La reobertura de les escoles bressol topa amb la resistència de mestres i sindicats

RipolletDilluns passat algunes escoles bressol municipals de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, on ja han entrat a la fase 2, van obrir les portes i els infants van descobrir un nou món on no hi havia abraçades ni jocs col·lectius i en què les educadores s’escarrassaven perquè havien de mantenir les distàncies de seguretat. A la ciutat de Girona, aquesta setmana també han tornat a l’escola bressol 88 infants (s’havien ofert 150 places).

A partir de la setmana vinent, en què Barcelona i la seva àrea metropolitana passaran a la segona fase del desconfinament, també podrien obrir les escoles bressol municipals, però algunes localitats ja han optat per no fer-ho. La reobertura és polèmica. D’una banda, hi ha pares en una situació desesperada perquè han de treballar, no ho poden fer des de casa i no tenen ningú amb qui deixar els fills. Teletreballar amb infants de menys de tres anys a casa tampoc és gens fàcil. De l’altra, professionals i sindicats asseguren que no hi ha garanties per fer-ho amb seguretat i que obrir en aquestes condicions és vulnerar els drets dels infants. I hi ha alguns col·lectius de mestres que defensen el contrari: no obrir, si és possible, sí és vulnerar els drets dels infants. Aquests últims argumenten que l'educació és un servei essencial i que s'ha de garantir i lluitar perquè es pugui acabar el curs, si és possible, de manera presencial.

Alguns municipis no obriran les escoles bressol

L’Ajuntament de Barcelona assegura que encara no hi ha res en ferm sobre les escoles bressol, perquè encara no té l’aprovació del Procicat. Amb tot, aquesta setmana els pares ja han rebut una carta de l'Institut Municipal d'Educació en què se’ls explicava com podrien ser les condicions d'acollida. En principi, l’obertura seria el 15 de juny i el curs s'acabaria el 15 de juliol. L’atenció màxima seria de cinc criatures per aula, els horaris de nou del matí a tres del migdia amb possibilitat de servei d’acollida de vuit a nou del matí: per tant, hi hauria servei de menjador. Tanmateix, tan sols s'hi podrien incorporar els infants d’1 a 3 anys. Altres municipis com Cerdanyola, Mollet, Rubí, Montcada i Ripollet, en canvi, han decidit no reobrir les escoles bressol municipals perquè "no es garanteix la seguretat sanitària". L'Ajuntament de Terrassa està fent aquesta setmana una enquesta de necessitats a les famílies usuàries de les escoles bressol per determinar si cal obrir o no els centres a partir de dilluns vinent. Sabadell preveu, com Barcelona, reobrir les escoles bressol municipals la segona quinzena de juny.

Els sindicats i col·lectius de mestres de les escoles bressol es resisteixen a reobrir els centres. En un comunicat conjunt, que firmen Escoles Bressol Indignades, CGT, CSC, Coordinadora Obrera Sindical i la USTEC-STEs, asseguren que les mesures de distanciament físic són inviables i les d’higiene, prevenció i protecció difícils de garantir. A més, fer tornar a l’escola els infants després de tres mesos de confinament per poques setmanes i amb presses, segons els sindicats, és córrer un risc elevat per al seu benestar emocional i psicològic. “Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors", afirma Lucia Rivas, membre d’Escoles Bressol Indignades. "Podem continuar donant suport, estar en contacte amb les famílies, fer videotrucades, però no obrir".

Rivas també qüestiona com es decidirà qui té dret i qui no a tornar a les escoles bressol. En un principi, segons la carta enviada pel consistori, tindran prioritat les famílies amb dos progenitors que puguin acreditar que han de tornar físicament a la feina i, en segon lloc, les famílies monoparentals i aquells col·lectius que es consideren més vulnerables. “No s’assegura que sigui equitatiu, la conciliació familiar no passa per obrir els centres durant un mes en aquestes condicions, sinó que s’han de buscar altres alternatives com els permisos de criança renumerats o flexibilitzar condicions”, assegura.

