La reforma de la renda mínima, “una necessitat improrrogable”

BarcelonaL’estiu del 2012 el Govern es va comprometre a reformar la renda mínima d’inserció (RMI) abans que acabés l’any. Aquella reforma, que avui encara no s’ha fet realitat, s’ha convertit en “una necessitat improrrogable per atendre l’heterogeneïtat de privacions econòmiques”. Així ho va defensar ahir la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, en el segon debat del cicle Catalunya social, organitzat per la Taula amb la col·laboració de l’ARA.

En la presentació de l’estudi Nova pobresa i rendes mínimes d’inserció, Guiteras va denunciar la “desprotecció social de la pobresa clàssica i sobretot de la nova pobresa”, i va reclamar una reforma que inclogui “incrementar la despesa”. L’autor de l’estudi, el politòleg Ernest Gutiérrez, va detallar que, després dels canvis del 2011, “la RMI no dóna resposta a la nova pobresa”, i va demanar que s’aparquin els models ideals per atendre les necessitats actuals. Gutiérrez també va considerar imprescindible un “redimensionament dels recursos”.

Segons el politòleg, un dels elements clau de la futura reforma de la RMI hauria de ser una redefinició del concepte d’activació laboral, tenint en compte que el mercat de treball no pot absorbir tots els demandants d’ocupació. La presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, va concretar que en la nova definició s’hi hauria d’incloure el voluntariat: “Si no hi ha activació, hi ha d’haver activitat. Hi ha voluntariats que acaben sent llocs de treball”.

Discrepància sobre els canvis

Crespo va lamentar que “des del 2011 qualsevol usuari és sospitós” i va reivindicar que l’administració impulsi “una política decidida” en rendes mínimes. El director general d’Economia Social i Cooperativa, Xavier López, va respondre que “aquest any hi ha més pressupost i s’han reforçat les polítiques actives d’ocupació”. La partida de la RMI ha passat de 130 a 173 milions, i el nombre de beneficiaris ha pujat fins als 25.209. Fins al 2011, però, la partida pressupostària era oberta i el nombre de beneficiaris havia arribat a superar els 34.000.

Diversos representants d’entitats van aprofitar el torn d’intervencions per denunciar que, amb el funcionament actual del sistema, quan els beneficiaris de la RMI troben una feina temporal de poques setmanes resulta més recomanable rebutjar-la que acceptar-la. En cas contrari, els afectats es quedarien sense la prestació durant diversos mesos. Xavier López va assegurar que “això està canviant”, cosa que va provocar molts comentaris de disconformitat a l’auditori. El director general d’Economia Social i Cooperativa va matisar, poca estona més tard, que “la instrucció està donada i està canviant”.

Diferències entre comunitats

Com avançava l’ARA ahir, l’estudi d’Ernest Gutiérrez compara les rendes mínimes de totes les comunitats i mostra grans diferències entre Catalunya i Euskadi. La RMI va cobrir l’any 2012 el 0,7% de la població catalana. Un abast gairebé 10 vegades inferior al de la renda mínima basca, que va cobrir el 5,9% de la població d’Euskadi. Pel que fa a l’esforç pressupostari, el 2012 la Generalitat va destinar a la RMI el 0,4% de tota la seva despesa. El govern basc el 3,4%.