2025: l'any zero de la reforma horària a Catalunya
Govern, impulsors i agents socials i econòmics signaran un Pacte Nacional de compromisos mínims aquest juliol
BarcelonaBotigues tancades a les vuit, jornades de treball que acabin abans i estudiants de secundària que dinin a l'institut i no a casa. Són tres exemples dels canvis que vol introduir en els hàbits diaris la reforma horària però que, de moment, no tenen data ni concreció. En tot cas, no serà abans del 2025 quan aquesta transformació en els horaris serà una realitat palpable a Catalunya, segons ha reconegut aquest dilluns la consellera de Presidència del Govern, Neus Munté.
El primer senyal que la reforma "avança a bon ritme i fa passes endavant", ha dit Munté, serà la signatura del Pacte Nacional per la Reforma Horària aquest juliol. El text recollirà els compromisos i l'objectiu d'assolir-los en els propers set anys. Al Pacte hi haurà les entitats i col·lectius impulsors, els agents socials i econòmics i també la Generalitat, que ha fet seu el mandat d'incorporar aquest canvi d'horaris a les seves accions de govern els propers anys.
El Pacte Nacional recollirà compromisos "de mínims" per avançar a partir d'aquí cap a mesures més concretes a cada àmbit, ha explicat el promotor de la iniciativa per la reforma horària, Fabián Mohedano, que també és diputat al Parlament. Una reforma dels horaris és un canvi transversal que afecta l'administració, les relacions laborals, l'educació o la indústria audiovisual, ha recordat.
Tothom està d'acord, ha dit Mohedano, a treballar per recuperar les dues hores de desfasament i equiparar els horaris als de països de l'entorn com França o Itàlia. El com aconseguir aquest canvi és el que s'està encara dissenyant. A partir del setembre es començarà a treballar en el càlcul de quant costaria adoptar mesures concretes, les que siguin d'aplicació més senzilla perquè siguin competència de la Generalitat. Un exemple és la reintroducció del temps per dinar a l'institut per evitar que els estudiants pleguin tard (de vegades, a les 15 hores) i arribin a casa sense haver dinat, ha recordat Mohedano.
El moment del canvi segurament requerirà que tots els àmbits de la societat vagin agafats de la mà, no funcionarà que els comerços tanquin més d'hora, per exemple, si l'hora de plegar no s'avança. "Hi haurà un moment zero en què els elements clau es posaran en marxa", ha augurat el sociòleg Salvador Cardús en l'acte de presentació de la Setmana dels Horaris que s'ha fet aquest dilluns al Museu d'Història de Barcelona.
Anar a comprar més d'hora
Mentre les mesures van prenent forma, Mohedano ha posat en valor els diferents plans pilot que s'han dut a terme, sobretot en l'àmbit municipal, per anar canviant els hàbits dels ciutadans. També ha defensat que molts ciutadans ja van modificant algunes conductes, com avançar les compres i no anar a les botigues a última hora del vespre.
"En els desordres horaris també hi ha poders, hi ha qui es fa ric, i per això la reforma requerirà un punt de negociació important perquè algú hi perd segur", ha augurat Cardús. L'afirmació pot ser vàlida tant per al sector comercial, on justament s'ha anat avançant cap a horaris més extensius, i també en les relacions laborals a les empreses, especialment les més petites.
La consellera Munté ha reivindicat que en l'àmbit privat la reforma horària també es proposa com a fita que les empreses promoguin més el teletreball, s'avanci l'hora de plegar i es permetin mecanismes més flexibles pel que fa a la jornada laboral.
En l'àmbit empresarial, ha recordat Mohedano, també hi ha feina a fer en el sector audiovisual perquè l'horari 'prime time' televisiu no acabi entrada la matinada. També, ha recordat, s'haurà de pactar que els continguts adreçats a joves i nens no es programin a la nit.
En l'àmbit públic, l'administració també haurà d'afrontar canvis com ara estudiar si en la contractació pública s'hauran de prioritzar empreses que compleixin amb el que dictarà la reforma dels horaris un cop entri en funcionament. "Les patronals no ho veuen clar, encara", reconeix Mohedano, i per això aquest tema no figura al text de compromisos generals que serà el Pacte Nacional.
Els propers mesos hi ha molt per parlar i negociar, reconeixen els impulsors. Malgrat tot, sostenen, la filosofia de la reforma horària ja ha calat en molta gent i anirà endavant. "Podem acreditar compromisos, i això ja és un primer pas important, perquè vol dir que sabem cap a on anem", ha dit Munté.
