“La relació entre gitanos i pakistanesos és millor que mai”

El 28% de la població és de nacionalitat estrangera a Badalona Sud, que té les dades més altes d’atur de la ciutat

L’Enrique Amaya.
G. A
22/01/2019
2 min

BadalonaEl Miguel Santiago no troba una altra paraula que no sigui “favela” per definir les casetes del barri de barraques del Somorrostro, entre la Barceloneta i el Poblenou, on va viure els seus primers anys de vida, a mitjans dels 50. El franquisme preparava unes maniobres militars i no volia que la pobresa es veiés des del mar, així que va decidir portar tots aquells veïns a barracons del que, gràcies a ells, es convertiria en el barri de Sant Roc.

“Pocs anys després, van donar pisos a alguns dels que vivien a les barraques, però jo no hi vaig entrar i em van tornar a deportar al Camp de la Bota”, el que avui és la Mina, explica el Miguel. “Va ser dur, perquè em van separar dels meus cosins i per a les famílies gitanes són com germans”, afegeix l’home, que als 69 anys cada tarda estudia en una escola d’adults per deixar de formar part del 12% de persones analfabetes que formen la comunitat gitana de Badalona Sud, una de les més nombroses del barri. Després va passar uns anys a Can Tunis i li van acabar donant un pis social a la Mina, però li va canviar a una dona de Sant Roc per tornar a ser al costat de la seva família.

Sant Roc es divideix visualment en dues parts: els pisos nous on es van reallotjar moltes de les famílies que patien aluminosi i els antics, construïts com a pisos de protecció oficial a finals dels anys 60 i on va tenir lloc l’incendi de la nit de Reis. Amb l’arribada de la democràcia, molts pisos de protecció oficial van ser donats en propietat als seus inquilins i alguns els han venut o els han fet servir d’aval, origen de molts dels desnonaments.

“Sempre hem sigut pobres aquí, abans i després de la crisi. Mai he tingut una feina estable”, explica el Miguel, tot i que la seva pensió és contributiva després d’haver passat molts anys vigilant obres. “No hem d’oblidar que el barri es va crear amb el que Barcelona no volia”, recorda l’Enric Marín, de la plataforma Sant Roc Som Badalona.

L’onada de famílies, la majoria d’ètnia gitana, arribada a finals dels anys 60 conforma, juntament amb paiosi una gran presència de pakistanesos, un barri multicultural que els últims anys ha sigut mediàtic per les pugnes entre famílies gitanes o les discussions amb pakistanesos. Però el Khan, un veí pakistanès del barri, i l’Associació Multicultural de Sant Roc, en què coopera amb gitanos per la pau al barri, també van transcendir fa uns anys per la seva tasca evitant conflictes entre ètnies. “La relació entre pakistanesos i gitanos ara és millor que mai”, diu el Khan. El 28% de la població és de nacionalitat estrangera a Badalona Sud, que té les dades més altes d’atur de la ciutat amb un 16% (possiblement més altes a Sant Roc) i els indicadors econòmics més desfavorables, segons el Consorci Badalona Sud el 2017.

El Khan explica que el primer pakistanès que va arribar al barri i va obrir un comerç és l’Ali, a mitjans dels 80. Però la gran onada va arribar amb la regularització de l’any 2000. “La majoria venim de les ciutats de Mandi i Bharat. Ens coneixem els uns als altres i venim a viure junts per fer xarxa”, afegeix.

stats