també Farreny. Les deficiències es van mantenir en les visites posteriors que va fer el personal d’atenció primària al centre, i el 25 de novembre es van tornar a fer proves PCR a tots els avis. Si els resultats ja havien sigut dolents abans, cinc dies després van ser d’espant: 24 treballadors més i 120 avis van donar positiu.

Tres dies després, el 28 de novembre, la Generalitat va intervenir la residència. Aleshores ja s’havien registrat 10 morts i el còmput macabre no ha fet més que augmentar dia rere dia: ahir ja hi havia hagut 46 defuncions. Ara el Govern ha adjudicat la gestió del centre a Gestió de Serveis Sanitaris, una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut i que està presidida per Joan Ramon Saura Aranda, que curiosament és delegat diocesà de temps lliure al bisbat de Lleida, segons informa la Conferència Episcopal a la seva pàgina web.

El poder de l’Església

“Aquesta gent té molt poder i Tremp és un poble”, afirma una veïna del municipi referint-se a l’Església catòlica. “I jo no vull tenir problemes i vull seguir vivint aquí”, afegeix per justificar que no alertés dels fets, tot i que, assegura, ella i altres a Tremp coneixien les deficiències de la residència. La seva mare hi està ingressada i té coronavirus. Però ella prefereix demanar un favor aquí i un favor allà per aconseguir ajuda per a la mare. Tremp, capital del Pallars Jussà, només té 5.800 habitants. Tothom es coneix, i és possible moure fils.

I és així. Ho preguntis a qui ho preguntis al carrer, gairebé tothom diu que coneix algú a la residència. De fet, entre els veïns corre una llista per WhatsApp que detalla els noms i cognoms dels difunts que se sumen cada dia al sinistre recompte. “Jo hi tinc els oncles, a la residència. Són asimptomàtics però psicològicament estan fatal. Estan tancats a l’habitació i diuen que allò és un cementiri perquè cada dia mor algú”, comenta la Núria, que espera la seva neboda a la porta de l’Escola Maria Immaculada. D’altres asseguren que el brot a la residència marcarà un abans i un després a Tremp, i que els avis que no es morin de covid es moriran de pena. “Jo el que no entenc és que no hagin confinat Tremp. Aquí tots ens coneixem i tenim alguna relació amb la residència”, afirma Manu Gómez, que també s’espera a la porta de l’escola.

El que sí que s’ha fet, en canvi, és clausurar els parcs infantils. Tots estan acordonats i amb un cartell que diu: “Aquest espai romandrà tancat fins a nou avís”. També s’han tancat tots els equipaments esportius, l’Escola de Música i l’espai cultural La Lira, on es fa teatre i cinema. “Tots aquests equipaments són segurs però inciten a la mobilitat i volíem que la gent es quedés a casa”, aclareix per telèfon l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases. La setmana passada també es va fer un cribatge massiu i se’n farà un altre la setmana que ve.

Roser Oms està asseguda a la parada d’autobusos de Tremp. Fa cara de cansada i diu que no ha tingut bon dia. S’ha llevat a les cinc del matí per anar en autobús de Barcelona a Tremp per visitar la mare, que també està ingressada a la residència Fiella i té coronavirus. Ella no viu a Tremp ni n'és originària, i no sembla saber res de les deficiències a la residència, però diu que no li ha agradat el que ha vist aquell dia.

“M'he trobada la mare asseguda a la cadira morta de fred. L’han deixada només amb la camisa de dormir, sense bata ni res -es queixa-. I tenia set. S’ha begut quatre gots. Mai l’havia vist beure tanta aigua”. La gerent de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran va admetre dijous en la roda de premsa que continua faltant personal a la residència que s’encarregui de coses tan bàsiques com rentar i donar beguda i menjar als avis. La Roser està a punt d’agafar l’autobús de tornada a Barcelona. Diu que anirà una altra vegada a Tremp d’aquí dues setmanes i que sap que la seva mare s’ha de morir un dia. Però demana una cosa: “Que no pateixi i que estigui ben cuidada”.