El papa Francesc demana als seus crítics un "dejuni de paraula pública"
El primer sínode vaticà amb vot femení abordarà el paper de la dona a l'Església, el sacerdoci d'homes casats i l'homosexualitat
RomaL'accés d'homes casats al sacerdoci, que les dones puguin ser diaques o la benedicció catòlica a les parelles homosexuals són part de l'ambiciosa i històrica agenda que s'abordarà les setmanes vinents al Vaticà. Aquest dimecres el papa Francesc inaugura la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, una gran trobada eclesial que durarà tres setmanes i en la qual es reflexionarà sobre el futur de l'Església catòlica. Per primera vegada, les dones i els laics elegits per participar-hi podran votar el document final, un dret que fins ara només tenien els prelats.
“No som aquí per celebrar una unió parlamentària o un pla de reformes. Som aquí per caminar junts, amb la mirada de Jesús, que beneeix el Pare i acull tots els que estan afligits i aclaparats”, ha dit el Papa durant la missa que ha obert l'assemblea a la plaça Sant Pere, davant dels membres del col·legi cardenalici presents a Roma, inclosos els nous cardenals ordenats recentment. En total, 464 persones participaran en aquest sínode, dels quals 364 tindran dret a vot, incloses les 54 dones convidades. Una decisió sense precedents a l'Església catòlica que evidencia la voluntat del pontífex de promoure la presència femenina a la institució.
El Sínode dels Bisbes –dedicat a la sinodalitat– s'està preparant des de l'octubre del 2021 amb la convocatòria de reunions de catòlics en parròquies i diòcesis, qüestionaris als fidels i assemblees en diferents països i continents, i conclourà l'octubre del 2024 amb una altra assemblea de bisbes. L'Instrumentum laboris, el document de treball a partir del qual debatran els pares sinodals, publicat el juny del 2023, posa sobre la taula algunes de les qüestions més crítiques que han influenciat el debat dins de l'Església catòlica els últims anys. Això inclou no només l'accés al diaconat femení, sinó també el celibat, l'obertura al sacerdoci dels homes casats o l'acolliment de les persones LGTBIQ+.
No és la primera vegada que una assemblea de bisbes debat aquests temes. De fet, el sínode sobre l'Amazònia del 2019 va reflexionar sobre l'ordenació d'homes casats en zones remotes per fer front a l'escassetat de vocacions, cosa que va despertar les crítiques dels sectors més conservadors. En aquella ocasió, Francesc va eludir aprovar aquesta proposta a la seva exhortació final(Estimada Amazònia), ja que el document de conclusió que voten els pares sinodals té caràcter consultiu i és només el Papa qui té el poder de prendre decisions.
El malestar dels conservadors
Aquest cop, en els dies previs a l'inici del sínode que acaba de ser inaugurat, els sectors conservadors més polaritzats dins de l'Església ja han començat a ensenyar les dents al pontífex davant del temor que aquesta assemblea empenyi Francesc a introduir, ara sí, canvis rellevants a les regles de l'Església (el que s'anomena magisteri). Cinc cardenals conservadors van pressionar el Papa perquè avancés la seva posició sobre qüestions com la benedicció de parelles gais o el sacerdoci femení i li van demanar que declarés públicament que no modificarà la doctrina. L'alemany Walter Brandmueller, el nord-americà Raymond Burke, el mexicà Juan Sandoval, el guineà Robert Sarah i l'arquebisbe retirat de Hong Kong Joseph Zen van publicar les qüestions (dubia, en termes teològics) al pontífex fa setmanes i, segons la seva versió, ell hi va respondre de forma vaga.
A la carta recent, els cardenals van expressar la seva preocupació per la possible obertura al sacerdoci femení i perquè “la benedicció de les parelles homosexuals pugui crear confusió, no només fent que semblin anàlogues al matrimoni, sinó perquè els actes homosexuals serien presentats com un bé".
Aquest dimecres Francesc ha respost indirectament als sectors més crítics convidant-los a "deixar la hipocresia de banda i dir el que pensen a la cara", si no estan d'acord amb alguna de les opinions. També els ha demanat que prioritzin "l'escolta" i que practiquin un "dejuni de paraula pública". El pontífex també ha insistit que el sínode "no és una reunió d'amics per donar opinions" i que cal evitar que la reunió acabi guiada per "interessos humans o personals".
Tot i les paraules d'avui, el Papa ja havia respost en privat a la carta dels prelats: com sol ser habitual, aquest dilluns el Vaticà va publicar la resposta de Francesc als cardenals per intentar frenar les crítiques. El pontífex hi reitera la posició de l'Església catòlica sobre el matrimoni, que defineix com “la unió exclusiva, estable i indissoluble entre un home i una dona, naturalment oberta a engendrar fills”, però no tanca la porta a beneir les unions del mateix sexe. Una suposada obertura a les parelles homosexuals que ha incendiat el Sínode dels Bisbes abans d'arrencar.
Menció al canvi climàtic
Coincidint amb l'obertura dels treballs sinodals, el papa Francesc va publicar també l'exhortació apostòlica Laudate Deum (Lloeu Déu), amb què avança en el seu magisteri sobre el medi ambient i la crisi climàtica. Al text, que té una extensió de 13 pàgines en la seva versió en castellà, el Papa hi fa una crida per intentar frenar el canvi climàtic i proposa reconfigurar el multilateralisme “tenint en compte la nova situació mundial”. “No tenim prou reaccions mentre el món que ens acull es va enfonsant i potser acostant-se a un punt de fallida”, adverteix.
El document magisterial, el primer des de la seva encíclica Fratelli tutti, publicada l'octubre del 2020, és una continuació de Laudato si, publicada el 2015, en què Francesc va reflexionar sobre l'explotació dels recursos naturals. També hi recollia la submissió de la política a l'economia i la innovació tecnològica com a mitjà per al desenvolupament dels pobles, que va despertar les crítiques d'alguns sectors dins de l'Església per tractar-se de qüestions sobre les quals no s'havia pronunciat mai un pontífex.