La regeneració de les platges erosiona el Maresme

Arenys De MarA principis de mes, l’Estat anunciava una nova extracció de sorra d’Arenys de Mar i el Masnou per regenerar les platges de Pineda i Malgrat devastades pel temporal del gener. El govern arenyenc, que sempre s’hi ha posicionat en contra, va convocar una reunió d’urgència amb els pescadors, la plataforma Salvem el Litoral i la cap de la demarcació de Costes, María Toledano. La reunió va servir per consensuar que l’actuació que porti a terme Costes es faci a la bocana del port i no a la platja del Cavaió, com planejava l’Estat, que és qui té les competències.

El dragatge selectiu es farà aviat i té l’aval de la plataforma i dels pescadors perquè tindrà una incidència mínima en l’ecosistema i perquè facilitarà l’entrada i sortida dels vaixells en un punt que ha anat perdent calat a causa de l’acumulació de sorra. Arenys de Mar considera, però, que la regeneració de les platges és un model fallit que té una utilitat temporal i ha impulsat una taula de treball amb totes les parts implicades per trobar solucions definitives i sostenibles i consensuar les actuacions amb el ministeri de Medi Ambient. L’alcaldessa, Annabel Moreno, explica que la taula neix “veient que cada municipi defensa els seus interessos i que algú havia de tirar del carro per definir un pla estratègic a 50 anys vista”.

La seva ferma oposició als dragatges, però, topa amb els recels de pobles de l’Alt i el Baix Maresme com Cabrera, que s’han quedat sense platja i en volen. El Masnou no ha posat cap impediment al dragatge perquè els pescadors han estat un mes sense poder sortir del port per culpa de la sorra. “Al Maresme mai hi ha hagut sorra a tot arreu, aquí només existia la platja del Cavaió i ara en tenim quatre amb els dragatges dels anys 2000, que van acabar amb la posidònia i la petxina lluent”, explica Moreno.

Les quatre platges, però, ara són només dues perquè les de la Musclera i les Roques d’en Lluc han gairebé desaparegut amb els temporals: “Som els grans perjudicats perquè la draga sempre ve a Arenys perquè el port és públic i som els únics que no demanem mai sorra perquè no creiem en la regeneració”, lamenta l’alcaldessa, que alerta que “l’acumulació de sorra al port no es produeix cada any”.

La plataforma Salvem el Litoral neix arran de la draga del 2015 al port arenyenc per reomplir la platja del Delta de la Tordera de Malgrat. “Estem en contra dels dragatges, destrueixen el fons marí, que queda com una pedrera, cal un pla global que prevegi els efectes dels temporals després del fracàs d’aquests 20 anys”, sosté el seu portaveu, Mauricio Pulido. Aquest pescador jubilat subratlla que la solució ningú la té, però que “dragar és llençar els diners i sembla que es va entenent”. És el cas de Malgrat. Núria Casajuana, tercera tinent d’alcalde, afirma: “Tenim molta platja i si aquest dragatge, que imposa l’Estat, produeix un perjudici a una altra zona no el volem, Pineda no s’ho qüestiona però nosaltres exigim un informe mediambiental”.

Espigons al mar

Salvem el Litoral critica els espigons de geotèxtil que es van instal·lar a Malgrat i a Montgat el 2015 i que van ser engolits pel temporal al cap de pocs mesos sense poder ser reflotats en una inversió que va costar més d’un milió d’euros. Pulido advoca per orientar els espigons al mar perpendicularment a les onades de llevant com s’ha fet a Canet: “No hi havia sorra i amb l’espigó que es va construir als anys seixanta té una platja que cobreix tot el nucli i no s’ha hagut de regenerar mai”.

En qualsevol cas, el portaveu adverteix que “no a tot arreu hi ha d’haver platja”. El president de la Confraria d’Arenys, Antoni Marzoa, també és partidari de “dics enfocats a llevant i ponent que retinguin la sorra”, però coincideix que “la pretensió de tenir una platja contínua és una bogeria”. “A vegades tindrem platges i d’altres no”, diu. També posa èmfasi en el fet que “l’aspiradora no és la solució perquè els temporals s’enduen la sorra”.

José Antonio Jiménez, professor d’enginyeria i gestió costanera de la UPC, explica que els ports, que barren el pas de la sorra de nord a sud, i l’erosió pel dragatge de la conca de la Tordera i la urbanització de les rieres expliquen la falta de sorra del litoral, que ja no es pot nodrir de sediments. La sorra dels ports tampoc dona per a gaire: “Serveix per a zones petites però no com a reserva estratègica i el 70% de les platges catalanes es van erosionant”, explica.

Després de remarcar l’elevat preu del metre cúbic de sorra -de fins a 10 euros-, l’expert insta a debatre ja quina costa volem tenir. Com a solució, suggereix que les platges dels municipis que viuen del turisme i les que compleixen una funció social a cada poble siguin les prioritàries amb uns criteris clars. Descarta l’opció de dics al mar perquè a l’Adriàtic s’ha fet i “l’impacte visual és terrible i l’aigua no es renova”. “L’aigua ha tret les seves escriptures i ha recollit el que era seu, no podem viure contra natura”, opina l’alcaldessa d’Arenys.