La recepta de ZP? ‘Talante’, esclar

Barcelona¿La recepta de José Luis Rodríguez Zapatero per arreglar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya? No ho diríeu mai, el talante. Sí, aquella famosa paraula que va fer fortuna durant el seu mandat com a president del govern espanyol. La pronuncia just al final del pregó que el Gremi de Restauració de Barcelona li ha demanat per a la celebració de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Abans, s'ha posat les botes amb el diàleg fins a fer saltar el comptador de paraules repetides compulsivament. La fórmula de ZP està d'actualitat, això és innegable, així ho certifica la taula de diàleg orquestrada per obra i gràcia del pacte del PSOE i Unides Podem amb ERC. I ell mateix també està d'actualitat, Cayetana Álvarez de Toledo acaba de demanar formalment que li sigui retirada la condició d'expresident espanyol perquè, a criteri seu i del PP, ha fet molt mal paper en la mediació política amb Veneçuela, tasca que l'ha ocupat aquests últims anys: "És una demanda molt innovadora que equivaldria, més o menys, a voler esborrar set anys de la història recent d'Espanya". És molt curiós, l'acte del Gremi de Restauració. Sembla talment que sigui oficial però l'ha organitzat una entitat privada. L'alcaldessa no hi és però sí dos exalcaldes –Trias i Hereu– i membres de l'equip municipal com Laia Bonet i Albert Batlle. El pregoner s'abraça amb Hereu i conversa amb Trias. També hi ha José Montilla, que va ser ministre del seu primer govern, però no veig que tinguin ganes imperioses de trobar-se.

L'expresident de la Generalitat sí que saluda un exconseller seu –Jordi Wiliam Carnes–, i la seva secretària de govern –Bonet– també encaixa amb Ramon Espadaler, que se saluda molt fredament amb Trias i Felip Puig: "Em sembla que últimament ens veiem massa", els etziba. També hi és Alberto Fernández Díaz, a qui Batlle saluda amb uns copets amistosos a la galta. És interessant i revelador testimoniar el ritual de salutació dels polítics i els expolítics. També veig Miquel Puig, Neus Munté i Manuel Valls. De Ciutadans hi ha Paco Sierra, que cobreix el mòbil amb una carcassa que és una vistosa bandera espanyola. El pintor Joan Pere Viladecans conversa amb Xavier Sardà, Xavier Graset i Antoni Bassas. Parlo una estona amb una exultant Teresa Gimpera, que vol sortir a fumar i es fixa en la copa de vi que acaba de demanar Joan Gaspart. Qui més qui menys té el Mobile a la boca i Josep González, de Pimec, es reduplica per parlar amb tothom.

Don Jaime, propietari d'El Rincón del Artista del Paral·lel, llueix una corbata amb fotos de la històrica vedet Merche Mar. Em fa un salt el cor quan la veig entrar a ella també, acompanyada d'Amparo Moreno. Juanjo Puigcorbé conversa amb Mercè Sampietro. Els recordo a tots dos en un llunyà i memorable muntatge de Les amistat perilloses dirigit per Pilar Miró. El presentador i xòuman Toni Rubira no pot estar més lúcid quan es pregunta en veu alta en quin partit està ara Manuel Valls. Crida l'atenció que la presentadora de l'acte, l'actriu Cristina Brondo, digui que el pregó de Santa Eulàlia sorgeix de la societat civil i el teixit associatiu. És curiosa doncs l'elecció de ZP com a pregoner, no? Brondo també menciona "el conflicte català" i les ganes que tots tenim de saber què n'opina el pregoner. Sobretot, que no es vegi condicionat, eh?

Zapatero comença parlant del Barça i de la samarreta que Déu –és a dir, Messi– li va enviar dedicada. Menciona el Procés i el 155 com a paraules "de bàndol" i enarbora el diàleg, tot felicitant-se –sense mencionar-lo explícitament– del pacte Sánchez-Iglesias. Diàleg, diàleg, diàleg, diàleg, diàleg, diàleg.... Una metralladora. "Vivim junts, hem de reflexionar junts i decidir junts", conclou. I em ve al cap la seva rèplica al Pla Ibarretxe. Exactament les mateixes paraules però ja fa quinze anys! Quan acaba de parlar ZP topa de cara amb Pilar Rahola, que li tira tot el diàleg per sobre: "Aquí som els campions del diàleg però de tan mencionar-lo no pot estar més gastat". I ZP fa aquell gest tan característic: els braços amunt i avall amb la mà oberta: "Diá-lo-go, ta-lan-te, diá-lo-go, ta-lan-te". Com a mínim no fa la forma de la cella amb el seu dit índex.