A la carta del consistori s’especifica que tant els infants com les famílies han de garantir que no tenen símptomes del covid-19 i que no han estat en contacte amb positius durant els últims catorze dies. També es detalla que han tenir el calendari de vacunacions al dia. Les mesures de prevenció que s’haurien de prendre són, entre moltes altres, posar el termòmetre als infants diàriament, roba i calçat d’ús exclusiu per al personal mentre sigui al centre, garantir les mesures de seguretat, entrades esglaonades i desinfectar diàriament les joguines. D'altra banda, també s’estableix un protocol de com canviar els bolquers.

Sense alternatives

Si no obren les escoles bressol, alguns pares es troben sense alternatives per als seus fills. Han d'anar a treballar i tampoc poden deixar els infants amb els avis perquè són un col·lectiu de risc. Els sous precaris tampoc els permeten contractar algú perquè en tingui cura i pateixen per perdre la feina. La Maria, després de parlar-ne molt amb la parella, ha optat per demanar una excedència. "No ens sortia a compte contractar algú i els meus pares tenen una salut precària, no volia posar-los en risc", explica. Prendre la decisió de què cal fer amb els infants tampoc és fàcil. Alguns pares han rebut comunicats de les direccions de les escoles de bressol convidant-los a fer tot el possible abans de portar-los. És el cas d'una escola de Barcelona en què es demana que "s'esgotin totes les possibilitats".

Les trucades i els correus aconsellant no portar els infants als centres no s'han limitat a les escoles bressol, sinó també a l'educació infantil i primària. "Em van trucar de l’escola que dilluns obriran però si el meu fill plora no el podran abraçar", explica Ernest Cauhé. Aquest pare està força indignat: "S'està desincentivant els pares perquè no portin els fills a l'escola, no diuen el que podran fer sinó el que no podran fer –lamenta–. Impugnar l'obertura de les escoles, com han fet els sindicats, és un error brutal, el missatge que donen és que la feina dels mestres i l’educació no són essencials".

Mònica Artigas té el seu fill Pau, de 12 anys, cursant sisè en una escola pública de Gràcia: “Quan es va assabentar que a la fase 2 ja podria tornar a escola es va posar molt content. Fins i tot va començar a anar a dormir d’hora per preparar-s'hi. Quan vam rebre el correu de l’escola explicant el pla de reobertura la perplexitat va ser màxima. Només hi pot anar una hora un dia i per recollir les seves coses. Vaig escriure a l’escola per queixar-me, no per a mi, nosaltres hem continuat fent teletreball, però em poso en la pell del meu fill i em sap molt de greu perquè la seva vida és l’escola. Com li explico ara que només hi pot anar una hora?” Artigas està indignada: "Estic molt enfadada perquè les escoles no han assumit la seva responsabilitat i estem parlant de l’educació".

Des de fa temps, hi ha una bona part de la comunitat educativa defensa que l'educació és un servei públic essencial i que, per tant, s'ha de poder oferir. Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, creu que la reobertura s'ha de fer d'acord amb la comunitat educativa, amb la garantia de poder oferir un servei públic de qualitat i amb totes les garanties sanitàries, i que s'ha de lluitar perquè sigui així: "No podem deixar d'oferir aquest servei i cal un final de curs amb sentit, si és possible presencial, perquè el mestre pugui saber com està l'infant, com li ha anat durant aquest confinament, com ha arribat a l'estiu". Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica defensen fer una atenció específica als grups que finalitzen etapa i garantir l'acompanyament dels alumnes especialment vulnerables.

La gran preocupació de moltes famílies i una gran part del professorat és com encarar el setembre. "El gran repte és l'inici del curs vinent. Per al professorat comportarà assumir canvis organitzatius i metodològics, i fórmules de treball educatiu per afrontar les noves situacions", detalla Gargallo. Sigui com sigui, aquests mesos de confinament la bretxa entre les famílies s'ha ampliat. Alguns infants no han tingut cap contacte amb l'escola. Seran nombrosos els reptes que haurà d'encarar l'escola el curs vinent.