BarcelonaEls infants fugen de Trinitat Nova. El 82% dels joves en edat escolar que resideixen en aquest barri, el segon amb menys renda per càpita de Barcelona, estan matriculats en escoles i instituts d'altres indrets de la ciutat. Arran d'aquest èxode infantil, mestres i entitats veïnals s'han aliat per mirar de recuperar tots aquests nens amb una nova planificació educativa que vol dinamitzar la zona i que va més enllà dels límits de l'horari lectiu.
"Hem creat una proposta educativa integradora, per fer que els més petits tornin a sentir-se part d'aquesta comunitat", assenyala Joan Artigal, director de l'Institut Escola de Trinitat Nova. Aquest centre es va inaugurar el setembre del 2017, fruit de la fusió de dues escoles i un institut del barri, tots d'alta complexitat i amb unes ràtios d'alumnes tan baixes que feien témer per la seva supervivència.
El nou Institut Escola encara s'està reconstruint. Per atreure els infants, el centre ha multiplicat l'oferta anterior d'activitats extraescolars, en cooperació amb moltes altres entitats de Trinitat Nova. Ara, en sortir de l'escola a les 17 h, van a futbol, a patinatge, al taller de ràdio o a dansa sense sortir del barri. Enguany, fins i tot, s'ha estrenat el nou Cau de la Trini. "Cal comprendre que l'educació no s'aconsegueix exclusivament a través de l'escola reglada", explica Artigal.
Continuar aprenent a la tarda
Precisament, el cas de Trinitat Nova és un dels onze projectes pilots inclosos en el marc d'Educació 360, una proposta educativa impulsada per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. La seva filosofia consagra el paper del temps no lectiu com a part essencial de l'aprenentatge dels joves. "El curs escolar dura 175 dies, però l'any en té 365", resumeix Carles Barba, director de la iniciativa, que critica un model educatiu "compartimentat".
Per garantir l'accés a les activitats extraescolars, Educació 360 opta per coordinar escola i entorn des de l'àmbit local. Aquesta és, de fet, la feina d'Otger Cano, el dinamitzador comunitari de Trinitat Nova, encarregat d'"establir ponts" entre l'Institut Escola i un barri acostumat a rebre nouvinguts. Dels 479 alumnes actuals del centre, 108 s'han matriculat amb el curs en marxa. Són fills d'immigrants acabats d'aterrar a Barcelona i l'escola es bolca per cohesionar-los. Els primers dies l'Otger els acompanya a fer un tour pel barri: "Els ensenyo on és el nou casal d'infants, l'escola de circ i la llar d'avis".
En aquest procés de renovació d'equipaments, l'Institut Escola es vol erigir en el centre neuràlgic de la vida veïnal, tot superant la "segregació" que, segons Artigal, durant anys havia marcat les escoles del barri. "La solució passa perquè els joves tornin a implicar-se i a estar orgullosos de ser d'aquí", conclou.
El Lluçanès uneix forces
Educació 360 també s'aplica a realitats en què el territori és el principal escull. A la zona del Lluçanès els infants s'havien acostumat a agafar cotxe a la tarda fins a les ciutats més pròximes, com Vic i Berga, per gaudir de les extraescolars. Les dificultats demogràfiques han sigut sempre una trava per a les oportunitats de lleure dels joves d'aquesta subcomarca de 8.000 habitants, repartits en 13 municipis petits i dispersos. "Sovint les activitats extraescolars s'anul·laven perquè no s'arribava al mínim d'inscrits", explica Mònica Jofre, tècnica d'educació del Consorci del Lluçanès.
Per això, a partir del 2013 el Consorci va decidir apostar per la cohesió territorial com a antídot d'aquest problema, articulant una oferta compartida entre els pobles. Així, aquest curs les AMPA de les diferents escoles han creat un catàleg comú d'extraescolars. La principal fita del projecte va ser la creació de l'Escola de Música i d'Arts, descentralitzada en 6 espais de 6 municipis. "Abans hauria sigut impensable que un poble de 400 habitants tingués aula de música", apunta Jofre. Ara, cada juny i cada desembre, els pares i fills dels 13 pobles s'ajunten per veure els nens en concert.
