Reaccions al foc: les llàgrimes dels alcaldes
Els batlles de les localitats afectades pels incendi han viscut aquests dies amb una difícil barreja d'emocions
Figueres @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Els alcaldes han tingut un paper clau en l'incendi que va començar diumenge a la Jonquera.Tots coincideixen a assenyalar que la seva principal prioritat va ser la cura dels veïns. Aquests dies han conviscut amb una barreja d'emocions. Aquests en són alguns testimonis:
"Em vaig posar a plorar perquè no sabia què més fer perquè el poble no es cremés”, recorda l'alcalde de Llers, Carles Fortiana. Està convençut, però, que si s'haguessin coordinat millor els comandaments dels cossos d’emergència de la Generalitat i els ajuntaments s'hagués minimitzat la magnitud de l'incendi.
“No vaig tenir la sensació de perill imminent gràcies als bombers”, explica el batlle d'Agulla, Alfons Quera.
“Se'm van acabar les llàgrimes quan veia que se'm cremava la casa i no podia fer-hi res”, relata Frederic Minobis, alcalde de Boadella d’Empordà i Les Escaules.
"Semblava que estiguéssim dins d'un volcà i amb la sensació que si el foc avançava quedàvem engolits", recorda Dolors Manzanera, alcaldessa de La Vajol.
Podeu llegir-ho a l'Ara Premium.
