Boyan Dimitrov: "Les rates arriben als àtics de Barcelona"
Tècnic de control de plagues
El Boyan Dimitrov (Varna, Bulgària, 1978) fa prop de vint anys que es dedica a matar plagues. M’ensenya al seu mòbil el calendari del dia: rates, paneroles, xinxes, formigues. Es troba de tot. Ha vist de tot. Tant en pisos particulars com en obres públiques. Ara, per exemple, fa el manteniment de les obres de l’AVE. Perquè sempre que aixequen el terra, explica, estan més a prop de la claveguera, que és en definitiva la casa d’aquests animals.
Deu trobar-los sobretot als baixos, no?
— Hi ha rates en àtics de Barcelona. Pugen per les canonades, aprofiten els baixants de la comunitat i entren sobretot pel bany o la cuina.
El bany?
— Pot entrar una rata pel lavabo, sí. En aquests casos sempre ens trobem persones molt afectades, però no hi podem fer res.
Com que no?
— No podem llançar els nostres productes pel lavabo, perquè està connectat amb la canonada general del carrer i són productes químics. En aquests casos toca trucar a l’ajuntament, que a més fa controls periòdics.
Com es maten les rates?
— Amb mètodes mecànics i químics. O sigui, verí i trampes.
Què és millor?
— Depèn. Si estan, per exemple, a un fals sostre, has de tenir clar que podràs aixecar bé les plaques.
Per què?
— Si poses verí, la rata pot morir a qualsevol lloc del fals sostre. I aleshores com la reculls? Només té sentit si el sostre és fàcil d’aixecar. Tot i que quan s’enverinen les rates acostumen a tornar a casa seva, que és la claveguera.
Què fa la trampa?
— Un cop sec. Els trenca el coll.
I no li fa fàstic?
— De vegades el cap està molt aixafat, hi ha molta sang... però crec que hi ha un moment que realment ja t’és igual. T’hi acostumes.
Però alguna cosa deu fer fàstic…
— Quan les paneroles pugen pel cos. Recordo baixar un dia a un soterrani, i la paret blanca era tota negra, només es veien els insectes. En aquests casos vaig tot cobert amb un vestit blanc i mascareta especial per fumigar. Però sempre hi ha un moment que noto com m'estan pujant pel cos, se’m posen sobre les ulleres, les noto pel cap… i això sí que em fa fàstic.
Hi ha tipus diferents de paneroles, no?
— Aquí en tenim tres. L'americana, l'alemanya i l'oriental. L'alemanya acostuma a estar darrere de les neveres, al motor, on sempre hi ha calor. I després surt a la nit i busca menjar. L'americana és la més gran, la més forta, i necessita un clima humit. Per això acostuma a estar prop del baixant o darrere de la pica. I l'oriental s'està extingint perquè l'americana se la menja.
Com són les paneroles?
— Uns animals que sobreviuen a tot. I que mengen de tot: cabells, sabó, paper...
I les rates?
— Les més intel·ligents. Distingeixen les coses noves, aprenen a fer els recorreguts per sobreviure.
Les xinxes?
— La plaga més difícil de matar, la que demana més paciència.
Per què?
— Perquè són molt petites, és difícil de veure-les. Es posen pel voltant del llit o del sofà, allà on la gent passa temps descansant, i només necessiten un espai de l’amplada d’una targeta de crèdit. I són difícils de treure.
Com es treuen?
— Has de fumigar. I li has de dir a la persona que ha d’aixecar endolls, treure tapetes de les portes, buidar l’armari i rentar la roba a 60 graus. I el més habitual és repetir-ho entre dues i quatre vegades. Clar, per a molts és un trasbals. És la plaga més difícil.
I és car?
— De 350 cap amunt.
Hi deu haver gent que no pot pagar.
— Sí, hi ha casos que prefereixen no pagar, i jo marxo i la plaga queda allà. Sempre sap molt de greu.
Deu tenir moltes històries.
— En una comunitat de veïns on havíem de revisar una plaga de rates, vaig entrar pels baixos on vivia un matrimoni. Una rata va sortir de la claveguera i es va quedar mirant-me fixament. Vam posar tots els productes per matar-la. Un temps després, van aparèixer els Mossos demanant explicacions de l’actuació.
Per?
— La dona havia enverinat l’home. I pensaven que podia haver fet servir el verí de la rata. Va resultar ser un altre producte.