La urbanització a la costa es duplica en les últimes tres dècades a Espanya

BarcelonaLa Llei de Costes a Espanya, aprovada fa 30 anys, va ser un accelerador de la construcció al litoral. La superfície edificada en la franja dels primers deu quilòmetres de terreny des del mar s’ha duplicat en aquestes tres últimes dècades fins a les 530.000 hectàrees, segons un estudi de Greenpeace i l’Observatori de la Sostenibilitat. La pressió constructora és especialment alta a Catalunya, segons les dades que recull l’informe A Tota Costa, presentat ahir per aquestes entitats a Barcelona. El 26,4% de la superfície costanera catalana està edificada, el percentatge més alt entre les comunitats autònomes. El País Valencià és el segon territori amb més edificació costanera, amb un 23,1%, seguit d’Andalusia, amb un 15,4% de superfície de costa construïda.

La urbanització del litoral que analitza l’estudi inclou tot tipus de construcció artificial, ja siguin habitatges, indústries o carreteres. En canvi, si s’observa només l’edificació a línia de platja, el País Valencià és el territori que té més tram construït: un 74,3% de les platges estan urbanitzades. A Catalunya el percentatge és del 55,9%, segons el mateix estudi. Per demarcacions, la línia de platja més urbanitzada de l’Estat és la de Barcelona, amb un 83,6%, que empata amb Màlaga i que està seguida d’Alacant (80%).

La responsable de la campanya de costes de Greenpeace, Paloma Nuche, va lamentar que després de dècades de desenvolupament immobiliari i d’infraestructures al litoral, l’ocupació de la primera línia de costa ha sigut massiva i això, va afegir, deixa un llegat d’una costa “saturada” i “incapaç” de generar els béns i serveis per a un futur sostenible. “No podem quedar-nos de braços plegats mentre la costa, la franja més valuosa i rica del nostre territori, continua el seu declivi imparable”, va denunciar.

Pèrdua de pins i matolls

Nuche va criticar que les inversions públiques que tenen a veure amb la costa a tot l’Estat estan mal orientades: nou de cada deu euros que s’hi destinen són per fer-hi o renovar passeigs marítims i regenerar la sorra de les platges en lloc de prioritzar la conservació del litoral, un objectiu al qual es destinen el 7% de les inversions. Les entitats van insistir en els recursos que aquesta estratègia s’endú de les arques públiques i van recordar que estabilitzar les platges de Barcelona de la pèrdua anual de sorra costa 33 milions d’euros.

La pèrdua d’ecosistemes va de bracet a la saturació constructiva, segons Greenpeace. Calcula que Catalunya és la comunitat que ha perdut més àrees boscoses, “principalment pinedes i matolls”, entre el 2005 i el 2014. La portaveu de l’ONG ecologista va recordar que es tracta d’àrees clau per a la generació de pluges i va xifrar en 27.000 les hectàrees perdudes en aquest període, un 14,5% del total.

La represa de projectes urbanístics ja ha aixecat polèmica a diversos punts de la costa catalana. És el cas de la Cala d’Aiguafreda, a Begur, un dels últims llocs verges de la costa del municipi on s’hi preveu la construcció de habitatges i tres hotels. Fa setmanes que els veïns de Castelldefels també es mobilitzen contra la tala d’una pineda per construir-hi dos blocs a l’entorn del castell del municipi.