Sabates per recordar els morts del carrer

BarcelonaCada cinc dies mor una persona sense sostre a Barcelona. En l'últim any han sigut 70 víctimes, que aquest dimecres Arrels Fundació i una dotzena d'entitats han volgut recordar amb un funeral cívic amb 70 parells de sabates. L'últim a incorporar-se a la trista llista és Larbi Guendouzi, de 52 anys, tot i que va morir el 22 de febrer en l'anonimat. Expliquen des d'Arrels que el dia abans l'home s'havia deixat caure pel centre obert on acostumava a anar per descansar del carrer, però després ja no van saber res més d'ell. Fins ahir dimarts, quan un amic va aconseguir que una funerària de la ciutat li digués que havia mort en la Barcelona prepandèmica. El cas d'Abdessamad el-Abbodi és similar. Mort el desembre de l'any passat, l'organització Santa Anna, amb qui tenia contacte, se n'ha assabentat fa molt pocs dies.

Les dues biografies exemplifiquen la problemàtica de fins a quin punt els sensesostre són invisibles per a una ciutat atrafegada i expliquen l'esperit de l'acte que cada any s'organitza en record dels que moren a la intempèrie. Voluntaris d'Arrels es van afanyar a col·locar un cartell commemoratiu al lloc on vivia Guendouzi, a tocar de les Fonts de Montjuïc perquè els vianants que hi passin siguin conscients de la seva absència.

Acte per reaccionar

Però la plantada de les sabates, amb el nom i un miniepitafi dels que han mort, no es planteja només com un homenatge, sinó que sigui un "recordar per reaccionar" que obligui les administracions a tirar endavant polítiques d'habitatge públic i canviar la mirada ciutadana amb els sensesostre perquè deixi de "trobar més sabates soles" pels carrers de les ciutats.

Que sobreviure al carrer roba temps de vida és conegut i denunciat. La mitjana d'edat dels morts és de 56 anys, 26 anys menys que la mitjana catalana. Les sabates que representaven la persona més gran són per a la Dolores, de 89 anys, i les del més jove corresponen a l'Imad A., de 22 anys, i els voluntaris l'han volgut recordar amb unes vambes de futbol. El noi va ser la primera de les tres víctimes de l'assassí en sèrie que va atemorir els que viuen a la intempèrie, a l'abril, quan la ciutat estava confinada pel coronavirus.

La crisi del coronavirus no ha fet altra cosa que evidenciar la vulnerabilitat i soledat de les 1.200 persones que a Barcelona malviuen al carrer i que no han pogut guardar la quarantena. Gairebé la meitat de la setantena de persones mortes, un 44%, vivien al carrer i, d'aquestes, 18 han mort a la via pública i 32 més ingressades en algun hospital o centre sociosanitari.

L'estat d'alarma i totes les mesures de restriccions que se'n deriven són per a les entitats que assisteixen els sensesostre un obstacle més en la batalla diària que suposa viure en una constant exposició als riscos i deficiències d'estar als carrers. Per això es reclama que totes les administracions posin en marxa plans més enllà dels serveis d'urgència, que només paren el cop però que no troben solució de les sabates oblidades dels carrers.