Els recomptes de Colau estimen en menys d’un 4% els pisos buits

BarcelonaSaber quants pisos buits hi ha a Barcelona és una assignatura pendent. El 2011, a partir de dades del cadastre, es va fer una aproximació que situava en uns 88.200 els habitatges desocupats, però, durant el mandat passat i a partir d’un mostreig en diferents barris encarregat per l’equip de govern de Xavier Trias, es va reduir aquesta xifra fins als 31.202 pisos buits. Aquests dos recomptes representen, si es té compte que el parc d’habitatges de la ciutat està per sobre dels 811.000 pisos, una forquilla d’entre el 4% i l’11% del total, però el recompte que té en marxa ara el govern municipal redueix més aquest percentatge i el situa entre el 3% i el 4%. Barcelona en Comú ha entomat el repte de fer un càlcul precís de la problemàtica dels pisos buits amb l’objectiu de seduir els propietaris perquè incorporin aquests habitatges a la borsa de lloguer.

El procés, però, que ara es fa minuciosament i barri per barri, s’allargarà fins al 2019. Els primers barris que ja s’han pentinat -en una primera fase se’n van mirar sis i ara ja n’hi ha deu més que tenen el procés en marxa- mostren un percentatge de pisos buits fins i tot inferior a l’últim càlcul. És a dir, que a falta de completar el recompte, els habitatges buits que s’estan localitzant no arriben a representar ni el 4% del total del parc d’habitatge -la xifra total podria no arribar als 30.000 pisos si s’extrapolen els resultats.

Això es pot explicar en bona part, segons el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, perquè s’estan trobant molts pisos on oficialment consta que no hi viu ningú, però que sí que estan ocupats. Les dades, però, encara són provisionals perquè el recompte no s’ha fet encara ni a una quarta part dels barris. I el regidor insisteix que encara que es localitzin menys pisos dels que s’havia dit abans, el que és important és aconseguir que el màxim nombre possible se sumin a la borsa de lloguer.

Fins a cinc visites per pis

En la primera fase, quan es va fer el recompte en sis barris -la Trinitat Nova, el Bon Pastor, Baró de Viver, el Besòs i el Maresme, la Vila de Gràcia i el Raval-, es van derivar a l’equip que gestiona la borsa de lloguer les dades d’un miler de pisos perquè s’intentés tancar el procés. Les inspeccions es fan en aquells pisos on hi ha indicis de desocupació i també s’enfoquen a detectar solars sense ús per poder-hi construir habitatge. Es tracta d’una metodologia que l’equip de BComú va presentar com a “pionera” a Catalunya i a l’Estat, que parteix d’una llista d’immobles obtinguda a base de creuar la informació del padró, el cadastre i les dades que facilita Aigües de Barcelona sobre el subministrament d’aigua. A partir d’aquí, es visiten un per un els pisos considerats sospitosos.

El procediment inclou fins a cinc visites per pis per verificar que efectivament no hi viu ningú. Un cop detectat l’habitatge en desús, el que fa el consistori és contactar amb els seus propietaris per oferir-los la possibilitat d’incorporar aquests habitatges a la borsa de lloguer. Això els dona una garantia que cobraran el lloguer acordat i els permet obtenir beneficis en la rehabilitació, entre altres avantatges. S’estima que el treball de camp necessari per detectar els pisos dura uns sis mesos a cada barri on es desplega.

El Sindicat de Llogaters insta a accelerar el procés de recompte perquè considera que saber quants pisos buits hi ha a la ciutat és bàsic a l’hora de fer estratègies, i també la CUP va reiterar al govern municipal, en l’últim ple, la necessitar d’analitzar tots els habitatges buits de la ciutat.