Reconquerir Montjuïc

És sobretot dels turistes, però també dels runners, de les autoescoles, dels qui busquen aparcar sense pagar -amb cert risc, això sí- i dels apassionats dels museus. I de manera ocasional, dels petits socis del Club Super3 o dels fans de grans artistes convidats que en dates concretes desborden l’espai. Una muntanya plena d’equipaments que al cap de l’any rep uns 16 milions de visites. Montjuïc és i no és un gran parc -hi circulen a diari més de 20.000 vehicles privats i la meitat de l’espai està tancat en recintes- i és i no és dels barcelonins. Si durant anys Barcelona s’ha lamentat de viure d’esquena al mar, la muntanya ha viscut un procés paral·lel, que també va tenir en els Jocs Olímpics un punt d’inflexió important. Lligada per sempre a la memòria del barraquisme -fins a 30.000 persones hi vivien a la dècada dels cinquanta - i a la dels abocadors, fa anys que la muntanya busca la manera d’obrir-se als barcelonins, de ser el gran parc que la ciutat no té -i ara projecta a les Glòries-. És un problema de “concepte”, segons Oriol Granados, del Centre d’Estudis de Montjuïc: “No s’han posat els mitjans perquè la ciutat s’apoderi de Montjuïc, hi va haver una època en què qualsevol equipament s’enviava a la muntanya”. De moment s’ha definit com a parc equipat i la modificació del pla general metropolità (PGM) aprovada limita la possibilitat de fer-hi més equipaments i augmenta la quota d’espai lliure. El gerent d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament, Albert Civit, concreta que és un pla que es farà “bé i sense córrer”, perquè es treballa sobre un terreny que ha estat “massa anys fora d’ordenació”. La discussió sobre Montjuïc és de l’any 2002 i ara la voluntat, segons el regidor del districte, Jordi Martí, és “endreçar” i “convertir Montjuïc en un espai de ciutadania”. Els veïns, però, denuncien “contradiccions” com autoritzar un nou parc temàtic a l’Anella Olímpica, un espai que fins ara era deficitari i que buscava un ens privat que el gestionés. I demanen concretar les inversions.

Un 26% de places, parcs i jardins

Després de molts anys de debat -i amb un canvi al govern municipal pel mig-, l’Ajuntament va definir a finals del 2013, el pla que regularia el futur de Montjuïc, que s’havia d’executar en un termini de vuit anys i suposava una inversió de 54 milions d’euros. I segons Civit és el punt de partida sobre el qual s’escriurà el futur de la muntanya amb la definició d’usos. L’objectiu: frenar la irrupció de nous equipaments -s’aparca així l’amenaça d’ubicar la gossera a la muntanya- i recuperar el màxim d’espai lliure possible, blindant també la protecció com a espai natural de l’entorn dels penya-segats i el far. La falta d’espai lliure i verd és flagrant: les places -incloses algunes de terra dur-, els parcs i els jardins públics només representen un 26% del total. La modificació del PGM, que també va servir per desafectar de manera definitiva -i salvar de l’enderroc- el barri de la Satalia, va determinar que espais com el tir amb arc i el rugbi la Foixarda es traslladaran a altres instal·lacions municipals fora de la muntanya. Però els trasllats encara no s’han concretat. De fet, des del club Arc Montjuïc asseguren que és “molt complicat” trobar un espai “òptim” per a la seva activitat a la ciutat. Fa més de 60 anys que estan a tocar del castell. Amb la modifiacaió del PGM també es va crear el Consell Municipal de la Muntanya de Montjuïc, que agrupa els diferents actors que conviuen en aquest pulmó i que de moment ha celebrat una primera trobada, sobretot de caire constitutiu. Té el repte de definir els usos de la muntanya.

73 hectàrees d’equipaments

Montjuïc disposa 18 equipaments de caire cultural i 19 d’esportius i a aquesta llista cal sumar les 16 instal·lacions de centres educatius, una trentena d’establiments de restauració i espais considerats “singulars”, com el Poble Espanyol o el recinte de la Fira. En total, hi ha 73 hectàrees qualificades com a equipament (Montjuïc en té unes 300). Ara es blinda l’obertura de nous espais d’aquest tipus, però els veïns troben “contradictori” que després d’haver assolit aquest compromís s’autoritzi el projecte d’Open Camp, un parc temàtic de l’esport, a l’Anella Olímpica. Així ho denuncia la presidenta de l’associació de veïns de la Satalia, Ana Menéndez, que també lamenta que s’hagin fet passos com passar a cobrar entrada al castell de Montjuïc, que ara es concep com un equipament de ciutat i que el 2014 va rebre 588.800 visites (de febrer a desembre, perquè al gener encara no s’havia implantat el canvi de gestió) i el pícnic electrònic que s’instal·la els mesos d’estiu als jardins Joan Brossa.

230 dies de parc temàtic

L’obertura, prevista per a la primavera de l’any que ve, del nou parc temàtic a l’Anella Olímpica és un pas que s’ha encaminat a rendibilitzar uns espais històricament infrautilitzat: el nombre de visitants ha tingut una caiguda prolongada els últims anys fins a situar-se en els 1.092.767 del 2014. I com remarca el regidor de Sants-Montjuïc, servirà per revitalitzar uns espais ja existents i “promoure l’esport familiar”. La condició, en aquest sentit, és no incrementar l’efecte barrera de les instal·lacions. El parc obrirà 230 dies a l’any i proposa activitats que barregen tecnologia i esport, com córrer sobre una cinta a la mateixa velocitat que ho fa l’home més ràpid del món. Per cinc anys de lloguer, la ciutat cobrarà 30 milions d’euros. I s’espera que aquest projecte comporti un impacte econòmic per a Barcelona de prop de 54 milions d’euros.

Uns 20.000 vehicles diaris

Un dels problemes que Montjuïc té a la base a l’hora d’erigir-se com el gran pulmó verd és l’elevat volum de trànsit que circula pels seus 24 quilòmetres de xarxa viària. Amb la prolongació de la línia 2 del metro congelada, l’assignatura pendent és millorar l’oferta de transport públic en autobús -els veïns denuncien que els turistes tenen més bon servei que ells-. L’estudi de mobilitat que va fer l’Ajuntament xifrava en 20.000 els desplaçaments diaris que es fan per la muntanya. La majoria, trànsit aliè a l’activitat de Montjuïc. Per això, el gerent d’Hàbitat Urbà assegura que un dels problemes que cal abordar és el paper de by-pass que fa Montjuïc en relació amb el trànsit de la ronda. Els cotxes que efectivament tenen com a destí la muntanya són uns 4.000 al dia. Una xifra que es multiplica si hi ha grans esdeveniments en una proporció similar a la de places d’aparcament (8.700, de consolidades), que ara també es volen reduir. En canvi, limitar els cotxes d’autoescola a la muntanya és una batalla d’àmbit estatal.