"Que aixequi la mà qui s'hagi portat bé!": els Reis d’Orient arriben carregats d'il·lusió

Barcelona"Saps que un any no hi va haver caramels?", li explica en Bernat al seu germà petit mentre fa equilibris sobre una escala, nerviós per l'arribada de Ses Majestats. "Sí, però la cavalcada d'avui serà de les bones, amb caramels i sense pluja", els diu son pare amb un somriure esperançador. A diferència de l'any passat, avui qui porta paraigües ja delata les seves intencions. Amb cap mena de previsió de pluja i amb poc fred, aquest vespre l'única preocupació als carrers de Barcelona és trobar un bon lloc per poder veure el millor possible Melcior, Gaspar i Baltasar, i agafar tants caramels com sigui possible. Per aconseguir-ho tot s'hi val: dels tradicionals tamborets i escales fins a les acrobàcies per mantenir-se dret sobre el seient d'una bici, com fa l'Alícia, amb les espatlles del seu pare com a punt de suport.

Amb una puntualitat –gairebé–  britànica, a les 18:05 h la guàrdia muntada a cavall surt del Parc de la Ciutadella per donar el tret de sortida al moment més esperat. El Carlos, d'uns 8 anys, es posa nerviós i insisteix a la seva mare: "No veig res!". La dona intenta fer-lo raonar: "No et puc pujar a collibè, carinyo... peses molt". Tot i fer poc més de metre i mig d'alçada, ella acaba cedint. Després d'un parell d'intents, i amb l'ajuda dels que els envolten, el nen aconsegueix pujar a les espatlles de la seva mare. "Ara sí, quanta gent!".

No hi ha temps per badar. Poc abans de dos quarts de set per tot arreu ressona: "Nenes i nens de Barcelona... saludeu als Reis d'Orient". Una cridòria il·lusionant fa oblidar els mals de peus als més petits –i d'esquena als més grans– després d'un parell d'hores posant els colzes per tenir les millors vistes del moment màgic. Els tambors de la Brincadeira i la nova composició d'Arturo Calvo són la banda sonora que acompanya la carrossa de l'estel, que amb milers de leds de colors marca el camí de Ses Majestats.

“Recullo il·lusió, recullo les cartes si em dius el teu nom”, es repeteix des de la carrossa dels Correus Reials. Amb unes andròmines que semblen un braç robòtic i un sac, van recollint les cartes dels més despistats, però l'Àlex, que és a les files de més enrere, s'amoïna perquè veu que no hi arriben. "No passa res, ells ja saben el que vols. Són màgics, saps?", li diu una nena que comparteix escala amb la seva germana. Ho fa mentre per davant seu passa la carrossa de l'estimat patge Gregori, el millor teloner per donar la benvinguda al primer dels Reis d'Orient.

"Que aixequi la mà qui s'hagi portat bé!", exclama el rei Melcior, la cara del qual té una retirada important a la del regidor de Cultura de Barcelona, Xavier Marcé. Ho diu des del punt més alt d'una imponent carrossa inspirada en els musicals clàssics dels anys quaranta i l’art déco i acompanyat dels seus patges vestits amb monedes d'or.

Envoltats de turistes una mica desubicats, i deixant passar un repartidor de Glovo que s'ha trobat amb la gentada, hi ha en Youness agafat de la mà del seu pare i totalment bocabadat. "Que veus el que et deia? Ho veuen tot", li insisteix l'home assenyalant el seguici de les joguines. Amb unes grans orelles que escolten tots els desitjos i uns ulls que tot ho veuen, la comparsa de ballarins de l’Institut del Teatre es mou amb la música del gelidenc José Manuel Pagán, per donar l'entrada al segon protagonista de la nit: el Rei Gaspar. "Es diu Gaspar, com el Gaspar de la meva classe", se sorprèn el Youness, mentre veu passar el rei. Sa Majestat, que té una cara gairebé idèntica que la de l'escriptor Carlos Zanón, es mou des d'una gran duna de 3,5 metres d’alçada que simbolitza el viatge que ha fet pel desert.

Un vagó de metro al mig de la cavalcada

Pocs segons després, la sorra del desert dona pas a unes inquietants criatures flotants que formen part del seguici dels somnis i que s'alcen 10 metres cap amunt fent volar les serpentines que els pengen i que onegen amb el poc vent que fa a la capital catalana. Enguany, als somnis els segueix una carrossa molt emblemàtica: un vagó de metro s'ha colat entre els Reis d'Orient. Per commemorar el centenari d'aquest transport subterrani a la ciutat, s'ha articulat un bus de TMB perquè sembli ben bé un vagó de metro, amb portes i tot, que transporta regals al seu sostre.

"Baltasaaar! Tu creus que em veu?, Baltasaaar", crida una nena que des de molt enrere fa bots a les espatlles del seu pare saludant el rei. Baltasar no defrauda, i saluda mentre adverteix: "No oblideu anar a dormir d'hora avui, que tenim molta feina", amb una veu que recorda la de l'actor i model Anthony de León Pérez, de l'entitat Los Ríos de Catalunya.

Tot i que els tres reis ja fa minuts que han passat, tothom es manté al seu lloc, excepte algun adult que ja porta el fill adormit en braços i prefereix anar fent via per anar a sopar. Encara queda la carrossa més amarga... i la més dolça. Una renovada carrossa del carbó de dues plantes fa ressonar un missatge ben clar: "Si no t’has portat bé... Carbó, carbó!"

Però la negror del carbó se l'emporta ràpidament l'última de les carrosses, també una de les més esperades. La gran carrossa amb les caramel·leres capitanejada pel patge Omar dispara caramels sense gluten a tort i a dret pels valents que han tingut paciència i s'han esperat fins al final. Un nen de quatre anys s'ho mira cofoi amb un grapat de caramels a la mà i li diu a la seva mare, que el porta en braços: "Marxem ja que ara els reis tenen molta feina".