Barcelona necessita un 12% menys de trànsit per complir els topalls de contaminació de la UE

BarcelonaEls efectes de la pandèmia durant el 2020 permeten treure algunes conclusions en l'àmbit de la qualitat de l'aire. Els nivells de contaminació a Barcelona es van reduir notablement l'any passat, de manera que la ciutat va complir per primer cop en vint anys els llindars màxims que fixa la Unió Europea (UE). El confinament i la limitació de la mobilitat també permeten calcular que amb un 12% de reducció del trànsit respecte al que hi havia abans de la pandèmia n'hi hauria prou per mantenir la contaminació a ratlla amb les directives comunitàries, segons l'anuari que ha publicat la fundació independent ENT.

El balanç de l'any passat deixa unes xifres positives pel que fa a la contaminació per NO2, que es va reduir un 28% de mitjana, i per primer cop en dues dècades cap estació de mesura va superar els llindars establerts per la normativa europea i els màxims que fixa l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La contaminació per partícules també va marcar mínims, tot i que la caiguda de les PM10 va ser més baixa i algunes estacions (les més exposades al trànsit) sí que es van mantenir per sobre dels màxims que demana l'OMS (20 micrograms per metre cúbic).

Mantenir aquesta corba a la baixa de la contaminació és possible, segons els autors de l'informe. D'entrada, caldria recuperar l'ús del transport públic, que ha caigut un 54% respecte a les xifres anteriors al confinament. De fet, apunten que n'hi hauria prou amb reduir el nivell de trànsit dels dies feiners –amb les característiques de la flota actual– un 12% respecte als nivells precrisi per garantir que les xifres continuïn sent inferiors als nivells legals màxims pel que fa al diòxid de nitrogen. Es tractaria d'una mobilitat superior a la registrada durant el període de setembre a desembre de l'any passat.

L'ambientòleg i coordinador de l'informe, Miquel Ortega, avisa que queda molta feina per fer malgrat les dades del 2020: "La contaminació te problemes estructurals que s'han d'anar canviant. Arran de la pandèmia hi ha hagut una baixada de la mobilitat extraordinària, però si tornem a la situació econòmica anterior sense prendre cap mesura els llindars tornaran a pujar". És el que ha passat amb la contaminació acústica a la ciutat. Durant el confinament el nivell de soroll es va situar durant algunes setmanes per sota dels límits establerts, però ha tornat a augmentar ràpidament. Les últimes dades publicades anuals –corresponents al 2017– assenyalen que el 57% de la població viu en entorns on el soroll supera els llindars recomanats per l’OMS.

La publicació remarca que la situació sociosanitària ha contribuït a millorar la transparència de l'administració, però Ortega defensa que encara hi ha mancances: "És imprescindible definir quina és la xarxa de mesura i que aquestes dades siguin públiques. Cal transparència i difusió i, sobretot, que les dades estiguin actualitzades".