Del rejoveniment de teixits a la creació d’òvuls artificials

BarcelonaL’endarreriment de la maternitat i els problemes de fertilitat han estimulat els últims anys la recerca per millorar els tractaments de reproducció assistida. Moltes línies d’investigació se centren en augmentar la taxa d’èxit en la implantació d’embrions, que habitualment se situa al voltant del 30%. Aquest percentatge ja es pot duplicar si s’utilitzen eines de diagnòstic genètic per seleccionar els millors embrions i transferir-los en el moment òptim, i molts experts calculen que en el futur s’assoliran taxes del 90%. Una altra de les tècniques que han rebut més atenció és l’anomenada transferència nuclear, en la qual s’introdueix el nucli de l’òvul de la mare en un òvul d’una donant al qual s’ha extret el nucli. A continuació, es fecunda l’òvul resultant amb l’esperma del pare i s’implanta a l’úter de la mare. El 2016 va néixer a Mèxic el primer nadó concebut amb aquest procediment, que no està autoritzat a Espanya i que es coneix popularment com la tècnica dels tres pares.

Rescatar ovòcits

Altres tècniques s’enfoquen a optimitzar el nombre d’ovòcits (òvuls immadurs) després d’un procés d’estimulació ovàrica, com l’anomenat rescat d’ovòcits. Habitualment, el 80% dels ovòcits són madurs i es poden utilitzar amb finalitats reproductives. En alguns casos, però, el percentatge cau fins al 50%. Això fa que en un cicle s’obtinguin només tres ovòcits madurs, amb la qual cosa disminueixen les probabilitats que el procés culmini en un embaràs. Després de dotze anys de recerca, la clínica IVI de València ha desenvolupat una tècnica per fer viables aquests ovòcits immadurs: “En comptes de llençar-los els mantenim 24 hores en unes condicions molt determinades perquè madurin i es puguin afegir a la resta”, explica la doctora María José Escribá, directora del laboratori d’embriologia clínica a IVI, que recentment explicava aquesta recerca a la jornada "LIFE by Merck", organitzada per la farmacèutica Merck. Gràcies a aquesta tècnica ja va néixer un nadó fa tres anys.

La doctora Escribá també ha descobert recentment que alguns productes de la fecundació que tradicionalment s’han desestimat poden ser útils per a la reproducció. Segons els criteris actuals, se seleccionen només els productes immediatament posteriors a la fecundació que tenen dos nuclis, un del pare i un de la mare. Però Escribá i el seu equip han vist que el 40% dels òvuls fecundats que només tenen un nucli també poden prosperar amb èxit. “De cara al futur, hem d’obrir una mica la mirada i investigar millor aquests casos que sempre hem descartat”, apunta.

ARANWS20200209_0023Un 140% més de clíniques de fertilitat en una dècadaRejovenir els ovaris

El rejoveniment d’ovaris és una de les altres tècniques que estudien a la clínica IVI. Una de les causes principals d’infertilitat és l’envelliment dels ovaris, que es produeix abans que el d’altres òrgans. La solució més habitual en aquests casos és fer servir òvuls de donants, però hi ha moltes persones que la rebutgen perquè els nadons no estan relacionats genèticament amb la mare. La investigadora Sonia Herraiz i el seu equip han descobert que si s’extreuen cèl·lules mare de la medul·la òssia de la pacient i s’introdueixen a l’artèria ovàrica, els ovaris experimenten un procés de revitalització. “Les cèl·lules mare milloren la vascularització de l’ovari, reparen els teixits malmesos i redueixen la taxa de mort cel·lular”, explica. Això fa que els fol·licles, les estructures on maduren els ovòcits, es revitalitzin, creixin i estimulin el procés de maduració d’ovòcits. Aquesta tècnica s’ha assajat ja en vint pacients, entre les quals es van produir sis gestacions i van néixer tres nadons.

Rejovenir els òvuls

Una altra línia de recerca que està obtenint resultats interessants consisteix en rejovenir els òvuls en lloc dels ovaris. Amb l’edat s’acumulen errors genètics en els òvuls que fan inviables molts processos de fecundació. L’investigador Jan Tesarik, director de la clínica MAR&Gen de Granada i assessor científic de l’Hospital Europeu de Roma i dels laboratoris Eylau de París, ha desenvolupat un tractament que es basa en l’hormona del creixement. “Gràcies a l’administració d’aquesta hormona des d’uns 10 o 12 dies abans del cicle, hem aconseguit augmentar la taxa d’embaràs del 5% al 15%”, assegura. Ja fa anys que l’investigador va descobrir que l’hormona del creixement activa els sistemes de reparació genètica dels òvuls. Ara, a més, ha observat que també augmenta la qualitat dels fol·licles i que aquesta millora en l’entorn de l’òvul fa que s’hi acumulin menys errors genètics. “Encara hem de fer molta recerca perquè es tracta d’un procés molt complex que no entenem completament”, assenyala.

Òvuls artificials

Tesarik va ser el primer que el 2001 al Brasil va aconseguir un embrió a partir de la tècnica de transferència nuclear. Segons ell, “el futur de la reproducció assistida són els òvuls artificials”. La tècnica per produir-los consisteix en utilitzar una cèl·lula qualsevol de la pacient, convertir-la en una cèl·lula mare i, des d’aquest estadi, reconvertir-la en un òvul sa i madur. “Per aconseguir-ho, però, es necessita un finançament de cinc milions d’euros i una legislació que ho permeti, perquè l’espanyola ara mateix ho prohibeix”, conclou.