La trobada de Francesc i els cardenals que pot canviar el rumb de l'Església

RomaEl papa Francesc es troba aquest dilluns i dimarts amb prop de 200 cardenals procedents de tot el món i citats a porta tancada al Vaticà per reflexionar sobre Praedicate Evangelium, la Constitució Apostòlica en vigor des del juny després de gairebé nou anys de feina. Els cardenals van arribar fa dos dies a Roma per assistir a un consistori amb aires de conclave en què el Pontífex ha nomenat nous cardenals i ha donat el tret de sortida a quatre dies d'esdeveniments que podrien marcar el futur de l'Església catòlica.

Per començar, dissabte Francesc va presidir un inèdit consistori en què va crear 20 nous cardenals, entre els quals l'espanyol Fernando Vérgez, president de la Pontifícia Comissió per a l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Amb una multitudinària cerimònia celebrada a la basílica de Sant Pere, Francesc va elevar a 226 el nombre de membres del Col·legi Cardenalici, dels quals 132 tenen menys de 80 anys i, per tant, podrien participar en un eventual conclave per triar el seu substitut.

El vuitè consistori del seu pontificat va certificar la voluntat del papa argentí de convertir les perifèries en el centre de l'Església catòlica. De fet, sis dels 20 nous cardenals procedeixen de països perifèrics on el cristianisme és practicat per una minoria de ciutadans. Entre els assistents a la cerimònia va sorprendre la presència del cardenal Angelo Becciu, a qui el Papa va suspendre del càrrec i va retirar els seus drets cardenalicis després de ser investigat per la seva presumpta implicació en un cas d'irregularitats financeres en la gestió dels fons de la secretaria d'estat del Vaticà, que actualment està sent jutjat.

Aquest inèdit consistori, celebrat per primera vegada a l'agost, juntament amb la seva visita un dia després a la ciutat italiana de L'Aquila per resar davant la tomba de Celestí V, el primer pontífex dimissionari de la història, que va renunciar el 1294 aclaparat pel pes de la responsabilitat, va encendre, una vegada més, els rumors al voltant d'una possible dimissió del pontífex. Tot i això, Francesc va dir no fa gaire que no està en els seus plans seguir els passos del seu predecessor, Benet XVI, que també va resar davant del sepulcre de Celestí V el 2009, quatre anys abans de renunciar al pontificat perquè no se sentia amb forces de seguir liderant l'Església catòlica.

La petita gran 'revolució' del Papa

La reunió a porta tancada a l'Aula Nuova del Sínode en què participen els membres del Col·legi Cardenalici aquest dilluns ha constat de tres sessions al matí i a la tarda, en què els purpurats, acompanyats dels patriarques orientals i superiors de la secretaria d'estat, l'organisme clau al govern de la Santa Seu, han aprofundit en els aspectes de la nova Constitució Apostòlica, la reforma més important del pontificat de Francesc, per a la qual el pontífex argentí va haver de fer front a fortes resistències internes procedents de l'ala més conservadora.

La nova Constitució és una petita gran revolució dins de l'Església perquè modifica completament l'organigrama de la Cúria romana –el govern de l'Església catòlica– i obre les portes a una presència més gran de laics i dones en les estructures de poder. Però la trobada entre els cardenals representa, a més, una ocasió excepcional perquè aquests es vegin les cares per primera vegada, ja que seran ells, probablement, els encarregats de triar en un futur conclave el substitut de Francesc.

Amb els nous nomenaments, el papa Francesc, als 85 anys, referma el seu llegat i fa un pas més en la seva voluntat de dissenyar un Col·legi Cardenalici allunyat dels centres de poder. En aquests nou anys de pontificat, Francesc ha elegit cardenals d'un perfil molt semblant al seu amb l'esperança, potser, que el futur líder de l'Església catòlica continuï les reformes iniciades per ell. De fet, Francesc ha creat 83 dels actuals 132 cardenals electors, fet que suposa més de la meitat dels que entraran a la Capella Sixtina per triar, quan arribi el moment, el nou pontífex.