Regla i sistema. L'anàlisi transcrita d'Antoni Bassas
No he parlat amb totes les dones, però amb totes les dones que he parlat coincideixen a dir que els tampons i les compreses els fan la vida tan fàcil com és possible els dies que tenen la regla, dins les limitacions. Les dones més joves no es poden ni imaginar altres mètodes per recollir el sagnat i les més grans no senten cap nostàlgia dels dies en què la higiene íntima s’havia de resoldre per altres mètodes.
Parlo d’aquest tema –bastant insòlit en un espai d’anàlisi de l’actualitat política– perquè, com saben, la CUP de Manresa ha dut al ple una moció perquè, a l’hora d’informar les dones, s’expliqui que hi ha vida més enllà de les compreses i els tampons –al final, la moció de la CUP no s’ha votat, sinó una altra, modificada, però que acaba demanant als “professionals de l'atenció a la salut sexual i reproductiva que facilitin informació als instituts sobre tots els mètodes de recollida del sagnat i que s'expliquin els avantatges i inconvenients de cadascun d'ells”.
La sessió del ple de l’Ajuntament de Manresa ha estat seguida per més càmeres de televisió del que és costum, fet que certifica, una vegada més, la capacitat de la CUP per fer-se escoltar, generar debat i aconseguir que parlin dels temes que a ells els interessen, d’aquells dels quals mai no parlarien. I d’on surt aquesta capacitat? Doncs del fet que l’esquerra anticapitalista representa una impugnació total al sistema, i entengui’s sistema com la manera com veiem el món i ens hi relacionem, i no només l’impugna, sinó que n’ofereix una visió alternativa, global, integral. Tot es discuteix, tot es repensa de dalt a baix. Sense tabús. Ahir al saló de plens de l’Ajuntament hi van entrar una pancarta on hi deia: “Fem visible la menstruació”. Quan els de la CUP de Manresa es declaren sorpresos per l’impacte de la notícia, per un cantó me’ls puc creure, per a ells aquest debat és natural, necessari, i s’ha de poder fer, però un altre cantó m’imagino que són perfectament conscients que el debat els reportarà notorietat, minuts gratuïts de televisió, perquè el sistema també ha trencat els seus propis tabús i n’hi ha un que ja no té, que és el “tot per l’audiència” –el sistema s’aprofita de la novetat per alimentar el cicle de notícies–. Si hi ha alguna cosa que coneixen bé els assaltants del sistema són les forces i les debilitats del sistema, i l’audiència n’és una. És allò del judo: fes servir la força del teu contrincant, i el sistema en té molta, de força, tanta que en un càlcul de costos i beneficis, el cost d’indisposar-se amb la indústria de la compresa i el tampó i de donar minuts a ideologies alternatives està àmpliament compensat pel fet que el sistema calcula que, majoritàriament, les dones no estan per copes menstruals, esponges marines i compreses reciclables.
El debat no és sobre la regla. És sobre el sistema. Sobre la potència gegantina de indústria i la publicitat per crear el món fora del qual no hi ha vida. És, per altres camins, el debat recurrent de la CUP sobre la cosificació del cos de la dona. És un debat ideològic, profund per a uns, poca-solta per a altres, però molt més hàbil i efectiu que el de Pablo Iglesias criticant la premsa perquè parla malament del seu partit.