Els Reis d'Orient: "Us portem la pluja que tant ens havíeu demanat!"

Barcelona"Mai havia mirat tants cops la previsió del temps", assegura una dona de primera fila que fa hores que espera amb els seus dos fills que els Reis d'Orient arribin a Barcelona. I per més que tots els presents hagin obert l'aplicació del temps del mòbil una infinitat de vegades esperant bones notícies, la previsió no ha fallat.

Abans de l'entrada triomfal de Ses Majestats i sota un cel amenaçador, la guàrdia muntada a cavall ha sortit del Parc de la Ciutadella amb una mica de retard per anunciar que el moment més màgic de l'any estava a punt de començar. Amb els primers sons dels tambors de la companyia Brincadeira que encapçala la cavalcada, un mar de gent que encara fa servir el paraigua de bastó s'ha alçat de cop. Com si es tractés d'una coreografia assajada, pares i mares alcen els més petits a coll de manera simultània perquè no es perdin cap detall. Des de dalt d'un dels centenars d'escales que les famílies han portat de casa, l'Ot comenta al seu germà petit amb un paraigua a la mà: "Veus, si no plou el podem posar al revés i és com si fos una bossa gegant". Mentre comenten la jugada, el patge Estel passa per davant seu amb una gran carrossa de 20 metres de llarg i una estrella fugaç que guia el camí fent brillar més de 48.000 llums de led.

Poc després, arriba la carrossa més antiga de la cavalcada de Barcelona, la dels patges carters. Amb un gran rètol de Correu Reial i acompanyada de la música Il·lusió de l'autor gelidenc José Manuel Pagán, serveix de transport per als patges que encara donen l'última oportunitat perquè els més despistats puguin fer arribar les cartes als Reis. Unes files més enrere, la Bruna, que no deu tenir més de quatre anys, plora preocupada amb la carta a la mà a les espatlles del seu pare. La mare, que carreteja els gorros i bufandes de tots tres, entra en acció com si fos una superheroïna: "Dona-me-la a mi, demanaré que em facin espai i entregaré la carta al patge!" La nena l'hi dona sense estar-ne massa convençuda i la dona s'esmuny entre la multitud per completar la missió.

Quan encara ningú ha aconseguit veure els Reis d'Orient, la pluja esclata i provoca un moment força caòtic. Mentre passa l'estimat patge Gregori acompanyat d'un nou seguici amb interpretació de llengua de signes, tot són corredisses, paraigües que s'obren ràpidament i converses ràpides entre adults: "Què fem? I si ho deixem per a l'any que ve?", proposa un home amb un nen a coll que dorm abrigat amb una jaqueta que imita les orelles d'un ós polar. Però un missatge fa que tothom s'aturi de cop: "No patiu, plogui, nevi o faci vent... Ja som aquí!", anuncia un dels patges de la carrossa del rei blanc.

Al cap de pocs segons el rei Melcior, que té una sorprenent retirada al Mag Lari, saluda amb entusiasme. "Ja és fort que després d'un any i mig sense ni una gota ara caigui aquest xàfec", comenta un home gran que ha acompanyat el fill i la neta a veure l'espectacle. No hi ha temps per contemplacions, perquè després de la carrossa de les joguines on fa estona que ballen els integrants de la companyia Brodas arriba la segona gran celebritat de la nit: el rei Gaspar.

"Us portem la pluja que tant ens havíeu demanat!", exclama el patge del rei ros. Des d'una carrossa nova de trinca, el rei Gaspar, que perfectament podria ser el germà de la regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, tira petons sota un paraigua transparent. Des de terra, xopes i amb restes de neu artificial enganxada a la jaqueta, la Greta i la Sofia discuteixen per decidir si el rei ha saludat a una o a l'altra. "Si veu que us enfadeu només us portarà carbó", adverteix la seva mare amb cert cansament. "Veient com plou, ja podrien accelerar una mica", es queixa.

Després que els més petits de casa hagin rebut les consignes de la carrossa Instruccions per Somiar, que porta un rellotge gegant que marca l’hora d’anar a dormir, arriba el tercer rei. El rei Baltasar, que és la viva imatge d'Olamide Adisa, de la plataforma The Voodoo Club, també estrena carrossa. Ara que la pluja ha afluixat una mica, el rei negre somriu als valents que s'han quedat a esperar-lo mentre sona la veu de la cantant Tutti Mane.

Però encara queda la cirereta del pastís: la carrossa del carbó i, sobretot, l'última, la dels caramels. Amb una gran caramel·lera, les mascotes del Tibidabo tanquen la nit més màgica de l'any amb una pluja dolça. "Sort que hem aguantat", crida la Gal·la abraçant la seva mare. Ella li contesta: "Ara cap a casa, pijama i a dormir".

Ses Majestats en poliesportiu per la pluja

Tot i que la pluja ha permès fer les cavalcades de les principals ciutats de Catalunya, en certs municipis del Maresme, com Alella, Cabrils i el Masnou, han decidit suspendre la rua pel mal temps i han fet que els infants rebessin Ses Majestats als pavellons municipals. Altres municipis han alterat el recorregut per la pluja. A Tarragona, els Reis han amarrat el seu vaixell al port i han anat fins a la plaça de la Font per rebre les claus de totes les cases; a Lleida, Ses Majestats han arribat en tren i han fet un espectacle itinerant de més de 2 quilòmetres, i a Girona, Melcior Gaspar i Baltasar han recorregut els carrers de la ciutat sota una fina pluja que molts feia dies que desitjaven.