Estrasburg avala que els governs prohibeixin el sacrifici d'animals amb els rituals halal i 'kosher'

Brussel·lesEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat de manera unànime que considera "justificat" prohibir el sacrifici d'animals amb rituals com el halal o el kosher en benefici del benestar animal. D'aquesta manera, la cort amb seu a Estrasburg avala la decisió "controvertida" de les regions belgues de Flandes i Valònia de vetar "el sacrifici d'animals sense previ atordiment", assegurant que és "proporcionada" perquè té com a objectiu "protegir" els animals, la qual cosa creu que s'ha de prioritzar en tant que és una qüestió de "moral pública".

El pronunciament del TEDH arriba després que diferents associacions musulmanes i jueves belgues denunciessin els decrets aprovats per les regions de Bèlgica el 2017. Les entitats consideren que la prohibició del halal o el kosher "constituïa una ingerència injustificada" a la seva llibertat de pensament, consciència i religió. En la mateixa línia, també es queixaven de "ser discriminats" per les seves creences religioses.

L'organisme jurídic internacional admet que la prohibició "interfereix" en el dret a la llibertat de religió, però subratlla que, en aquesta ponderació de drets, la ingerència o intromissió "persegueix un objectiu legítim". En aquest sentit, el TEDH recorda que és la "primera vegada" que ha hagut de dirimir sobre un cas com aquest i que, si bé no havia considerat mai el benestar animal com una qüestió de "moral pública", ara ha optat per incloure-ho en aquesta definició. "El concepte de moral és inherentment evolutiu. [...] La protecció animal és un valor ètic que en les societats democràtiques està adquirint una creixent rellevància", addueix la cort. Així doncs, els magistrats assenyalen que la "moral pública" no només ha de ser una cosa vinculada a les relacions entre persones, sinó que també s'ha d'estendre a com els humans tracten els animals.

Obtenir carn halal o 'kosher': "Complicat, però no impossible"

Els rituals per sacrificar animals amb el mètode halal o kosher, que són respectivament les pràctiques que fan els musulmans i jueus, consisteix en fer un tall al coll a les vaques, cabres, ovelles o aviram i deixar que es dessagnin a poc a poc fins que es moren. En el cas dels musulmans, cal "demanar permís" per sacrificar la vida del bestiar pronunciant una frase en àrab, mirant a la Meca i amb un ganivet ben esmolat, per poder fer un únic tall al coll i evitar el màxim possible el patiment de l’animal. Tècnicament, el ritual jueu s'hi assembla molt.

El 2017, les regions de Flandes i Valònia van prohibir aquest sacrifici si no s'estabornia abans el bestiar; un atordiment per reduir-los el patiment que es pot fer amb una descàrrega elèctrica. Aquesta alternativa, segons les autoritats belgues, permet millorar el benestar animal i, a la vegada, fa possible que els musulmans i jueus belgues puguin menjar carn halal i kosher. El TEDH creu que els dos executius regionals van "fer una anàlisi proporcional" abans de tirar endavant la nova normativa i van parlar amb els diferents actors afectats i experts, com comunitats religioses, animalistes o veterinaris. Així doncs, els magistrats del TEDH assenyalen que, tot i que "és més complicat" accedir a carn halal o kosher, "no és impossible". A més, la cort internacional fa "notar" que la legislació flamenca i valona no prohibeix la importació de carn sacrificada d'aquesta manera d'estats o regions on sí que estigui permès aquest mètode.

Catalunya no contempla canvis

Fonts de la Generalitat neguen a l'ARA que, per ara, es contemplin canvis en la regulació dels sacrificis de bestiar amb el ritual musulmà o jueu. "No hem pogut revisar la sentència, però aquesta confirma la norma aprovada per les regions a Bèlgica que prohibeixen aquestes pràctiques. Nosaltres continuarem amb la mateixa regulació que tenim ara, no ens consta que es vulgui canviar res", diuen des del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A Catalunya s'aplica el reglament 1099/2009, que veta el sacrifici d'animals sense atordiment per complir amb la llei de benestar animal, amb una excepció: els rituals. Tampoc els consta que en l'àmbit estatal s'estigui intentant promoure una aplicació més restrictiva de la normativa halal o kosher, diuen les mateixes fonts.

Com que l’etiquetatge halal no està permès per la Unió Europa, no es pot saber la quantitat de carn halal que es produeix a Catalunya. Amb tot, el Govern ha tret pit en diverses ocasions que Catalunya sigui líder d’empreses amb certificat halal i s’hagi posicionat com a territori de referència a Espanya en exportacions al món d'aquest tipus de carn. De fet, el desembre passat, la Generalitat va presentar a Riad la marca Halal Catalunya, una nova certificació d’iniciativa privada a càrrec de la certificadora Halal Food Quality que "garanteix la traçabilitat total dels productes halal que es produeixen a Catalunya".

Fins al 2020, un dels principals distribuïdors d’alimentació catalana, Mercabarna, sacrificava el 63% de la vedella i el 64% del xai seguint el mètode musulmà. Fa quatre anys, però, es va tancar l'escorxador i fonts de l'ens asseguren que el motiu va ser econòmic: feia molts anys que no era rendible i donava servei a molt poques empreses adherides a la distribuïdora. Amb tot, hi ha diversos escorxadors arreu del territori, com a Sabadell o Manlleu, que fan publicitat de seguir el ritual halal.

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, ha admès que la regulació d'aquestes pràctiques és "un debat obert" a Europa, també a Catalunya, perquè "hi ha moviments" en contra del consum de carn. Amb tot, ha dit que confia que tant l'estat espanyol com la Generalitat treballin per "trobar un equilibri dins la Constitució" –que reconeix el dret a la llibertat religiosa– en el cas que es vulgui modificar.

En declaracions a l'ACN, El Ghaidouni ha defensat que el sacrifici d'animals amb el ritual halal i kosher és un element cabdal per complir els preceptes de l'islam i el judaisme, respectivament, i ha proposat com a possible solució l'atordiment reversible, que consisteix a adormir els animals abans d'iniciar el sacrifici. Aquesta alternativa ja va ser suggerida pel mateix tribunal europeu l'any 2020 i a Catalunya es fa servir en alguns escorxadors de pollastres, ha dit. Amb tot, ha recordat que no existeix evidència científica que demostri amb quina de les dues opcions els animals pateixen menys. Darrere d'aquest debat, ha afegit, hi ha sobretot els interessos de les indústries càrnies: "[Aquests rituals] volen dir que els animals triguen més a morir i, per tant, que la cadena productiva és més costosa”.