El nombre de no creients es multiplica per cinc en quatre dècades i gairebé arriba al 40%

BarcelonaLa població de l'Estat és cada vegada menys creient. L'últim informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia Laïcitat en xifres 2023 revela que el nombre de persones que es declaren no creients no ha parat de créixer les últimes dècades. Concretament, fa quaranta anys el 8,5% de les persones es declarava no creient –terme que engloba ateus, agnòstics o indiferents davant la religió– i avui en dia la proporció s'ha incrementat fins al 39,4%, la xifra més alta de la història a l’Estat. Però és que des del 2019 la tendència pren més força i accelera el creixement d'aquest col·lectiu. En el cas de Catalunya la dinàmica encara s'accentua més. En les últimes dades sobre religiositat publicades pel Centre d'Estudis d'Opinió s'observa que les persones que no creuen en cap religió han passat de representar un 44,7% el 2014 a un 54,6% el 2020.

Aquestes reticències afecten també l'àmbit econòmic, un fet que s'ha notat en la baixada de contribuents que marca la casella de l'Església en la seva declaració de la renda (sigui com a única opció o conjuntament amb altres fins), que s'ha accentuat des del 2015. Avui en dia només 1 de cada 10 contribuents marca únicament la casella de l’Església.

En les generacions més joves, 6 de cada 10 persones d'entre 18 a 34 anys s'identifiquen en adscripcions de consciència no religioses. Aquesta realitat és un mirall de la situació en l'àmbit eductiu, un dels pilars on la religió ha estat tradicionalment més present. La participació de les criatures en àmbits religiosos pot analitzar-se en diferents àmbits. Primer, en l'elecció de l’escolarització dels infants en centres educatius públics o concertats i privats –on la majoria d'escoles són confessionals–. En segon terme, en l'elecció d'inscriure's a l’assignatura de religió o la de cursar assignatures alternatives com ètica. Actualment, aquesta última opció és la decisió del voltant d'un 40% dels alumnes entre primària i batxillerat, un nombre que s'ha doblat respecte fa 20 anys. Així i tot, les dades contrasten amb l'increment del nombre de professors de l'assignatura de religió catòlica, que ha passat de 25.660 docents en el curs 2013-14 a haver-hi un total de 40.118 en el curs 2019-20.

Catalunya i País Basc, on hi ha menys creients

Segons l'estudi, Catalunya i el País Basc són els territoris on més alumnes cursen activitats alternatives. A primària i l'ESO, 6 de cada 10 alumnes catalans i bascos no fan religió, mentre que a les regions del sud i interior d’Espanya és on hi ha més presència de l’assignatura de religió a les aules –83,6% a Extremadura i un 76,7% a Andalusia.

A Catalunya i al País Basc, així com a les Illes Balears, també s'observa una marcada tendència a l'alça en els matrimonis civils que ja representen més del 90% dels enllaços. D'altra banda, les regions del nord d’Espanya, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana es mantenen al voltant del 80%.