Catalunya exigeix un repartiment equitatiu dels menors immigrants
Alguns joves diuen que centres espanyols els paguen el bitllet d’anada a Barcelona
BarcelonaL'octubre passat van arribar a Catalunya 200 nens i adolescents sols, la majoria provinents del Marroc. Es tracta de l'onada migratòria més gran dels últims 15 anys, i en els últims mesos ha posat en tensió el sistema català de protecció. Per aquest motiu, des de la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA), el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han enviat una carta a l'Estat per demanar que els menors immigrants es reparteixin per tot Espanya.
En el text, que ha avançat la Cadena SER i al qual ha tingut accés l'ARA, les administracions catalanes denuncien que els menors expliquen que professionals de centres d'altres comunitats autònomes els paguen el bitllet d'autobús perquè vinguin a Catalunya. "Molts menors manifesten que el bitllet els ha estat comprat per un professional, verbalitzacions que no han pogut ser contrastades", diu la carta, signada per la tinent d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz. Aquesta situació, diu la regidora, "fa que augmentin les deteccions de menors estrangers sols a l'espai públic", que han de ser acompanyats a la fiscalia per ser identificats. "Se'ls aboca a situacions de risc, que promouen que no arribin al sistema de protecció i siguin arrossegats a dinàmiques delinqüencials o de sensellarisme", lamenta Ortiz.
"Em van pagar el bitllet i em van donar 50 euros en metàl·lic"
La sospita que professionals d'altres comunitats paguen el bitllet d'autobús als menors perquè vinguin a Catalunya, i a Barcelona en concret, fa temps que hi és, però és la primera vegada que les administracions hi fan referència directa. Ebrina Sanyang, un jove gambià que va arribar Espanya amb una pastera quan tenia 17 anys, explica a l'ARA que a ell també li van pagar l'autobús per anar a Barcelona. "Només calia que diguessis que tenies un familiar allà i et donaven el bitllet d'autobús i 50 euros en mètal·lic. Si hi tenies el familiar o no, no ho comprovaven", relata.
A la carta enviada al govern espanyol, les administracions catalanes també demanen a l'Estat que s'emprenguin mesures excepcionals, com ara un fons extraordinari per garantir l'adequada atenció a aquests menors i l'allargament de les mesures de protecció fins als 21 anys. "Un gran nombre de menors no acompanyats arriben en una edat molt propera als 18 anys", diu la carta, que apunta que quan assoleixen la majoria d'edat "es queden en una situació d'irregularitat". "Necessiten un contracte laboral per poder aconseguir novament regularitzar la seva situació, i amb el mercat laboral actual és difícil. Molts nois i noies es queden abocats a la irregularitat administrativa", diu la carta.
Les administracions catalanes també demanen obrir línies de diàleg amb els països del Nord de l'Àfrica, i en especial del Marroc, per "impulsar la cooperació en origen i millorar les condicions de vida dels adolescents com una via per reduir l'arribada de joves" a través de l'estret de Gibraltar. Segons la carta, el tancament de la ruta turca, el tancament de fronteres en diversos països europeus, l'augment de controls i restriccions de circulació entre els estats membres com a resposta als atemptats jihadistes ha fomentat la ruta mediterrània. "Cal treballar per l'abordatge europeu d'aquest fenomen migratori", conclou el text.
