La residència d'estudiants més antiga de Catalunya, a punt de tancar
Els alumnes del Col·legi Major Ramon Llull, ubicat a l'Escola Industrial, disposats "a lluitar" per evitar-ho
BarcelonaFa dues setmanes, la capella del Col·legi Major Ramon Llull era plena de gom a gom. Els havia convocat ni més ni menys que el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i tots tenien un mal presagi. Fins i tot hi van assistir alguns antics residents que volien saber de primera mà què estava passant. "Va ser molt dur", recorda ara Ferran Ciria, estudiant i president del Consell Col·legial del centre. De fet, hi va haver llàgrimes. La notícia era la que tots temien: el col·legi major ja no rebrà nous estudiants i aquest serà el seu últim curs, perquè a l'estiu tancarà. La decisió, diuen, està presa i no depèn tant de la UB com, sobretot, de la Diputació de Barcelona, que és la propietària de l'edifici. La UB té cedida aquesta històrica residència des del 1989 a partir d'un conveni amb la Diputació de Barcelona que es va extingir el 2019 però que es va decidir ampliar. La Diputació ja va intentar tancar-la el 2011, però aleshores les mobilitzacions dels residents ho van impedir. "Ara ens toca defensar-la a nosaltres", diu Ciria.
El Col·legi Major Ramon Llull és l'hereu de l'antiga Residència d'Estudiants de Catalunya, que es va inaugurar l'any 1921 en un xalet de Sant Gervasi i es va traslladar al recinte de l'Escola Industrial el 1929. Una autèntica casa d'estudiants amb habitacions compartides i amb algunes d'individuals, amb espais comuns de trobada i sobretot amb molta germanor, molt caliu i ànsies compartides de coneixement. Entre els residents o les personalitats que han tingut contacte amb la que és la residència més antiga de Catalunya cal destacar escriptors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu o Carles Riba, a més de Pompeu Fabra, i entre els visitants hi ha noms de la rellevància de Federico García Lorca. Durant la Segona República espanyola, la residència va allotjar diferents institucions culturals i d'ensenyament i, un cop superada la foscor del franquisme, la institució va tornar a lluir a partir del 1989. Va ser aquell any quan va passar a dependre de la Universitat de Barcelona i quan, oficialment, el nom va canviar de residència a col·legi major i va seguir fent història.
"És com si morís una part de mi"
Durant tot aquest temps, aquesta institució ha deixat una forta empremta en milers d'estudiants: "És molt més que una residència –insisteix Ciria–. Quan no coneixes ningú i arribes a una gran ciutat com Barcelona i no saps com serà, agraeixes molt trobar un lloc així, on es fan activitats culturals, excursions, festes... És com una família". A l'edifici hi ha estudiants de tot el món, però sobretot de les Balears. En Bernat Roig és un d'ells. S'hi va estar deu anys, del 2000 al 2010. "La recordo com una de les millors experiències de la meva vida", rememora, i aprofita per animar tothom a mobilitzar-se per intentar evitar el tancament. Per a ell, l'argument de la UB que l'edifici està en mal estat no és suficient: "Sigui quin sigui l'ús que li vulgui donar, l'hauran de reformar. És una qüestió de voluntat", assegura. I lamenta que les administracions la vulguin deixar caure: "És el símbol i el paradigma de les residències de Catalunya. És com si morís una part de mi", diu.
A l'època en què Roig hi va estar allotjat, la Ramon Llull lluïa com mai. "Érem 255 residents", recorda. Els estudiants solien estar-hi quatre anys o més. Amb el temps, les dinàmiques han canviat i la majoria dels estudiants només s'hi estan un parell d'anys. El primer curs, quan són novells, és el de l'arribada, i serveix per anar descobrint l'espai, la ciutat, la universitat. El segon permet acabar de decidir amb quins companys aniràs a compartir pis mentre continues estudiant la carrera a la capital catalana. Seguir buscant-se la vida amb els amics de la residència reforça encara més el vincle i permet que la sensació de comunitat es mantingui més enllà de l'allotjament.
Per a Ciria, si ara a "la resi" hi ha menys estudiants és, en bona part, perquè "l'han deixat morir". Fonts oficials de la Diputació de Barcelona han evitat fer declaracions ni donar gaires explicacions a aquest diari, argumentant que és la UB qui gestiona l'espai. Des de la universitat, per la seva banda, recorden que el propietari és la Diputació i que el contracte de cessió ja es va acabar. Tots els estudiants afectats seran recol·locats al Col·legi Major Penyafort-Montserrat, que també depèn de la UB.