Ana Bocio: "Regular la publicitat perquè no fomenti l'obesitat és un tema molt complex"

BarcelonaGairebé la meitat de la població de Catalunya de 18 a 74 anys té excés de pes o obesitat. Si parlem només d’obesitat, el percentatge és del 15,7%, però augmenta en el cas de persones amb un índex socioeconòmic baix (17%), o amb estudis primaris o sense estudis (26,6%). I encara més preocupant: quatre de cada deu infants pateixen aquesta malaltia o també tenen sobrepès. Per això la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio, assegura que combatre l’obesitat és per a ella una prioritat.

Estan fent alguna campanya de prevenció?

— Des del 2006 a Salut Pública tenim el PAAS, el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable. D’una banda treballem per capacitar les persones, i d’una altra afavorim la col·laboració amb altres agents, com el món local, altres departaments, entitats... per aprofitar tots els recursos perquè els entorns siguin cada vegada més saludables.

Això què vol dir, a la pràctica?

— El 2022 vam publicar una guia sobre alimentació saludable a la primera infància i s’està fent una important campanya informativa a les llars d’infants i als professionals sanitaris. També hi ha un programa a l’àmbit educatiu destinat a la revisió dels menús escolars. S’han revisat més de 8.000 menús des del 2006, que impacten sobre més de 830.000 alumnes. Un altre programa es diu 15 Minuts en Moviment. La Milla Diària, i pretén que l’alumnat pugui caminar o córrer almenys 15 minuts durant les hores lectives.

Això es fa a totes les escoles de Catalunya?

— Tot el que promovem a nivell d’escola són recomanacions.

Però si el problema de l’excés de pes és tan greu, caldria que fos obligatori.

— Això ho hauries de parlar amb Educació. Jo estic posant exemples de programes que fem, però hi ha moltes altres iniciatives a escala municipal o d’altres entitats.

Aleshores no tots els menús escolars són saludables.

— Els menús de les escoles han d’estar revisats per dietistes-nutricionistes, i des de Salut Pública, ara com ara, fem recomanacions de millora i de seguiment. De cara al futur potser es farà alguna acció més, de la mateixa manera que l’any passat es va aprovar una instrucció que regula l’oferta d’aliments i begudes a les màquines expenedores als centres sanitaris perquè siguin saludables. El 2017 també es va aprovar l’impost sobre les begudes ensucrades i, des d’aleshores, hi ha hagut una davallada en el consum d’aquestes begudes.

Doncs fa pocs dies vaig anar a l’Hospital de Bellvitge i hi havia una màquina expenedora amb aliments no saludables.

— La instrucció donava un termini perquè, quan s’acabin els contractes de les empreses, es liciti el servei amb les noves condicions.

I això quan serà?

— Depèn de cada centre. En aquest tipus d’iniciatives, els canvis no són d’avui per demà.

Què estan fent per arribar a la població de rendes més baixes, que és la que té l'índex d’obesitat més elevat?

— Tenim una guia sobre els petits canvis per menjar millor. També hem editat fulletons en diferents idiomes, i un altre amb només imatges. Es poden trobar als centres d’atenció primària, i també a internet, però som conscients que de vegades aquestes persones tenen dificultats d’accés a les noves tecnologies.

I si no van al CAP?

— En l'àmbit poblacional hi ha les campanyes que es fan de tant en tant a les xarxes.

Per exemple, alguna campanya que hagin fet últimament amb un lema i una música fàcils de recordar i que estigui per totes bandes?

— Des de Salut Pública no hem fet una campanya tan concreta.

S’ha fet alguna campanya perquè la gent que pateix obesitat sàpiga on pot anar a buscar ajuda?

— Els centres d’atenció primària fan les derivacions que considerin. Totes les persones poden accedir al seu metge de capçalera.

Els metges especialitzats en obesitat asseguren que de vegades els mateixos pacients no són conscients de la seva problemàtica. Per això preguntava si no hi ha cap campanya per sensibilitzar la gent sobre on buscar ajuda.

— Des de Salut Pública ens centrem en la prevenció, no pas tant en el tractament. Vivim en entorns que són obesogènics: veiem anuncis d’aliments no saludables a tot arreu i tenim ciutats on és difícil fer activitat física. Per tant, més enllà de fer campanyes, hem de fer que l’entorn sigui cada vegada més saludable.

Però això s’escapa de les competències de l’Agència de Salut Pública.

— Per això amb el programa PAAS intentem agrupar totes les accions i treballar amb tots els actors de la comunitat. Nosaltres sols no podem fer res. El que fem són guies, recomanacions, fomentem l’ús de les escales, donem un logo als restaurants que segueixen una dieta mediterrània...

Una coneguda empresa d'embotits fa publicitat dels seus productes aquests dies amb un anunci en què una nena accepta sopar perquè aquella nit hi ha pizza. Com és possible que hi hagi aquest tipus d’anuncis?

— Perquè no depèn només de nosaltres.

De qui depèn aleshores?

— Hi ha coses que depenen del govern central, i altres d’aquí.

L’anunci de la pizza depèn del govern central?

— Jo diria que sí. La regulació de la publicitat és un tema molt complex i hi ha molts factors que hi entren i que difícilment podem regular nosaltres.