L’Opus perd la mitra però no la cadira

Barcelona"És com en una habitació que ja tenia els mobles i ara els hem mogut una mica de lloc". Així expliquen des de l’Opus Dei els canvis que ha promulgat el papa Francesc amb el document Ad carisma tuendum, bastant breu i simple. El canvi més visible i impactant és que a partir d’ara el prelat de l’Opus Dei ja no serà bisbe. La cadira ha canviat significativament perquè ja no porta mitra, però la resta de mobles es mantenen dins de l’habitació. I, el més important, amb la prelatura personal l’Obra continua tenint una habitació pròpia dins de l’Església.

Els canvis que ha dictat el Papa són motiu de discussió entre teòlegs, canonistes i eclesiòlegs, però hi ha un cert consens que no afecten l’estructura i organització de l’Opus Dei ni el seu poder. En el document mateix, s’emmarquen els canvis dins la sacsejada general que ha fet Francesc a l’estructura de la cúria vaticana. La prelatura personal passa de dependre de la Congregació (Ministeri) per als Bisbes a la del Clergat i cada any haurà de presentar un informe de la seva activitat per passar comptes davant la Santa Seu. Fins ara ho feia cada cinc anys, com tots els bisbats.

La prelatura personal és una estructura singular a l’Església catòlica. No n’hi ha cap altra al món. Una organització pròpia en la qual els capellans estan "incardinats" en la prelatura i no al bisbat on resideixen. És a dir, que en última instància depenen del seu superior dins de l’Obra, no del bisbe local. En l’època de Benet XVI es va arribar a plantejar aquest model per acollir els sacerdots anglicans que es passaven a l’Església catòlica per no acceptar l’ordenació sacerdotal de les dones, però no es va arribar a concretar.

La creació de la prelatura personal de l’Opus Dei per Joan Pau II el 1982 –anys després de la mort del fundador, Josepmaria Escrivà– es va solapar amb l’aprovació del nou Codi de Dret Canònic del 1983. El que ha fet ara el Papa és una nova interpretació. Però no ha modificat la naturalesa de l’Obra. De fet, ni va ser bisbe Escrivà ni ho era l’actual prelat. Álvaro del Portillo no va ser nomenat bisbe fins al 1991, nou anys després de ser escollit primer prelat de l’Opus Dei.

Amb això perd poder l’Opus Dei? Tots els entorns eclesials consultats coincideixen que aquests canvis no tenen una excessiva dimensió pràctica. Si es calibra amb termes de poder, ¿en té més el general dels jesuïtes, el papa negre, que mai ha estat bisbe? ¿O alguns dels generals de les congregacions religioses amb més efectius dins l’Església catòlica? ¿O l’abat de Montserrat?

Segons les dades oficials, avui hi ha uns 115 capellans de l’Opus Dei a Catalunya i uns 5.000 membres. La majoria són supernumeraris, és a dir, que pertanyen a l’Obra però mantenen la seva vida familiar i laboral com qualsevol altre batejat. El clero representa una mica menys del 10% dels capellans que treballen avui a Catalunya. Compten amb escoles, residències d’estudiants, l’IESE, parròquies i iniciatives de formació juvenil, i des de fa uns anys l’obra social per a infants del Raval. Són centres que no depenen directament de l’Opus Dei, el qual "únicament s'ocupa de la vivificació cristiana d'aquestes iniciatives".

És coneguda la influència que va tenir l’Opus durant el franquisme i l’empenta que els va proporcionar la predilecció de Joan Pau II. Però avui és un moviment més dins del calidoscopi catòlic. També hi ha hagut una evolució política i, per exemple, els últims anys hi ha hagut gent de l’Opus Dei molt implicada en el moviment sobiranista. El que marca l’Obra és l’adhesió als principis doctrinals de l’Església. Altres grups ultracatòlics que han florit després han corregut l’Obra cap al centre i han ocupat espais d’influència i lluita política que sempre s’havien associat al voltant de l’Opus Dei.