Rebuig frontal a la pedrera d’Osor: “Si ells no es rendeixen, nosaltres tampoc”

Osor“Torna, torna, Serrallonga / que l'alzina ens cremaran / que ens arrencaran les pedres / que la terra ens robaran”, diu la cançó del bandoler més famós de les Guilleries. Els vells versos ara han tornat a l'actualitat de la mà d'un grup de veïns d’Osor (la Selva), que l'han convertit en l’himne contra el projecte de pedrera que vol obrir l'empresa Àrids Vilanna en un bosc del municipi. “Si ells no es rendeixen, nosaltres tampoc. D’amics, no en tindrem cap”, deixa clar la Tamen Rocasalva, que és una de les integrants de la plataforma No a la Pedrera. Però des del Gremi d’Àrids, Jaume Puig –que parla en nom de la companyia– intenta calmar els ànims: “El projecte està en una fase inicial i la voluntat de l’empresa és dur-lo a terme amb consens i diàleg. Difícilment ens trobarem en una situació de judicialització, no és la voluntat”, assegura.  

Osor és un petit poble de la Selva, d'uns 400 habitants, connectat amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per una carretera estreta i serpentejant, que travessa part dels boscos i valls de les Guilleries. Un dels pocs bars és Can Sidro, que és l'epicentre de la vida social. Al voltant d'una de les taules seuen la Tamen, l’Àngel Vàzquez, en Damià Codina, l’Emilio Morales i en Josep Maria Cerver, que formen part de la plataforma. Tots ells esgrimeixen per què rebutgen el projecte, que se situaria en una parcel·la coneguda com el Bosc de la Fenosa, a mig camí d’Anglès i el poble, al costat de les antigues mines d’Osor. 

“Una part de l’espai està ubicat en una zona protegida i la resta hi fa frontera. Té la funció de corredor biològic i la pedrera es carregaria mitja muntanya, cosa que afectaria la fauna i la flora”, subratlla Vàzquez. A més, pateixen per l’augment del tràfic de camions que implicarà: “És l’única via per entrar i sortir, és molt estreta i sovint hi ha despreniments. I necessitem passar-hi dues o tres vegades al dia”, afegeixen Codina i Cerver, que també temen per la possible afectació a l’economia del poble. Abans de construir l’Eix Transversal, s’havia de passar per Osor per anar de Girona a Vic, i viceversa. “Però quan el van obrir, va deixar de venir tothom. Ens ha costat molt aixecar-nos, i ara que per fi hem aconseguit atraure turisme esportiu, sobretot ciclistes i motoristes, ens fa por que deixin de venir. Perquè no crec que vulguin anar per una carretera plena de camions ni que es vulguin arriscar a trobar grava per terra”, opina la Marta Alsina, de Can Sidro.  

Empreses que venen i van

El 1979 es van clausurar les Mines d’Osor, que durant segles van servir per obtenir tota mena de minerals, ferro, galena i filó de fluorita. Al seu voltant encara es conserven les restes d’infraestructures mineres, i, molt a prop, també continuen enmig del bosc les deixalles que ningú es va endur. “L’altra empresa va tancar les mines i ens va deixar els residus contaminants. Com que era una altra època, ens diuen que ara no passarà. Però si ens fan una pedrera aquí, ens maten com a poble”, tem l’alcalde, Joan Pla (Unió i Força Osorenca - Acord Municipal).

Tant l'ajuntament com la Diputació de Girona han aprovat mocions contràries al projecte i el consistori ha contractat dos bufets d’advocats per intentar impedir-ne l'obertura. L’alcalde sap que ho té difícil: la llei de mines del 1973, encara vigent, dona via lliure a l'extracció de recursos naturals i els obliga a autoritzar-los. Malgrat tot, considera que s’ha d’intentar i, a l'últim ple, van denegar el pla especial urbanístic presentat per Àrids Vilanna. “No creiem que ens aporti cap mena de benefici, ni llocs de treball directes ni indirectes”, ressalta Pla, que també exposa motius mediambientals, d’impacte acústic i visual, i molèsties com la pols o el pas dels camions com a arguments per rebutjar-lo.

Manca de pedreres a Girona

Els terrenys on es vol situar la pedrera són propietat de Ramon i José Guillermo Vilahur, que són el pare i el tiet del director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur. Els dos germans tenen la parcel·la arrendada a Àrids Vilanna de Bescanó (Gironès), que es dedica a l’extracció d’àrids i a la construcció d’edificis i carreteres. Des de l’empresa deriven les declaracions al gerent del gremi d’àrids, Jaume Puig, que defensa el projecte. “Crearà entre un i deu llocs de treball, pot ser una oportunitat de desenvolupament per al poble i, a més, pot ser un bon catalitzador perquè la Diputació arregli la carretera”, destaca. 

La companyia ha iniciat els tràmits per demanar els permisos a la direcció general de Mines de la Generalitat, però fan falta diversos informes de la resta de departaments implicats –com el d'impacte ambiental o el projecte de restitució– per aconseguir l'aval definitiu. Puig ha argumentat que, ara per ara, no poden donar xifres del volum que esperen extreure ni del flux mitjà de camions, “perquè s’han d’acabar de fer diversos estudis per determinar-ho”.

En aquesta zona, segons Puig, hi ha pedra granítica, molt apreciada en la pavimentació de carreteres per la seva duresa i característiques. Però, per extreure-la, es necessiten explosius. "Calculem que amb mitja dotzena de voladures a l'any pot haver-n'hi suficient", assevera el gerent, que també demanarà a l'alcalde d'organitzar una reunió informativa amb els veïns.

El representant insisteix que l’empresa treballarà per reduir les molèsties, però recalca que caldrà engegar noves extraccions si es volen continuar arranjant les carreteres i construint edificis nous. “La demanda d’àrids de cada gironí és d’unes cinc tones l'any i les reserves es van esgotant. Sigui a Osor o en un altre lloc, s’haurà d’obrir una altra pedrera a Girona per no tenir manca d’abastiment”, subratlla Puig.