El reciclatge metropolità, lluny de les exigències d'Europa
La recollida selectiva a l'àrea de Barcelona arriba al 38%, encara per sota de la mitjana catalana
BarcelonaLa regió de Barcelona concentra el 67% de la població de Catalunya i s'hi genera el 62% de tots els residus municipals del país. Aquesta zona és crucial per fer un salt endavant en la prevenció i reciclatge dels residus, i encara té per davant molt camí de millora. La taxa de recollida selectiva a l'àrea metropolitana va ser del 38% l'any passat, inferior la mitjana catalana del 42%, i insuficient per acostar-se a les exigències de la Unió Europea (UE). Assolir el 50% de reciclatge que demana Europa per al 2020 és, avui dia, inassolible.
L'increment del material separat en els contenidors ha estat generalitzat durant el 2018 als territoris que formen la regió metropolitana (Alt Penedès, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),
Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental). Allà on més s'ha notat l'augment ha sigut en el paper i cartró -amb un 21% més- i els envasos -amb un 11,8%-. En canvi, l'orgànica ha augmentat un 7,4%, tot i que els nivells de recollida són poc satisfactoris: "És la fracció més important perquè per pes equival al 37% dels residus que generem per càpita, però en canvi estem recollint només un 10% de tot el potencial que tindríem", ha reconegut el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost.
Reforçar l'orgànica, amb més contenidors i també apostant pel porta a porta allà on sigui possible, forma part de l'estratègia de la Generalitat per millorar els resultats de reciclatge a l'àrea metropolitana de Barcelona. El pla de residus elaborat per l'AMB fa mesos també ha de ser una "eina vital" per avançar en aquest objectiu i acostar els resultats al que Europa ha marcat per als estats membres.
Si es miren els resultats de reciclatge per municipis metropolitans s'observen diferències importants. Entre les ciutats de més de 60.000 habitants, destaca el 48% de taxa de reciclatge de Sant Cugat del Vallès (per sobre de la mitjana catalana), el 39% del Prat de Llobregat o els resultats a Terrassa i a la ciutat de Barcelona, totes dues amb un 38% de separació de residus el 2018.
A l'altre extrem de la balança hi ha ciutats com Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, que no arriben ni al 22% de recollida selectiva de residus, o bé Cervelló i Arbrera, que no arriben al 23%.
La llei de residus, el 2021
Tost ha subratllat que és feina dels ajuntaments apostar per la gestió dels residus i millorar les taxes de separació i reciclatge, generant incentius als ciutadans. Però també ha reconegut que la Generalitat té eines que poden forçar una millora més veloç. Entre d'altres, hi ha l'encariment de la taxa que paguen els municipis per cada tona de residus que acaba a l'abocador o a la incineradora, uns tributs que pugen any rere any –i que encara ho faran més– per forçar un aprofitament i reciclatge millors dels materials que ara es descarten. Si avui portar una tona de residus a l'abocador costa 41 euros (la meitat si és a una instal·lació d'incineració), la Generalitat vol que el preu el 2024 sigui de 72 euros, ha dit Tost.
El canvi de paradigma amb els residus, però, ha de venir no només de la gestió, sinó també de la generació: cal tendir a produir menys residus. Les mesures que s'encaminin a aquest objectiu formaran part de la futura llei de residus que la Generalitat prepara i que Tost ha reconegut que acumula "massa retard". Ha justificat, però, que l'alentiment del procés ha vingut de la mateixa maquinària que requereix fer una llei que es vol que sigui el màxim de participativa.
La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat a l'ARA que la tramitació de la llei de residus és "llarga i complexa" perquè busca sumar tots els actors implicats. El tràmit parlamentari no està previst que comenci fins al 2021, segons els seus càlculs. El 2020 serà l'any en què el text passi per l'aprovació del Govern.
Subirà descarta abordar abans de la llei cap debat sobre la prohibició dels plàstics d'un sol ús que ha aprovat la UE en una directiva recent. En tot cas, assegura, la normativa comunitària dona un marge de dos anys perquè la indústria i els diferents agents s'adaptin al veto, i el departament és partidari de respectar aquest temps –fins al 2021– i no avançar-se amb la prohibició d'objectes com canyetes, plats i coberts de plàstic o bastonets per a les orelles, entre d'altres.