Raül Romeva: “Europa ja veu que el problema no és Catalunya, és Espanya”

Què fa havent deixat la política després de 10 anys?

Tinc ganes de fer una cosa que durant 10 anys no he pogut fer, que és pensar, reflexionar i escriure, entre altres coses també sobre política. Al marge que familiarment he recuperat deutes temporals.

¿Som una nació europea (i una carpeta incòmoda) forma part d’aquesta reflexió o és una necessitat de deixar testimoni?

És una transició que pretén avaluar d’on venim i com hem arribat on som per, des d’aquí, poder aventurar, dissenyar, imaginar cap on hem d’anar. No n’hi ha prou dient que ens hem de moure. Algú ha de començar a pensar cap on anem.

¿Catalunya està fent bé les coses? ¿Europa estarà oberta?

Ens trobarem una Europa que farà tot el possible perquè aquest tema no li arribi, perquè retirem la carpeta. Si mantenim el rumb, Europa trobarà els mecanismes per adaptar-s’hi. El pragmatisme europeu no és una invenció meva. I si l’estat espanyol no ho vol resoldre, que ningú pateixi, que hi ha mecanismes. No tinc cap dubte que depèn de nosaltres.

Quant temps es pot allargar aquesta situació? Perquè si l’únic problema que genera a Europa és la queixa i una manifestació massiva a l’any...

Crec que ja estem en un punt d’inflexió. Estic d’acord amb qui pensa que la d’avui és l’última mobilització massiva per demanar poder votar. La pròxima ha de ser votar.

El 9-N?

Per descomptat. És el pla previst, legalment es pot fer, socialment no hi ha alternativa possible... Per tant el 9-N, la data amb el suport d’una gran majoria de partits, hem de votar. I Europa ha d’entendre que ja no hi ha marge. Arribarà un moment que el cost de no permetre-ho pot ser més gran que el de permetre-ho.

¿La part catalana fa bé l’acció diplomàtica?

Els recursos són molt limitats. ¿Tenim el múscul? No. ¿Tenim els coneixements? Sí. ¿Estem fent tot el que podem fer? Difícilment podem fer més coses. ¿Les podríem fer millor? Segur. Però quan et trobes amb el que ha passat a Utrecht, fa la sensació que potser no cal fer res. No hi ha millor campanya diplomàtica a favor de Catalunya que el que està fent el govern espanyol.

El TC possiblement bloquejarà la llei de consultes i la convocatòria. S’ha de votar igualment?

Parlar de no fer el que cal fer per por a una eventual sentència negativa em sembla un error. Si som on som, en gran part és per una sentència del TC. De legitimitat per a un òrgan que no és jurídic sinó polític, la justa.

Vol dir que a Europa s’entén, això?

Si cal ho explicarem. Si hi ha una sentència del TC, tindrem un motiu més per seguir avançant, no pas per recular. En aquest sentit voldria ser escocès. Però no tenim un marc com l’escocès, i el problema no és per Catalunya, és per Espanya. I des d’Europa això es veu. Tenim una responsabilitat institucional que s’ha de complir. No hi ha cap raó política, jurídica o legal que impedeixi votar el 9-N.

Desobediència?

És una possibilitat. El full de ruta que tenim és bo, correcte i vàlid. I s’ha d’aplicar.

Hi ha sectors d’ICV que diuen que, si no hi ha 9-N, cal esperar a una nova correlació de forces a Madrid.

El tren ja ha passat. No hi ha marge. Han passat massa coses i no hauríem de menystenir el desgast de la gent. Les societats tenen uns límits. La catalana ha tingut molta paciència, especialment els últims anys. Ja no hi ha cap altra opció que no sigui continuar endavant.

¿Tornarem a veure Romeva a primera línia?

No ho sé. Això és com preguntar què farà el TC.

És força previsible què farà el TC.

Estem en un moment d’incerteses polítiques i crec que hi ha moltes coses a fer. Quines podré o voldré fer o estaré en condicions de fer, no ho sé.

A Romeva l’estima molta gent d’ICV, però també d’ERC i fins i tot de Convergència.

No sé si és bo o dolent [riu]... Vaig començar a fer política amb una obsessió: fer d’altaveu de demandes socials, ecologistes, etc., i és el que he fet durant 10 anys. Hi ha una realitat tan brutalment demandant de solució que cal donar-hi resposta. Si la transversalitat existeix en l’àmbit social, per què no en l’àmbit polític?

Quin impacte creu que pot tenir l’aflorament de forces que, com Guanyem o Podem, se sumen a la CUP en la disputa de l’espai polític de l’esquerra alternativa?

Sempre ho he vist com un revulsiu positiu. ICV no és una secta. Durant molts anys sort que hi havia ICV, que donava la cara. Efectivament, mai com ara hi havia hagut tanta gana de política. I és veritat que hi ha una altra realitat que transcendeix els partits tradicionals. ICV ha fet un esforç d’obertura per adaptar-se a aquestes realitats. Per mi no és un demèrit haver estat en política. El problema que tenim avui amb la democràcia, la política i el projecte europeu té a veure amb les majories. Canviem-les. ¿Per canviar-les cal sacsejar sigles? Fem-ho. Tot el que sigui sumar per canviar l’ statu quo em sembla vàlid.