BarcelonaSi no hagués passat res, ara alguns estarien de viatge de final de curs, uns altres de vacances i hi hauria qui estaria treballant, però la pandèmia els va obligar a suspendre tot els plans a l’ajornar la selectivitat un mes. Un temps que, d’una banda, se’ls ha fet etern i que, de l’altra, han agraït per acabar de repassar. Aquest dilluns 39.904 estudiants han començat les proves d’accés a la universitat (PAU), les més massives i incertes de la història. Ho han fet després d'haver acabat el curs des de casa, treballant hores i hores davant de l’ordinador. Així també s’han passat les últimes setmanes. Ara es confessen “estressats”, “cansats” i amb ganes “que tot s’acabi”.
La Maria Lluna Fornells, alumna de l’Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, estudia entre 6 i 7 hores al dia. “Aquest mes s’ha fet més llarg que un dia sense pa, però ha sigut clau per poder estudiar bé. Hi ha temes dels quals no ens hem avaluat i, per tant, no és tant un repàs com un estudi de contingut nou”, admet. Al Javier Ruiz, de l’Aula Escola Europea, també li ha provat el juny d’estudi. “He tingut més temps per mirar el temari amb calma”, afirma, tot i que admet que ara està “nerviós”. Vol fer matemàtiques a la UPC i necessita gairebé un 13 de nota de tall. “He estat dos anys sencers treballant per al dia de la selectivitat i per entrar en aquesta carrera. Ho he de fer molt bé”, diu.
Més opcions, més fàcil?
En canvi, l’Arnau Montasell, de l’Institut Ramon Casas i Carbó, de Palau-solità i Plegamans, diu que tot aquest mes estudiant no li ha anat tan bé com es pensava. “Amb l’opcionalitat que hi ha aquest any penso que serà més fàcil”, diu. Els organitzadors de la selectivitat van decidir flexibilitzar les proves i donar als alumnes més opcions per respondre, perquè puguin descartar el temari que no hagin fet a classe.
“Flexibilitat en l’opcionalitat no vol dir menys rigor”, avisa Lluís Baulenas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya. De fet, si bé hi ha la sensació estesa que aquest any les PAU seran més assequibles, els organitzadors avisen que podria augmentar el nombre de suspesos, que normalment és d’un 5%. Hi ha alguns factors que podrien provocar-ho: el notable creixement dels aprovats de batxillerat, l’entorn d’aula que els estudiants fa mesos que no trepitgen, el fet que s’hagin fet pocs simulacres d’exàmens a causa de la pandèmia i la falsa sensació que els exàmens seran més fàcils.
“Potser és més fàcil per als estudiants, però això pot compensar el fet que una part no hauria aprovat el batxillerat i, per tant, sense el confinament no s’haurien presentat a la selectivitat. Hem de veure què passa amb aquests”, explica Xavier Martí, que fa més d’una dècada que vigila i corregeix les proves de biologia de la selectivitat. Ho va començar a fer per “aprendre”. “M’ajuda per a la meva formació. Corregint aprenc molt del tipus de preguntes que fan, de les errades que cometen... I això ho puc traslladar després en aprenentatge per als meus alumnes”, assegura. Aquest any hi haurà més del doble de vigilants i 200 correctors més, que han costat i molt de trobar. I això que poden arribar a cobrar uns 900 euros per vigilar la selectivitat quatre dies i corregir 150 exàmens. “Si t’agrada i ho fas perquè aprens està molt ben pagat. Si només ho fas per la retribució potser no tant, perquè has de corregir molt en molt pocs dies”, diu Martí. D’una banda, cobren 165 euros per cada dia que vigilen les proves i 15 euros diaris en dietes. A més, els que corregeixen cobren 130 euros fins a 50 exàmens i a partir de l’examen 51 reben 3 euros per cada prova. Si es corregeix més d’una matèria es cobren tres euros per examen i un suplement de 35 euros. Tot plegat costarà uns tres milions d’euros més en la selectivitat més atípica. Els resultats, el 27 de juliol.
Les xifres de la selectivitat més incerta, massiva i cara dels últims anys
Hi ha 29 matèries, però cada estudiant pot fer 8 exàmens com a màxim: 5 matèries comunes per arribar al 10 (llengua catalana, castellana i estrangera; història i una d’especialitat) i 3 d’específiques per arribar fins a 14 punts.
Gairebé 40.000 estudiants faran les PAU al juliol, una xifra mai vista fins ara. Els organitzadors ho atribueixen a l’augment dels aprovats de batxillerat -han crescut 11 punts- i a la “mala interpretació” que aquest any serà més fàcil.
Si l’any passat la selectivitat es va fer en 20 municipis, aquest any serà en 63. Això ha obligat a buscar més del doble de vigilants (de 1.600 a 3.500) i també molts més correctors (de 1.414 a 1.600). En total, uns 3 milions d’euros més.
Fins a l’hora de l’examen els Mossos d’Esquadra guarden les 450.000 còpies. En total suposen 1,5 milions de fulls impresos, que pesen 15 tones. Abans de corregir-se hauran d’estar 6 hores en quarantena.
