Sudoku a la Model de Barcelona: pisos a les cel·les
La reforma de la presó genera debat entre la conveniència de mantenir l’edifici o obrir un gran espai
BarcelonaÉs un problema endèmic de Barcelona, i molt especialment del districte de l’Eixample: quan un espai queda alliberat del seu ús, s’acumulen massa propostes per a un únic emplaçament. Hi calen tots els equipaments que fa anys que estan pendents i, també, els anhelats espais verds o, senzillament, lliures de construccions. I encabir-ho tot és una quimera. Sobretot, si s’hi suma un edifici amb cert valor patrimonial o històric, com és el cas de l’antiga presó Model. L’anunci del projecte guanyador per transformar el centre penitenciari, ha posat en el centre del debat la conveniència de mantenir tota l’estructura de la presó i encabir en les antigues galeries els 140 pisos públics i alguns dels set equipaments.
“Un sudoku de nivell sis”, asseguren des de Forgas Arquitectes, que, juntament amb Planas Esquius Segatti, han presentat la proposta guanyadora. Expliquen que un cop immersos en el procés van veure que les peces encaixaven amb “certa naturalitat” i van apostar per mantenir l’estructura del panòptic i les sis galeries “per obtenir una imatge coherent” i evitar enderrocs. La proposta innova respecte a l’esbós original de l’Ajuntament i situa els habitatges als espais de les cel·les i no a l’edifici del carrer Nicaragua. Una idea que es repeteix, de fet, en dos més dels sis projectes finalistes i que, en el guanyador, s’estructura amb un passadís central a tota l’alçada dels braços i amb “cossos lleugers i vidriats” a les façanes com si fossin les típiques galeries de l’Eixample trenant la “duresa” actual.
Què enderroquem?
El debat sobre quins elements calia enderrocar va ser un dels punts més intensos del procés participatiu, que va arribar al consens de preservar intacta la galeria número 4, el panòptic central, l’edifici de l’administració i el dels tallers -aquest últim admetia transformacions- i de mantenir, també, elements que recordessin el conjunt dels braços. Però la polèmica s’ha mantingut en el concurs, fins al punt que un dels projectes finalistes, que ha quedat desqualificat, ho enderrocava pràcticament tot i situava un gran parc com a principal protagonista.
Mantenia, això sí, part de la galeria 4, dins d’un embolcall, amb un pati perimetral de proporcions angoixants i sense finestres per emfatitzar l’esperit que ha tingut l’edifici durant anys. Aquest projecte, que porta la firma Martínez Lapeña-Torres, Adrià Orriols i Eduard Miralles, busca “actuar de manera radicalment oposada” a la proposada, “rescatar l’espai per a la vida”. Fer foc nou i prescindir de la pedra.
Les altres quatre propostes se cenyeixen als termes fixats, tot i que amb matisos sobre el grau de conservació de les galeries. El segon classificat, el projecte Vincles, obra dels arquitectes Garcés-de Seta-Bonet i SCOB Arquitectura, preveia creixements laterals a tres de les galeries i remuntes superiors als edificis de Nicaragua i Entença. També construïa habitatge als braços, però dos quedaven desconstruïts i se’n mantenia només part de l’estructura. El tercer classificat, obra de Data Arquitectura i Harquitectes, mantenia totes les construccions, obrint porxades als braços i al panòptic. A la quarta posició queda el projecte 23.120 m2, amb un nom que fa referència a l’espai que quedaria lliure, amb l’obertura de les plantes baixes de les galeries. Aquesta proposta és obra de Jorge Vidal, Maio Architects i Mosbach. I l’última, que porta el segell d’una gran UTE amb noms com el Bosch Capdeferro o Creus e Carrasco, situava l’habitatge a les parts exteriors de les galeries, on també hi dibuixava jardins verticals.
Ton Salvadó, que com a director de Model Urbà va obrir el meló del procés participatiu per a la reforma, es confessa ara -ja des de fora del consistori-“satisfet” amb el resultat. Assegura que la proposta demostra que era possible encaixar-ho tot i donar un nou ús als braços. Elogia que posar habitatge a les galeries reforça el caràcter de passatges urbans. També la degana del Col·legi d’Arquitectes, Assumpció Puig, considera que la proposta dona una bona resposta a totes les necessitats recollides: “Fer habitatge a les galeries és una opció arriscada però permet conservar l’edifici”, apunta. Remarca, també, que tenint en compte tots els equipaments que s’hi havien d’encabir, queda un espai verd generós. Un punt del que discrepa l’arquitecte i exregidor Daniel Mòdol, que lamenta que el verd hagi quedat “trossejat” en els “espais sobrants”. Considera un gran error haver de mantenir l’estructura de la presó, que apunta que condicionarà massa els futurs usos de l’espai. Hi veu “romanticisme poc operatiu”.
Defensa del patrimoni
L’arquitecta Maria Sisternas elogia el procés de participació que s’ha fet per aquesta macrotransformació però lamenta que no s’hagi tancat amb una explicació del jurat de per què s’ha triat una opció i no les altres: “És un projecte molt complex, amb molts interessos en un espai que és gran però no tant”.
Des de l’entitat SOS Monuments, que segueix el projecte de transformació des del 1996, avisen que estaran pendents que realment es mantinguin les edificacions perquè “el paper ho aguanta tot”, i demanen crear un grup consultor de patrimoni per fer el seguiment i garantir que no s'afegeixen elements que "distorsionen" el caràcter auster de l'edifici original.