Les primeres discoteques reobren amb... el ball de l'Estaquirot

Tarragona"El cas és sortir!", exclama el Pol, de 22 anys, assegut en una taula en plena pista de ball de la discoteca Bloomsbury de Tarragona. Mentre xarrupa una pipa d'aigua, rebla: "És igual com o a on, el cas és poder sortir d'una vegada". En aquesta filosofia rotunda, però, també hi encaixen altres confessions: "No aniré a Salou fins que es pugui ballar".

L'explicació és senzilla. Les discoteques de Tarragona són totes urbanes, no gaire grans i amb un preu d'entrada més assequible que els històrics locals de la festa nocturna de Salou.

Bloomsbury té un aforament de 237 places, però en aquesta fase 3 de la desescalada només es permet un terç i es redueix a 79 persones. A la porta, el personal de seguretat usa un comptador per controlar l'accés i recorda l'obligació de rentar-se les mans amb hidrogel abans d'entrar.

El volum de la música és més suau per permetre una conversa entre reggaeton i música comercial. Alejandro Bazaga, DJ de 21 anys, explica que ha hagut d'adaptar el repertori: "He canviat l'estil de punxar, no pots incitar la gent a ballar si no es pot". Una discoteca sense pista de ball, la seva raó de ser, "és molt rara", reconeix, però també assegura que t'hi acostumes: "També t'agrada que la gent escolti la teva música".

L'amo de la discoteca, Àngel Pérez, vaticina que el local acabarà sent un bar musical si la crisi sanitària s'allarga gaire. Té clar que ara la gent prefereix les terrasses i l'aire lliure, com cada estiu, però tot ha canviat d'ençà que va tancar portes el divendres 13 de març i no les ha tornades a obrir fins dijous 11 de juny.

En aquests prop de tres mesos, ha hagut de fer un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i una inversió per adaptar el local a la desescalada. La discoteca ha incorporat cartelleria sobre les precaucions que cal prendre, proporciona gel hidroalcohòlic abans d'entrar, ha situat taules i seients a la pista de ball per impedir que s'usi, ha separat els espais amb cinta groga –el color més llampant per ser vist amb poca llum–, recomana reservar taula sobre un mapa perquè la clientela pugui anar-hi directament evitant contactes i ha intensificat la desinfecció. També és obligatori usar mascareta fins a arribar al lloc i, un cop allí, ja es pot treure guardant distància física.

Els números són números, i no cal calcular gaire el resultat de més despeses i menys ingressos. Pérez confia resistir gràcies a una clientela prou fidel d'entre 20 i 35 anys i que a Tarragona hi ha menys por al coronavirus que en altres zones, com a Barcelona, i confia en l'èxit d'una forta promoció entre les xarxes socials.

Aquests primers dies de reobertura, es nota que la gent tenia ganes de tornar, però "ja es veurà com evoluciona" quan hagi passat aquesta efervescència.

"És tot molt estrany, però hi ha ambient igual i aquí estem", diu la Melània, auxiliar clínica de 25 anys. També xarrupa una pipa d'aigua mentre opina: "El coronavirus és a tot arreu i ens hi hem d'acostumar". Júlia Pellisa, de 25 anys, atén la barra amb mascareta i assegura que "el canvi es nota", però que també es pot copsar que la gent "tenia ganes de tornar".

En un altre racó del local, l'Iván, mecànic de 28 anys, i el seu amic Alberto, de 27 i a l'atur, contesten que segurament no tornaran aviat. "Així costa molt conèixer noies, que és al que venim". Una discoteca sense pista de ball, diu l'Iván, és "com una cervesa sense alcohol, engreixa i té gas, però no et posa content".

L'Ari, de 20 anys i estudiant de ball en una escola de Barcelona, passa de llarg de la discoteca: "Quan balles, també et comuniques" i, quan hi va, explica què vol: "Música amb altaveus que no tinc a casa". Ni ella ni les amigues volen pagar una entrada i beguda "més cares" per quedar-se assegudes.