Què pensa el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola dels abusos i del Procés?

BarcelonaL'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, ha estat escollit aquest dimarts nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). De 70 anys, el substitut de Joan Josep Omella ha sigut triat per majoria absoluta (48 vots de 78) en una votació que situa durant els pròxims quatre anys un perfil marcadament conservador al capdavant de la institució. Crític amb el fet que es posi el focus de la pederàstia en l'Església –n'ha arribat a minimitzar l'abast– i amb polèmiques opinions contràries a l'avortament, l'eutanàsia, la llei trans o l'Agenda 2030, en la seva primera intervenció després de ser escollit ha advocat per una actitud "lleial, respectuosa i crítica" amb el govern espanyol.

Nascut a Meneses de Campos (Palència) el 1953 i llicenciat en dret civil, Argüello ja havia estat secretari general i portaveu de la CEE entre el 2018 i el 2022, any en què es va posar al capdavant de l'arxidiòcesi de Valladolid. Ara accedeix a la presidència després d'imposar-se al jove cardenal-arquebisbe de Madrid, José Cobo, de perfil progressista i proper al papa Francesc, i a l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz. Cobo, nascut a Jaén fa 58 anys, ha estat escollit finalment vicepresident de la Conferència per a aquest mandat, en substitució de Carlos Osoro.

Un dels principals reptes que haurà d'afrontar la institució en aquesta nova etapa és l'impuls del pla de reparació de les víctimes d'abusos sexuals a l'Església, aprovat per la CEE el novembre passat. Argüello, que en els últims anys ha arribat a defensar que es tracta de "petits casos" i ha demanat "no jutjar amb la mentalitat d'avui els abusos de fa 40 anys", ha evitat concretar quina serà la seva línia d'actuació en aquest àmbit. Per contra, s'ha acostat a saludar els representants de les víctimes que es concentraven a les portes de la seu de la Conferència. "Continuarem quedant amb totes les associacions de víctimes per tenir-hi un diàleg fluid", ha promès Cobo.

Les declaracions sobre la pederàstia d'Argüello no són les úniques amb què ha encès la polèmica. El 2018, ja com a secretari general de la CEE, va defensar que els sacerdots han de ser "enterament barons, per tant, heterosexuals", i un any després va avalar la "sanació espiritual" dels homosexuals. En l'hemeroteca també es poden trobar crítiques als drets a l'avortament i al canvi de sexe, entre d'altres, i la seva elecció ha estat celebrada a través d'X pel vicepresident ultra de Castella-la Manxa, Juan García-Gallardo (Vox): "Espanya necessita una Església catòlica [...] i incòmoda per al poder, que no tingui por de nedar a contracorrent, d'atacar la indústria de la mort i l'Agenda 2030. Estic segur que monsenyor Luis Argüello serà aquest líder que necessita l'Església", ha afegit.

Tot i el seu historial, el teòleg i rector de Santa Maria del Mar, Salvador Pié-Ninot, rebutja definir-lo en conversa amb l'ARA com a "conservador dur". "És moderat", defensa, tot i admetre –això sí– que Cobo era un candidat més progressista. Considera, amb tot, que si el jove prelat no ha estat escollit president no ha estat per una qüestió ideològica, sinó perquè encara és "molt jove". Sobre Argüello, a qui coneix bé i al qual es refereix com a algú "molt cultivat" i amb una gran "cultura política i social", assegura que no és "sectari" i que, en qüestions de rellevància política com l'amnistia, el seu paper serà el de "pacificar".

L'amnistia "amenaça la convivència"

Pié-Ninot fa referència, en aquest sentit, a les controvertides declaracions de l'actual secretari general de la CEE, Francisco César García Magán, en referència a la mesura de gràcia acordada pel PSOE amb l'independentisme: "Si no respectem l'imperi de la llei, l'alternativa és la tirania", va dir el desembre passat. "Això no es pot fer quan es té un càrrec així", sosté el teòleg, convençut que amb Argüello l'enfocament serà diferent. En un missatge a X el novembre passat, però, el nou president considerava que l'amnistia "amenaça la convivència".

Argüello, que sí que es va posicionar a favor dels indults quan exercia de portaveu de la Conferència –va apostar per la mesura com a manera de generar un "clima d'amistat civil i fraternitat" i d'"abordar una qüestió enquistada"–, també s'ha expressat contra el dret a decidir de Catalunya perquè "no és moralment legítim".

A l'espera de veure quina serà la seva actitud a partir d'ara com a president, en la roda de premsa d'aquest dilluns sí que ha defensat el desig de l'Església d'"estar present en la vida pública" i treballar pel "bé comú". "La societat espanyola té un anhel ocult, però a vegades molt expressat, de trobar fonts per a una regeneració ètica i espais per a trobades i reconciliacions", ha afegit. També ha apostat per treballar en l'abordatge de les "pobreses materials" que dificulten als joves el fet de "contraure matrimoni" i formar una família o que compliquen la "realitat dels migrants".