L'arquebisbe de Tarragona crida a acollir els immigrants i a integrar-los en català

BarcelonaL'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, màxima autoritat de l'Església catalana, ha instat aquest dimecres al monestir de Montserrat, en el marc de la trobada de bisbes, diaques, preveres i seminaristes de les diòcesis catalanes, a acollir la immigració i a integrar-la en català. Davant els discursos populistes que vinculen immigració amb inseguretat, que defensen expulsions i centren els seus discursos en la por al nouvingut i en les diferències culturals i religioses, Planellas posa l'accent en l'acollida de persones "la quasi totalitat" de les quals "són migrants forçats". Això, afegeix, "significa que el problema no són, en cap cas, les persones, sinó les situacions i les causes que les obliguen a marxar, a fugir de casa, a abandonar el que és seu". "Migrar és un dret, però també ho és no haver de migrar forçadament", afirma.

Per a l'arquebisbe de Tarragona, "una vegada han arribat a casa nostra, els hem d’acollir i estimar amb sol·licitud" i fer-los espai en el si de la societat i de l'Església. Al respecte, Planellas considera important que "siguem capaços de transmetre l’amor per la nostra llengua, perquè la tinguin ben present i, si pot ser, perquè la incorporin aviat al seu dia a dia, sabent-la parlar i sabent-la escriure".

De fet, en l'homilia de la cita montserratina, l'arquebisbe de Tarragona ha situat l'aplec en la tradició de "les trobades que el segle passat va crear el cardenal Vidal i Barraquer i que, més endavant, van fomentar sobretot els arquebisbes Josep Pont i Gol i Ramon Torrella". Planellas remarca, així, "la convicció de la unitat pastoral de les diòcesis amb seu a Catalunya que l’episcopat ha anat fomentant al llarg dels anys", una unitat "que va trobar expressió palpable especialment en el document Arrels cristianes de Catalunya (1985), amb la celebració del Concili Provincial Tarraconense de l'any 1995 i, més tard, amb el document Al servei del nostre poble (2010)". Unes cites en les quals "es donava fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història".

"La nostra societat i les nostres Esglésies són diferents de quan es va celebrar el Concili [del 1995], però la generació actual de servidors de l’Evangeli, enmig de la nostra pobresa de recursos humans, mantenim ferma la nostra vocació de servir tothom, especialment els més necessitats", reconeix Planellas.