Reprovació a Colau per l'Hermitage en un ple marcat pels indults
ERC es queda sola en la seva proposta d'expropiar terrenys del Port i el solar on es vol ubicar l'equipament
BarcelonaLa gestió del govern municipal de Barcelona sobre el desembarcament de la franquícia del museu Hermitage a la capital catalana ha centrat el ple de l'Ajuntament d'aquest dimecres. Tots els grups a l'oposició han reprovat el paper dels comuns i el PSC després que la comissió de govern tombés el conveni del port de Barcelona amb la institució russa per fer realitat el projecte. El debat s'ha fet després que el grup municipal d'ERC presentés una proposta per expropiar alguns terrenys del port –entre els quals el solar on es vol ubicar l'equipament–. Malgrat que una part del text s'havia intentat consensuar amb els comuns, finalment tots els partits hi han votat en contra, incloent-hi els d'Ada Colau, i han deixat Ernest Maragall sol en la seva aposta per recuperar el "lideratge" de la ciutat en la gestió del port.
La sortida de la presó dels presos polítics després de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dels indults i de l'ordre d'excarceració emesa pel Tribunal Suprem han marcat la sessió plenària. Només començar, l'alcaldessa, Ada Colau, ha volgut tenir un record per un dels presos indultats, el regidor Joaquim Forn. "Més enllà de les diferències polítiques, tots ens alegrem d’aquest fet", ha assegurat Colau, i la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha aprofitat el seu primer torn de paraula per subratllar la "felicitat" del moment "després de tres anys i mig de presó injusta". El PP ha portat una proposta al ple contra els indults que han deixat "atònita" la societat, ha dit el seu portaveu Josep Bou. El text només ha sumat els vots de C's, la regidora no adscrita Marilén Barceló i la regidora de Barcelona pel Canvi Eva Parera, que s'ha desmarcat de l'abstenció de Manuel Valls. "Lamento que enceti el ple alegrant-se dels privilegis d'aquells que han comès delictes gravíssims cap a tots els espanyols", deia Luz Guilarte (Cs).
"Ens hem acostumat que prenguin decisions per nosaltres"
El debat sobre el projecte de l'Hermitage ha començat després que el líder d'ERC, Ernest Maragall, hagi presentat la proposta dels republicans per "recuperar" part dels terrenys del port de Barcelona, com el solar on vol ubicar-se la franquícia del museu rus. Aquests terrenys a hores d'ara són propietat de l'Autoritat Portuària, que és qui té l'última paraula. "Ens hem acostumat que prenguin decisions per nosaltres", ha dit Maragall, que ha plantejat expropiar al port aquests terrenys per recuperar el lideratge del govern municipal en la urbanització de la zona. "Les últimes decisions demostren la feblesa d'aquest Ajuntament i la prepotència de l'Estat", ha assegurat el republicà.
Tots els grups del consistori han aprofitat el debat per carregar contra la gestió del projecte per part del govern municipal. "Aquest ple ha fet el que havia de fer durant vuit anys perquè aquest projecte tiri endavant, i el govern municipal l'ha tirat endarrere de la manera més maldestra", ha etzibat Artadi. La portaveu de Junts ha criticat, juntament amb Valls, que ni el govern ni ERC tinguin un "posicionament clar" a favor o en contra del projecte, i ha alertat del perill que una negativa acabi comportant que el consistori hagi d'indemnitzar els promotors del museu.
Però les crítiques també han anat en contra d'ERC, a qui tots els grups de l'oposició han retret que portés una proposta per abordar el tema de l'Hermitage sense fer ni una sola referència a la franquícia del museu rus. Tant el grup municipal de JxCat com Cs han alertat dels perills que pot suposar obrir el meló de les expropiacions, en referència a altres zones de la ciutat on hi ha terrenys d'altres administracions, com ara la Zona Franca, que havia estat de l'Hospitalet de Llobregat, segons ha recordat el regidor de Cs i exalcalde de la segona ciutat de Catalunya Celestino Corbacho.
Segons ha explicat Maragall els republicans havien transaccionat una part del text de la proposta amb els comuns, però en canvi no han volgut esmenar altres punts com els demanava la formació que lidera el govern municipal. Per això tant els comuns com els socialistes s'han afegit a la resta de partits de l'oposició i han tombat la proposta republicana. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha posat en valor la proposta d'ERC i ha admès que la formació també considera "indispensable" construir una nova relació entre la ciutat i el port "sota criteri de l'interès general", però ha lamentat que Maragall no hagi volgut esmenar el text en el sentit que li demanaven els comuns i ha acusat el portaveu municipal dels republicans de fer un "excés de gesticulació" quan encara queden dos anys per les properes eleccions municipals.
"Barcelona es ven barata i ens sembla que això és inacceptable, ens deixem trepitjar per l’Estat i ens deixem enlluernar pel business", ha assegurat Maragall després de constatar que la seva proposta es quedava sense suports. El líder dels republicans a Barcelona ha demanat al govern municipal que agafi "el timó" de les negociacions, que vetlli perquè s'hi faci un projecte cultural "amb garanties" i que s'eviti el "contenciós" amb la promotora.
La proposta d'ERC ha caigut en un sac buit, però en canvi el ple sí que ha aprovat una proposta de JxCat per una altra infraestructura clau de la ciutat, l'aeroport del Prat. El text, que té contingut de declaració institucional i, a diferència de la proposta d'ERC pel port, s'ha transaccionat amb el govern municipal- aposta per crear una taula política amb els presidents dels grups municipals i abordar el futur de l'aeroport del Prat. Segons el text que ha validat el ple per unanimitat, la taula ha de convertir-se en un instrument d'anàlisi de les diferents opcions que mermetin a l'aeroport especialitzar-se en rutes de llarga distància. L'organisme es reunirà periòdicament abans i després de les reunions de la Taula Institucional convocada per la Generalitat per compartir informaciói vol buscar el "màxim conscens" entre les formacions presents al consistori sobre el futur d'aquesta infraestructura.
Llum verda a l'ampliació d'electrolineres
El ple també ha aprovat el pla urbanístic per a les noves electrolineres, per incrementar les instal·lacions de punts de recàrrega fins els 660 en els pròxims anys. Les noves instal·lacions s’ubicaran bàsicament en els aparcaments de rotació i d’accés públic que ja hi ha distribuïts per la ciutat, i a l’entorn de les rondes i els polígons industrials. Malgrat votar-hi a favor, el PSC, Junts, Cs i el PP han demanat que l'Ajuntament també pensi a dotar els aparcaments soterranis privats dels edificis de punts de recàrrega. D'altra banda, la sessió plenària també ha validat per unanimitat una moratòria de sis mesos més en l'aplicació de la zona de baixes emissions per a camions i autocars.
Un altre dels acords que el ple ha tirat endavant afecta al projecte de l'Ajuntament per salvar les casetes del carrer Encarnació de Gràcia del seu enderroc. A diferència del que va passar a l'abril, quan el projecte es va haver de retirar del ple per manca d'acord, aquest cop el govern municipal ha sumat els vots a favor d'ERC i l'abstenció de Barcelona pel Canvi, el PP i la regidora no adscrita Marilén Barceló per ubicar a les casetes 15 habitatges públics i un equipament a la planta baixa que decidiran els veïns. Tant JxCat com C's, que han votat en contra de la proposta, han criticat el preu "desorbitat" que el consistori acabarà pagant pels habitatges. "L'objectiu és salvar el patrimoni i els habitatges existents, si volem protegir l'Alzina, això té un cost", ha replicat Sanz.