Els familiars de la residència Mossèn Vidal volen Eulen fora de la gestió: "La intervenció pública és una farsa"

BarcelonaPer als familiars dels avis que viuen (o han mort) a la residència Mossèn Vidal Aunós de Barcelona, la mala gestió que creuen que s’ha fet de la pandèmia –26 avis han perdut la vida– és la continuació d’un camí de desgràcies i lluites que encara no acaba. Poc després que arrenqués l’estat d’alarma, el 16 de març, dos cuidadors de la residència van ser detinguts per maltractaments i violacions a una interna. Dos mesos després, amb 21 morts per covid-19 i 75 infectats (el 90% dels residents), el 12 de maig, la Generalitat va intervenir aquesta residència pública gestionada per l'empresa Eulen, van canviar la direcció i els familiars van respirar alleujats. Per poc temps, perquè ara creuen que “la intervenció de la Generalitat és una farsa”, diu Alba Català, una de les familiars, ja que la multinacional segueix sent qui gestiona el centre malgrat la supervisió pública. Van escriure una carta a la Generalitat signada per 75 familiars (dels 86 que queden vius), i que han facilitat al diari ARA, el 28 de maig demanant que Eulen deixi de gestionar el centre. Però no han rebut resposta.

Des del departament de Salut, que gestiona les residència, asseguren via mail (i no possibilitant una entrevista amb la directora de la residència o l'interventor públic) que és la Fundació Vella Terra, de confiança de la Generalitat, qui s’encarrega “provisionalment de la direcció i la gestió” i que va fer “canvis organitzatius” i va designar “una nova directora que actua sobre les instruccions de la Fundació”, però reconeixen que “tant la direcció com els treballadors estan a sou d’Eulen”. Un empleat públic, a més, vigila sobretot que es compleixi la sectorialització per a contagiats. Afegeixen, a més, que hi ha 81 professionals per atendre 55 persones dins la residència.

“Ja ens agradaria que fos Vella Terra”, diu de nou l’Alba, que va tenir molt bones sensacions quan es va trobar amb els responsables de la Fundació i reconeix que els familiars es pensaven que a partir d'ara aquesta entitat treballaria en el dia a dia de la residència. Els familiars asseguren que la Fundació no treballa ara a la residència, que va fer un document i "va marxar" i que l'interventor públic de la Generalitat que hi treballa ara no els serveix com a interlocutor i no els ha donat resposta sobre la seva principal preocupació davant la desescalada. "No confiem en Eulen i, a més, no podem estar allà per veure com ho fan", lamenta la Maria José Carcelén, també familiar i portaveu de la plataforma 5+1 en defensa de la gestió pública de les residències.

La decisió actual que més qüestionen els familiars és la d'aïllar durant quinze dies els avis que tornen després de setmanes d'hospitals o sociosanitaris després d'haver patit el coronavirus, "malgrat haver donat ja dues vegades negatiu", denuncia la Maria José. S'han trobat que "ningú de la Generalitat o de la Fundació Vella Terra" els fa d'interlocutors, lamenta l'Alba. I aquest aïllament, "de gent que ja estava recuperada i socialitzant a un sociosanitari o a un hospital", ja ha començat a tenir les seves conseqüències: asseguren que alguns avis ploren desesperats i que a una de les àvies la van sedar després que es donés cops contra un armari l'última nit, expliquen els familiars en grups de WhatsApp.

"La desescalada s'ha de fer", assegura la Maria José, després de no trobar entre metges i experts una explicació vàlida a aquests aïllaments de gent que han donat negatiu per covid-19 recentment. "¿Els tindrem tancats per sempre?", es pregunta. En el pla de desescalada per a les residències de la Generalitat, s'especifica clarament que "els ingressos provinents d'hospital o centre sociosanitari que han guardat aïllament en els últims 14 dies poden ingressar directament a la zona verda", la qual cosa xoca amb el que segons els familiars s'està fent al centre. Salut assegura que tot es fa seguint els protocols vigents i "amb les indicacions i preceptes establerts per l'atenció primària de referència". Però la Maria José, després de parlar aquest divendres al matí amb el director del CAP, diu que li han assegurat que ells "no poden fer-hi res".

La gestió de la pandèmia, segons la María José, va ser fallida des de l'inici. Assegura que es van negar a fer servir EPIs malgrat que en tenien perquè els protocols no els recomanaven si no era en el tracte amb els infectats, però que el primer test PCR va arribar a la residència el 4 d'abril, quan ja hi havia morts. "El dia 8 d'abril van venir moltíssimes ambulàncies i se'n van emportar 30", explica la Maria José. Denuncien, a més, que la Generalitat els va vetar la compra privada de PCR al laboratori valencià Progenie per falta d'homologació, tot i que altres comunitats sí que hi treballen, tal com va explicar a l'abril Crónica Global.

