Rebel·lió als parcs infantils

BarcelonaTerrasses de bar, platges, discoteques, oficines, museus... Però ni parlar-ne de recuperar una certa normalitat a les àrees de joc infantil, que continuen precintades. Gronxadors i tobogans són encara zones d'accés prohibit, després que el govern espanyol ordenés tancar-los amb la declaració de l'estat d'alarma i que no hagin aparegut esmentats en cap dels paquets de mesures cap a la nova normalitat. Algunes famílies, cansades de "l'absurditat" de veure la gent amuntegant-se a les platges i haver d'explicar als fills que no podien entrar a jugar-hi, han decidit aquests dies tirar pel dret i començar a arrencar precintes. Ho va fer el Pau amb un grup de famílies a la zona de joc de la plaça Marià Brossa, al barri de Sant Andreu de Barcelona, tip de la "deixadesa política" pel que fa als infants, que continuen amb els seus espais com si s'haguessin quedat congelats al pic de la pandèmia: "Se'ls ha relegat a l'últim lloc de l'escala". I ho va reivindicar, també, l'actor Marc Martínez en un tuit que ha corregut per molts grups de WhatsApp: hi feia un crida a "alliberar" els espais de sociabilització infantil i assegurava que ell i la seva filla ja havien estrenat el tobogan.

El sentiment d'aquests pares el comparteixen altres famílies que també han reinaugurat zones infantils abans que cap autoritat ho avali en zones com el Parc de Joan Miró, a l'Esquerra de l'Eixample, i el Parc de les Aigües. "Ho fem amb sentit comú, sent curosos", defensa el Pau, que veuria amb bons ulls un acte col·lectiu de protesta als espais de joc.

L'Ajuntament de Barcelona assegura que, de moment, la prohibició d'accés es manté i que per això les brigades revisen i renoven els precintes quan cauen o es retiren. Fonts municipals expliquen que el govern espanyol no ha donat noves ordres sobre parcs infantils i que en aquests moments s'està parlant amb el Govern i l'Agència de Salut Pública de la ciutat per veure com es pot avançar cap a l'obertura. Que la ciutat entri aquest dijous a la fase tres de desconfinament no comporta cap canvi quant als espais infantils.

L'alcaldessa Ada Colau, que sí que es va erigir com a defensora que la canalla fos la primera a poder sortir a passejar i que, més recentment, ha defensat la reobertura de les escoles, fins ara no s'ha pronunciat a favor de recuperar els espais de joc, la gran assignatura pendent. El consistori assegura que treballa per fer-ho de manera segura, però no hi ha posat data.

"Els nens no volen passejar, no gaudeixen passejant, cal buscar zones més obertes on poder estar-s'hi i jugar, i a vegades no és fàcil trobar-ne", defensa la psicòloga infantil Laura Górriz, directora del centre FIA de psicologia. Tot i això, demana acatar les normes i no entrar a les àrees infantils fins que no s'autoritzi: "Hem de ser respectuosos, tot i que la mesura no sembli coherent. A algú li pot semblar que no té sentit portar la mascareta i això ens posaria en risc a tots".

Górriz sí que defensa que els parcs són els espais "ideals" per a la sociabilització dels més petits i que, per tant, serien una peça clau per començar a normalitzar el seu dia a dia. Està convençuda que tota l'experiència del confinament amb els infants sense relacionar-se amb els altres ha afectat emocionalment la canalla, però confia en la seva capacitat de resiliència perquè l'afectació sigui de curt abast i que tan bon punt es vagi recuperant la normalitat, amb sortides a la platja o trobades a les cases dels amics, es giri full.

Caldrà ajudar, diu, aquells que tinguin més dificultats per readaptar-se i les famílies que no puguin oferir aquesta recuperació de la normalitat, i aquí hi inclou els pares i mares que, per por, encara no permeten que els fills surtin a passejar: "Els nens ja poden sortir i ho han de fer sí o sí, amb les mesures de seguretat que es cregui i els horaris establerts, però han de sortir". I les sortides, sense l'al·licient del parc, poden requerir una mica d'imaginació de pares i mares. Per convèncer els fills petits –recomana–, se'ls pot convidar a fer algun joc a l'aire lliure com el pica-paret o anar a veure alguna cosa. Passejar per passejar no sol funcionar.