El delta de l'Ebre acull més nous flamencs que mai

BarcelonaEls flamencs s'hi troben com a casa, al delta de l'Ebre. Si més no, és el que es dedueix de la gran colònia formada per 4.303 parelles d'ocells a les salines de la Trinitat de la punta de la Banya, i que aquest any ha crescut com mai amb 3.260 polls. La xifra reproductora és tot un rècord des que el flamenc va arribar a la zona el 1992.

En aquest indret d'aiguamolls tranquil i allunyat dels visitants, on tenen vetat l'accés els curiosos, els flamencs troben la tranquil·litat i també l'aliment disponible –petits crustacis– que necessiten, explica Toni Curcó, tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre. "És un dels indrets més protegits del delta, on ponen els ous i on cria junta tota la colònia", descriu.

Els exemplars del delta, però, tenen parents per tota la Mediterrània occidental. "Formen part del que en diem una metapoblació, una gran població connectada fins i tot genèticament", assenyala Curcó. És per això que la mobilitat pot fer que un exemplar sigui un any a Catalunya i el següent es localitzi a La Camarga, a la Provença francesa, o molt més al sud, a la llacuna de Fuente de Piedra a Màlaga.

La reproducció al delta de l'Ebre ha sigut un èxit també perquè s'ha pogut mantenir a ratlla els depredadors que ataquen els ous, com les guineus, els teixons o els gavians. De fet, els atacs recurrents entre el 2013 i el 2016 van fer caure molt el nombre de polls que sobrevivien i van obligar a actuar, recorda el tècnic del parc. "Mentre les condicions ecològiques es mantinguin tot anirà bé", afegeix Curcó.

És una espècie sensible i que reacciona ràpid a les amenaces. El 1992, la primera colònia establerta a la zona del delta va fugir sobtadament després que un hidroavió volés a baixa altura i els espantés. "Els flamencs adults tenen una vida d'entre 20 i 30 anys i, per tant, la supervivència de l'adult és més important que la del poll. Per tant, quan veuen un perill marxen i ja provaran sort un altre any amb la reproducció", resumeix l'expert.

Malgrat que la primera colònia que s'estableix a les salines de la Trinitat data dels 90 (la primera reproducció amb èxit va ser el 1993), feia anys que s'intentava sense èxit i que ja es veien alguns exemplars a la zona. "En algunes localitats hi havien fet nius, com si fessin pràctiques abans de decidir quedar-se", explica Curcó. Les primeres referències d'aquests ocells al delta, però, són molt més pretèrites: "Hi ha constància de flamencs reproductors al delta de l'Ebre els segles XV i XVI, en què un grup de barques a la punta de la Banya en descriu els ous".