Els problemes no acaben aquí. "A la meva mare ja li han perdut les coses i després les hi han trobat i els llits reclinables no funcionen. Ella mateixa, que està bé del cap, diu que hi ha molt de descontrol, tot i que també és molt negativa", explica una altra familiar que prefereix l'anonimat. Estius sense aire condicionat, 24 hores sense llum i mal estat del mobiliari són algunes de les queixes que els familiars relataven ja abans dels abusos sexuals i de la pandèmia.

La Rosa María Gardon, filla de la dona que va ser assetjada sexualment, està convençuda que la Generalitat "hauria d'haver fet fora Eulen des que es va conèixer la violació", de la qual es va fer públic un vídeo a TV3 en què es veien vexacions, tocaments i agressions per part dels dos professionals. El vídeo va ser possible perquè una infermera els va alertar que estaven passant coses estranyes a l'habitació. "Tot va començar quan van trobar la meva mare un matí plena d'orins i defecació i ningú em va dir res", explica, i lamenta que la directora no fes tot el possible per estar al corrent del que passava, que sospita que era continuat. La directora responsable va seguir al capdavant fins que es va fer la intervenció per la pandèmia i la Generalitat es va personar com a acusació contra els treballadors i va obrir una investigació "per la via de la inspecció de Serveis Socials" a Eulen per depurar responsabilitats.

Els pares de la Rosa María, que compartien habitació, van donar negatiu en el primer test del 4 d'abril, però quinze dies després, ja en quarantena, van donar positiu, per la qual cosa la Rosa María està convençuda que "els van encomanar els professionals" en ple estat d'alarma, ja que ells no es poden moure. La seva mare encara està aïllada, sense símptomes (va tenir febrícula), però amb un positiu PCR a la residència, mentre que el seu pare està aïllat a un sociosanitari.

La Milagros, que també va patir agressions dins la residència l'any passat a la mateixa planta on ara fa tres mesos van transcendir les violacions a l'altra dona, no va tenir la mateixa sort i va ser de les primeres persones a morir amb covid-19 dins la residència. Per ara, segons el recompte dels familiars en contacte amb la residència, han mort 26 persones, tot i que l'última no se'ls ha notificat i Salut només en comptabilitza 22, segons el correu facilitat a l'ARA. Les agressions a la Milagros, que es van fer públiques per àudios divulgats a La Sexta, van ser amb la pressió de les famílies els detonants perquè la Generalitat accedís a avançar el concurs de la residència i treure una altra gran empresa, OHL, llavors gestora del centre, per atorgar-la a Eulen. Però el canvi no els ha servit per millorar.

La filla de la Milagros, la Cristina Pérez, assegura que quatre dies abans de la seva mort la van avisar a la residència que estava "amb 40 de febre" i que no sabia des de quan perquè amb el repartiment de trucades passaven dies sense parlar. També acusa l'anterior metgessa, que tots els familiars qüestionen, d'atribuir totes les febres a infeccions d'orina sense comprovar-ho "i posava tots els malalts junts, de manera que es podien infectar", poc abans que comencés l'estat d'alarma.

El Paco Rodríguez, de fet, confirma que al seu pare, el Pedro, se li va diagnosticar infecció d'orina quan va presentar febre "i van trigar 9 dies a portar-lo a un hospital", explica, i ho demostra amb els correus intercanviats amb la metgessa de Mutuam, empresa també privada subcontractada per la Generalitat per portar la gestió mèdica del centre. A l'hospital, se'l van trobar amb una pneumònia bilateral i insuficiència renal, i amb una "deshidratació severa" que també demostra amb un informe mèdic. "Ell feia dies que no menjava i a les residències no els poden obrir vies pel menjar, per això també vam insistir que el portessin a un hospital", explica el Paco.

Els set familiars consultats per l'ARA coincideixen que la gestió d'Eulen és "nefasta", tot i que en general reconeixen que la nova directora els va donar una millor impressió i també la nova metgessa. L'empresa ha declinat donar declaracions al diari ARA. Els familiars creuen que "canviar el soldat", en paraules de la Maria José, no és suficient. “Si no van ser capaços de controlar violacions dins la residència i han gestionat així la pandèmia, ¿com podem confiar que gestionaran bé la desescalada i un possible brot a la tardor?”, es pregunta. Demana que deixi d'haver habitacions dobles per evitar contagis. I assegura que el problema és "que una multinacional que vol fer negoci no es pot fer càrrec de la salut de les nostres persones grans".