Rebutjada la petició d'alliberar mosques modificades genèticament a Tarragona

BarcelonaEl departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat ha denegat a l'empresa britànica Oxitec el permís per alliberar a les comarques de Tarragona milers d'insectes modificats genèticament per combatre la mosca de l'olivera. El Govern ha informat la companyia d'aquesta decisió, que implicava fer una prova pilot juntament amb l'IRTA en una zona propera a Tarragona. La petició, que era la segona vegada que es feia, passava per alliberar un màxim de 5.000 mosques transgèniques per setmana durant tot un any.

Segons la companyia, l'assaig hauria ocupat una àrea de 1.000 metres quadrats, coberta amb xarxes, però Agricultura considera que no es pot garantir el confinament dels insectes i ha comunicat a Oxitec la seva negativa, de manera que l'empresa ha retirat formalment la sol·licitud que havia presentat per alliberar mosques de l'olivera modificades genèticament. El departament va rebre el 29 d'abril la sol·licitud, i tenia previst donar la resposta definitiva al setembre.

L'expedient presentat va iniciar la tramitació administrativa a través de la Comissió Catalana de Bioseguretat d'Agricultura, òrgan competent de la Generalitat per a l'autorització o denegació d'activitats amb organismes modificats genèticament. Agricultura es va reunir amb l'empresa el 30 de juliol per informar-la de les dificultats tècniques que s'observaven per garantir el confinament de l'alliberament de mosques modificades genèticament i, per això, en aplicació del principi de prevenció, aquest departament no donarà el vistiplau a les proves que es plantejava dur a terme en laboratoris de l'IRTA. En saber la decisió i després de la negativa del 2013, Oxitec va enviar a Alfons Vilarrasa un escrit per informar de la retirada formal de la seva sol·licitud.

Les mosques OX3097D-Bol que es volien alliberar estaven manipulades amb un ADN resultat d'una barreja d'organismes marins, bacteris, virus i altres insectes. Segons el projecte de l'empresa, la intenció era que les mosques transgèniques mascle s'aparellessin amb les mosques femella natives i, per tant, introduïssin els seus gens modificats a la població existent. Així, s'argumentava que la població nativa de mosca de l'olivera disminuiria, la qual cosa eliminaria, presumptament, les pèrdues econòmiques en la producció d'oliva.