Desxifrar el genoma humà per prevenir la leucèmia
El 24 d'abril del 2003, després de 13 anys d'intensa investigació, els científics del Projecte Genoma Humà van completar la seqüència de l'ADN. En el projecte hi van participar milers de persones i institucions d'arreu del món, centenars de màquines de seqüenciació, i la despesa total va pujar fins als 3.000 milions de dòlars. Avui, a Barcelona, és possible fer el mateix en 24 hores, amb una sola màquina, i per un cost de 10.000 euros
BarcelonaEl Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) és un dels centres més importants en recerca molecular a Europa. Fa poc més d'un any que es va crear al Parc Científic de Barcelona, i durant aquest temps ha seqüenciat centenars de genomes diferents.
Al laboratori els científics prepararen les mostres d'ADN que posteriorment seran processades per un dels quinze analitzadors genòmics que disposa el CNAG. "Som el segon centre més gran d'Europa en aquesta especialitat", explica Ivo Glynne Gut, director del centre i gran expert en genètica. Cadascuna de les màquines té un preu d'entre 300.000 i 500.000 euros i, tot i que el centre només té un any, ja han hagut d'incorporar nous models per adaptar-se als canvis vertiginosos de la indústria.
El principal projecte del CNAG consisteix en la seqüenciació de cèl·lules cancerígenes d'un individu per comparar-les amb aquelles que no estan afectades per la malaltia. "L'objectiu és aconseguir un diagnòstic més acurat de la leucèmia crònica limfàtica per trobar tractaments més adequats", explica Gut. En el futur, la recerca que es duu a terme, entre d'altres llocs, al Parc Científic de Barcelona, ajudarà a "desenvolupar" teràpies per prevenir la progressió del càncer. El projecte s'engloba en un programa internacional, coordinat pel Consorci Internacional del Genoma del Càncer, amb la finalitat de crear un catàleg complet de totes les alteracions del genoma de 50 tipus diferents de tumors.
Gràcies als potents microscopis d'alta definició que incorpora cada màquina, cada dia es processen 100 gigabases d'informació que s'emmagatzemen en un supercomputador de 1,2 petabytes de capacitat (aproximadament 2.000 vegades la capacitat d'un ordinador normal). La capacitat del centre ha atret molts investigadors que treballen en altres projectes, o fins i tot agricultors interessats en la millora de les collites: "No importa quin genoma tractem, tant si es tracta d'una persona com si és el d'un meló, la tecnologia és la mateixa".
"Catalunya ha fet un salt important en recerca"
"La inversió en recerca els darrers 10 anys a Catalunya ha fet que el país hagi fet un salt molt important", comenta el director del CNAG. Segons Gut, "l'alta tecnologia" que hi ha avui dia a Barcelona i el "bon nivell" dels estudiants crea les condicions "perfectes" per generar un "punt de partida" perquè la ciència catalana acabi de desenvolupar-se. La crisi econòmica però, serà un enemic a batre. El clima de retallades dels governs fa perillar alguns projectes d'investigació. Per Ivo Gut, la recerca no és el lloc "adequat" per estalviar diners: "Si calculem el cost de les malalties, probablement molta gent pagaria més per millorar la qualitat de vida".
El CNAG va inaugurar-se el setembre del 2009, tot i que la seva activitat no va començar a ple rendiment fins al febrer del 2010. Està finançat a parts iguals per la Generalitat (15 milions d'euros) i per l'Estat en el període 2009-2012.