Els veïns del Raval denuncien la connivència entre els narcopisos i els fons voltor

Barcelona“[Als propietaris] Ja els va bé que hi hagi un pis ple de narcos al bloc, així els veïns acaben marxant i ells poden fer negoci”. Aquesta era, aquest dimecres, la queixa resignada d’un veí del Raval, de l’entorn del carrer Riereta. Una altra veïna acabava de rematar la frase: “Així compren barat i després poden especular”.

El tema torna a centrar les converses dels veïns després que, aquest dimecres, els joves que van ocupar un antic narcopís –ara fa poc més d'un any, per evitar que hi tornessin els camells- han anunciat que els ha arribat una nova notificació de desallotjament. El juny n'havien rebut una altra, però en aquell cas van aconseguir ajornar la data per continuar negociant. "Ara ens han tornat a notificar que el dia 14 de febrer ens vindran a fer fora", ha explicat en roda de premsa el David, un dels nois que ocupa el local de Riereta, número 3, que havia sigut propietat del BBVA i ara ha passat a mans d'un fons d'inversió internacional.

Aquest avís de desnonament ha fet que els veïns es tornin a mobilitzar: temen que si desallotgen els actuals ocupants, els narcotraficants tornaran a controlar la zona. "Quan hi ha un desnonament i a continuació el pis queda buit, aleshores els narcotraficants de seguida se'l fan seu", exposa Ángel Cordero, el portaveu de l'associació Acció Raval. "Després de la macrooperació policial que es va fer al barri tot va quedar més tranquil, però va ser un cop centrat en una de les tres màfies que hi ha al Raval, i ara les altres dues estan guanyant terreny", assegura Cordero.

Els veïns dels actuals ocupes ho tenen clar. "Si desnonen ara el local de Riereta, es pot tornar a convertir en un nou lloc de venda de droga en pocs dies", alerta Cordero. "Visc i treballo al costat d'aquests nois i prefereixo que hi siguin ells o altres persones sense llar que necessiten un lloc per viure, que són tranquils i respectuosos, que no pas tornar a tenir les escenes de violència extrema que vivíem quan hi havia aquí els narcotraficants", assegura ferm David Marimón, veí, porta amb porta, amb els ocupes actuals.

Sancionar els propietaris que fan els ulls grossos

El cas del local de Riereta, 3, és el més recent, però no pas l'únic: "Hi ha desenes de pisos al barri en aquesta situació", denuncia Cordero, que assegura que els fons voltor i els bancs –que són "en la immensa majoria dels casos" els propietaris d'aquests pisos– "no van tan de pressa a l'hora de manar desallotjar els traficants" com s'afanyen "quan qui els ocupen són veïns". "De vegades et fa desconfiar aquesta manera d'actuar", afegeix.

"No demanem res estrany, simplement que es compleixi la llei que permet treure el pis a un gran tenidor que el manté tancat durant anys per especular", apunta Iñaki Garcia, portaveu de la plataforma Stop Desnonaments Raval que afegeix: "Els bancs volen els pisos per vendre'ls a fons d'inversió com Blackstone, i etcètera; hi ha més de 200 pisos buits al Raval i nosaltres el que volem és que es posin de lloguer social per a la gent del barri que no pot accedir al mercat de lloguer".

Per això aquesta plataforma, juntament amb Acció Raval i Raval Rebel ha demanat al Govern que se sancioni i fins i tot que "s'imputi com a col·laborador necessari" els grans tenidors com ara fons d'inversió o bancs que "tot i que saben perfectament que hi ha un narcopis al seu bloc no ho denuncien".

Acció Raval assegura, a més, que des que hi va haver la macrooperació policial, l'octubre passat, han tornat a aparèixer "entre 5 o 6 narcopisos nous", que se sumen a la desena que ja tenien detectats des de l'associació. "No en tenim tota la informació i és impossible tenir-ne xifres, però tranquil·lament continuen havent-hi segur una quinzena de narcopisos al Raval", assegura Cordero.

La CUP denuncia la "col·laboració criminal" dels Mossos

Només al Raval es produeixen cada mes desenes de desnonaments. Però no és l'únic barri. Aquest dimecres al matí la diputada de la CUP Maria Sirvent ha denunciat la "col·laboració criminal" que segons el seu parer hi va haver el 15 de gener passat en un altre desnonament, al barri del Poble-sec, entre els Mossos d'Esquadra i l'empresa Desokupa, que segons el Sindicat del Barri del Poble-sec es va executar sense ordre judicial.

L'esmentat sindicat ha censurat mitjançant un comunicat la "legalitat dubtosa" de l'actuació dels Mossos, perquè recorda que "cap persona pot ser desallotjada sense haver passat per un procés judicial amb la pertinent sentència d'execució", i critica que Desokupa va intentar "desallotjar de manera il·legal" les persones que uns dies abans havien ocupat l'habitatge.

La nota afirma que la policia, en comptes de defensar els ocupants "davant l'agressió i extorsió que patien", va optar per "col·laborar i treballar conjuntament amb Desokupa [...] i va protegir els pinxos dels cinquanta veïns que es van concentrar davant el bloc"; els fets van acabar, a més, amb tres dels ocupants detinguts.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, en la sessió de control al Parlament, al ser preguntat per aquesta qüestió per Sirvent, ha negat "cap complicitat" dels Mossos amb Desokupa malgrat que hi ha imatges dels fets. Buch ha indicat que la policia ha d'actuar per "ordre judicial" en casos de desnonaments. "Li nego la major", ha assegurat Buch, mentre Sirvent ensenyava fotografies dels fets: "La policia no té capacitat per desnonar ningú al país. Qui ho decideix és un jutge i la policia el que fa és acompanyar la comitiva judicial i garantir la seva labor", ha afegit.

No obstant això, imatges recollides per TV3 demostren que els Mossos i membres de Desokupa van col·laborar a l'hora de reduir alguns dels ocupants, així com diverses situacions de complicitat entre el fundador de Desokupa, Daniel Esteve, i diversos agents. Sirvent, que ha insistit que "els Mossos es van posar al costat dels pinxos", ha advertit Buch que un dia "la por canviarà de bàndol; i tindran por de perdre els seus privilegis i la capacitat de viure a costa de la misèria de la gent".