A la recerca de 140 milions per ressuscitar les Tres Xemeneies

Sant Adrià de BesòsPer renéixer, l’edifici més alt de la silueta de Barcelona requereix una inversió a l’altura dels 200 metres que fan. Després de moltes conjectures des que Endesa la va clausurar el 2011, la central tèrmica de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs aspira a reinventar-se com a seu d’organismes d’abast mundial que promoguin la pau, les energies netes i la lluita contra el canvi climàtic. També es confia en arrossegar empreses de sectors emergents cap als polígons que hi ha a la vora de la inoperativa factoria elèctrica. El Govern assenyala el projecte com a destacat d'entre els 542 presentats per rebre ingressos del paquet de reconstrucció europeu. Quants diners es necessiten per reflotar la planta? Uns 140 milions d’euros com a mínim, tot i que la Generalitat ha d’acabar de definir el projecte, cosa que podria fer elevar el pressupost.

“Les remodelacions de les Tres Xemeneies i la seva nau de turbines es mouen al voltant dels 60 milions d’euros cadascuna, i es fa una petició de 20 milions més per desenvolupar-hi un districte industrial”, detalla Màrius Rubiralta, director del Grup Internacional d’Experts que, des del 2019, dissenya el pla per revifar la instal·lació i que s’etiqueta com a hub internacional. Conjuga el vistiplau d’institucions, partits i organitzacions veïnals.

La proposta busca ara l’aval de l’ONU, l’OMS i la Unió pel Mediterrani. El departament d’Empresa vol enllestir en uns dos mesos el projecte del hub, on analitza introduir millores per pal·liar els efectes de la crisi al Barcelonès Nord.

La Generalitat no l’ha inclòs entre els 27 candidats a competir d’entrada pels fons antipandèmia però Empresa aclareix que no es descarta seleccionar-lo més endavant. Si no hi arribés finançament comunitari, “hi ha infraestructura que es pot fer des de l’entorn público-privat, perquè el projecte no és inviable”, defensa Rubiralta, exrector de la UB i exsecretari d’estat d’Universitats. En tot cas, sosté que l’impacte de la recessió a Sant Adrià i Badalona –que es reparteixen els terrenys que envolten la tèrmica– i la pretensió que el pla contribueixi a reindustrialitzar el país combreguen amb les ajudes de la UE: “L'aportació significaria que un projecte que trigaria deu anys a acabar-se estigui operatiu en uns cinc anys”.

“Joia” urbanística

La franja de les Tres Xemeneies “és la joia de la corona del que queda per fer a l’àrea metropolitana”, assegura David Martínez, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona. Creu que la proximitat a la capital i la talla icònica de la planta atorguen “les condicions per captar una institució internacional que sigui la punta de llança d’una transformació sistèmica” al nord de Barcelona: “Aquest territori era on la ciutat abocava el que li molestava. És justícia històrica capgirar un lloc on es produïa energia bruta”.

Més debat genera la previsió de permetre-hi 1.844 habitatges nous. Oposada a l’expropiació, la Generalitat justifica que l’operació immobiliària és l’única fórmula possible per reformar l’espai amb nous carrers i un parc de deu hectàrees, pagats amb part dels guanys que els propietaris n'obtinguin. A més, Endesa ha de cedir a canvi les Tres Xemeneies sense cost. Per contra, entitats veïnals i ecologistes veuen especulació sobre els últims descampats de la costa barcelonina.

Més habitatges?

Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats.

Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia.

Terrenys contaminats

“Maximitzar les plusvàlues fa augmentar els beneficis dels grans propietaris i deixa un gran projecte de país en mans privades”, retreu Francesc Alfambra, d’Els Verds de Badalona, que considera “un insult a la intel·ligència” edificar un nou barri “quan hi pot haver més de 10.000 pisos buits entre Sant Adrià i Badalona”. “No és coherent amb la nostra ciutat ni amb la desembocadura del Besòs, molt sobreexplotada”, opina Laura González, de La Marea Verda de Sant Adrià. Les entitats exigeixen aclariments sobre com es descontaminaran antigues parcel·les industrials i tenir en compte els possibles estralls del canvi climàtic a la costa, així com la pol·lució de la incineradora i els cicles combinats de l’altra banda del riu.  

A més, la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies tem un “efecte gentrificador” als barris adjacents si els pisos s’encareixen. “Seria innocent pensar que no hi haurà una certa revalorització, però no hi ha una gran massa urbana al darrere”, comenta Martínez, que creu que la importància de l’operació obliga a “un exercici d’excel·lència i exemplaritat en tot el que es faci”.

“Hi ha dèficits d’equipaments i de zones verdes, i se suggereix afegir una estructura que travessi les Tres Xemeneies. Destrossa la imatge”, es queixa Roger Hoyos, membre de la plataforma conservacionista, que es planteja litigar contra Territori per una presumpta falta de competència per promoure la reforma. El TSJC va anul·lar el pla de la Gran Via de l’Hospitalet per la mateixa raó. “Aquí l’interès va més enllà de la ciutat. És ben defensable”, respon l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau. La Generalitat hi coincideix.