Renovables, llei de residus i un centenar de conflictes sobre la taula de la consellera Jordà

BarcelonaEntitats i moviments ecologistes i conservacionistes n'esperaven més, de la formació del nou Govern per abordar l'emergència climàtica. Confiaven en un departament transversal –fins i tot en una vicepresidència– i en poder per influir en les polítiques de la legislatura per combatre les emissions contaminants, l'escalfament global o la pèrdua d'hàbitats i espècies. Malgrat la promesa de la consellera Teresa Jordà, fins ara al capdavant d'Agricultura, de situar la crisi climàtica al capdamunt de les prioritats, hi ha el risc que "la realitat i el discurs xoquin", adverteix l'activista històric i membre del CEPA-Ecologistes de Catalunya, Josep Lluís Moner, que lamenta que el medi ambient quedi "subordinat" a Agricultura i a polítiques amb visió "productiva i no de conservació".

Passada la gran decepció inicial, les entitats es proposen traslladar de bon començament a Jordà que no s'acontentaran amb promeses. "La pandèmia és una conseqüència, un símptoma que cal un canvi en el model de producció i consum", defensa Maria Garcia, de la Xarxa per la Justícia Climàtica.

Jordà lidera el departament que ha d'abanderar la resposta a l'emergència climàtica però que, en l'acció concreta, haurà de coordinar-se amb d'altres, com Territori o Economia. Aquests són alguns dels deures que l'esperen:

Transició energètica: estendre les renovables

Accelerar el pes de les energies renovables és un mandat de les directives europees de reducció d'emissions contaminants els anys vinents i també part de la llei de canvi climàtic catalana que s'ha de desplegar. Catalunya va endarrerida en els objectius i el decret del Govern per impulsar-les ha destapat la caixa dels trons en diferents indrets del país. Les crítiques de les plataformes ciutadanes van dirigides a l'allau de grans projectes en espais agraris o naturals, i la petició al Govern és una planificació prèvia i un model més dialogat. ERC va pactar amb la CUP una moratòria en el desplegament de grans parcs eòlics i fotovoltaics, una decisió que xoca amb el posicionament dels socis de Govern, JxCat, i amb l'opinió del sector de les renovables, que insisteixen que la transició energètica no pot alentir-se més i que hi ha en joc els fons europeus que han d'arribar per impulsar-la.

Més de 100 conflictes oberts

La consellera Jordà afronta més d'un centenar de conflictes ambientals oberts arreu del país, segons denunciava fa pocs dies el moviment SOSNaturaCat, una xarxa nova que agrupa 70 entitats. Els conflictes són d'origen variat: des de la construcció de noves infraestructures (com la C-32) fins a l'ampliació de l'aeroport que afectaria un espai natural protegit entre dues llacunes (la Ricarda i el Remolar), passant per d'altres que tenen a veure amb la gestió forestal, la gestió de l'aigua o la implantació de nous abocadors i instal·lacions d'incineració de residus. "Veiem una falta de sensibilitat de les administracions i poc diàleg davant les agressions al territori que es multipliquen", assegurava Andreu Bosch, membre de l’entitat i activista de la Plataforma Verda de l’Autòdrom de Terramar.

Protecció del litoral

Els efectes de la crisi climàtica ja són evidents en alguns punts de la geografia, com ara al delta de l'Ebre, que pateix cada cop més per refer-se dels embats de temporals com el Gloria. La proposta de l'Estat per protegir-lo ha topat directament amb les entitats del territori i amb la Generalitat, molt crítica perquè el pla del govern espanyol permet un "retrocés exagerat" de la línia de costa. L'emergència no només se circumscriu aquí, sinó que afecta molts altres punts d'un litoral cada cop més exposat a temporals i danys.

Frenar el declivi d'espècies

La preservació i conservació d'hàbitats i espècies també és un eix clau. L'informe Estat de la natura a Catalunya 2020 era clar: s'ha perdut una quarta part de la fauna salvatge els últims 18 anys. El retrocés és generalitzat a les poblacions de diferents hàbitats, des de boscos i matollars fins a entorns de cultius i prats, rius o aiguamolls. "L'avaluació demana una acció urgent per revertir-ho", lamenta el portaveu d'Ecologistes de Catalunya. De fet, recentment la UE ha renyat Espanya per la desprotecció del delta del Llobregat.

Moner subratlla que serà feina d'aquesta legislatura garantir una protecció efectiva d'aquests espais de gran valor arreu del país, la posada en marxa efectiva de la nova Agència de la Natura, així com aprofitar l'oportunitat que obre el nou Fons Climàtic i Fons de Patrimoni Natural.

Qualitat de l'aire i de l'aigua

Barcelona, la seva àrea metropolitana i la zona del Llobregat i del Vallès estan entre els territoris de l'Estat assenyalats per la UE per incomplir els límits de contaminació atmosfèrica permesos. Els deures passen per accions que assegurin que els nivells de contaminants com el NOx o les partícules –PM10 i PM 2,5– es mantenen per sota d'uns topalls que Europa ja ha avisat que endurirà per acostar-los als que recomana l'OMS. Pel que fa a la qualitat de l'aigua, la contaminació per nitrats –procedents de l'agricultura i la ramaderia– de molts aqüífers també serà un dels fronts oberts, amb l'advertiment d'Europa damunt la taula.

L'esperada llei de residus

Va quedar pendent la passada legislatura presentar l'articulat de la nova llei de residus catalana, una norma que ha d'adaptar les directives europees més exigents amb la separació i gestió dels residus. També caldrà adaptar la norma per reduir els plàstics d'un sol ús, una plaga que acaba molts cops contaminant tant el medi terrestre com el marí. "Confiem en una llei que vagi a fons amb la jerarquia dels residus, és a dir, que aprofundeixi en la prevenció i en no generar-los tant com en el reciclatge posterior", explica Moner. A banda, entitats com el CEPA-Ecologistes de Catalunya demanen que la futura norma inclogui una moratòria de la incineració de residus.