Reduir el currículum obligatori: memoritzar menys i pensar més

BarcelonaUn nen memoritzant la matèria de l’examen la tarda abans. Fer la prova, aprovar-la i oblidar automàticament tot el que ha estudiat. Aquesta situació habitual tant per a pares com per a fills des de temps immemorials és el que volen evitar els experts de totes totes. Com a solució aposten per reduir el currículum escolar obligatori fins a deixar-hi únicament l’essencial.

“Actualment els currículums contenen molts elements accessoris i costa diferenciar-los del que és fonamental”, explica el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar, que considera que “sobra gairebé tot”. Per revertir aquesta situació, Aguilar defensa que el currículum parli de “processos sense donar instruccions” i que cada centre el desenvolupi com consideri. I recorda: el currículum escolar de Finlàndia té 50 pàgines i el de l’estat espanyol, gairebé 800. Per a Pere Vilaseca, responsable de l’àrea de projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya, aquesta reducció s’hauria de materialitzar mantenint únicament el 25% de l’actual currículum i construint l’altre 75% amb les “necessitats reals” de cada centre.

“A l’hora de dissenyar el currículum no es pensa en quines són les competències o coneixements que hauria de tenir l’alumne, sinó que des de la política decideixen el que creuen que han de saber els nens”, denuncia. En aquest sentit Vilaseca defensa que en una societat com l’actual en què “tot és canviant” pretendre definir tot el que s’ha de saber “és una absurditat”. “No sabem el que necessitaran els alumnes de P3 en un futur”, insisteix.

Per aquest motiu considera que el centre del currículum escolar “no hauria de ser memoritzar”, sinó “pensar”. “La memòria és un mitjà que s’ha de treballar, però el que han de fer els nens és pensar per saber canviar la realitat on viuen”, apunta Vilaseca. En la mateixa línia es pronuncia el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, que reivindica que cal simplificar al màxim el currículum i així arribar “a les competències bàsiques de debò”.

Adaptar-se al context de la zona

“Hi ha continguts que no es té la consciència que s’aprenen de manera diferent”, assegura Prats, que afegeix que “no és el mateix memoritzar fets o dades puntuals que adquirir un procediment de treball”. En aquest sentit denuncia que el currículum actual fa un llistat de continguts, però no diferencia la manera d’aprendre’ls. Per a Prats, caldria donar “molta més autonomia” als centres perquè es poguessin adaptar als contextos de cada zona. “No té sentit que segueixin exactament el mateix currículum les escoles del Delta de l’Ebre i les de la Vall d’Aran. Cal que fem un esforç per rendibilitzar els currículums”, apunta Prats, que afegeix que passa el mateix amb les zones pobres i riques. En aquesta línia, considera que pot ser una oportunitat per reduir les desigualtats.

El pedagog Gregorio Luri, per contra, creu que reduir el currículum obligatori només ho poden fer les escoles d’alt nivell. “Si una escola treballa amb nens culturalment sofisticats el medi sumarà i, per tant, podrà descarregar el currículum. Però en escoles amb alumnes amb pocs recursos no ens ho podem permetre”, defensa Luri.

Per al pedagog, si des de l’escola no es reforça el currículum i els coneixements dels nens desafavorits, no ho farà ningú. “Als estudiants pobres els hem de donar ensenyament de qualitat i alguna cosa més. Es tractaria de fer un currículum per assignatures i més hores d’activitats extraescolars”, expressa, i afegeix que això serviria perquè estiguessin envoltats de “gent que parli bé” com més temps millor. El pedagog recorda que la manera d’impartir el currículum depèn de cada escola i que tenir “molts continguts” no implica que s’hagin d’aplicar d’una manera determinada. “Hi ha dos tipus d’escoles: les que tot el que fan ho integren en el currículum i les que fan moltes coses però que no ho inclouen”, explica Luri.

Formació als mestres

Si en una cosa coincideixen tots els experts consultats és que per reduir el currículum cal reforçar els recursos dels centres. “És molt senzill dir-ho però difícil d’aplicar. Cal un equip de docents que tingui clar el que hauran de fer i, per tant, és necessari augmentar la formació”, apunta el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que afegeix que “és l’única manera de recuperar uns alumnes dinàmics”.

Aguilar explica que actualment els mateixos centres ja se salten els currículums perquè veuen “que no funcionen”. “Avui hi ha molts alumnes que rebutgen el sistema educatiu per la manera en què està plantejat. Hem de fer que la filosofia o la història els torni a interessar”, expressa. Per aconseguir-ho creu que els nens s’haurien d’implicar en la societat. “Hem de fer que sàpiguen quina olor fan les plantes del Maresme”, conclou.