Els detectius del covid-19
Salut vol incorporar 200 persones per identificar i aïllar els contactes dels nous casos de l'epidèmia
BarcelonaHi ha una faceta de l’epidemiologia que s’assembla a una feina detectivesca i que tècnicament es coneix com a rastreig de contactes. En el cas de l’epidèmia actual de covid-19, "aquest procés és essencial i superprioritari per evitar una segona onada de casos", explica Esther Calbo, cap de la unitat de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa. "Ens hi juguem molt", afegeix.
En general, quan es diagnostica un cas positiu d’alguna malaltia infecciosa s’ha d’esbrinar qui ha pogut contagiar, parlar amb aquestes persones perquè mantinguin una quarantena i seguir-ne l’evolució durant el període d’incubació. L’objectiu és clar: tallar la cadena de transmissió de la malaltia. El rastreig de contactes "és una activitat epidemiològica estandarditzada que es practica habitualment en casos de tuberculosi, xarampió o enterovirus, entre d’altres", aclareix Benito Almirante, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron. La diferència amb la situació actual és que hi ha tants casos de covid-19 que el rastreig es pot convertir en una feinada titànica. En qualsevol cas, el protocol és ben clar.
Els casos sospitosos de covid-19 han d’informar les autoritats sanitàries i quedar-se a casa. Idealment, una unitat mòbil es desplaça fins al seu domicili per fer-los la prova. "Això es fa, i ara que hi ha menys casos es podrà fer millor", diu Pere Godoy, responsable del Servei de Vigilància Epidemiològica a Lleida i president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Si el resultat és positiu, cal que estiguin 14 dies aïllats. Com que aquesta identificació de casos s’hauria de fer majoritàriament des de l’assistència primària, "és important que es disposi de proves per confirmar tots els casos", avisa Godoy.
En aquest moment comença la feina detectivesca del servei territorial de vigilància epidemiològica, que depèn de la secretaria de Salut Pública. El primer que cal fer és un cens detallat de totes les persones que hagin estat a menys de dos metres de l’infectat sense protecció des de 48 hores abans de l’aparició dels símptomes fins a 14 dies després. Això s’aconsegueix mitjançant una entrevista amb el pacient. El protocol del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) recomana, a més, classificar aquestes persones en contactes d’alt i baix risc en funció de si el contacte ha sigut més o menys prolongat o s’ha produït en un espai interior, entre altres paràmetres. Un cop fet això, s’hi ha de contactar per posar tots aquests contactes en quarantena i fer un seguiment del seu estat de salut durant 14 dies.
Com és natural, hi ha casos en què aquesta tasca és especialment complicada. Identificar els contactes domiciliaris és senzill, però rastrejar els contactes comunitaris derivats de l’activitat laboral o quotidiana pot presentar grans dificultats. "Si un pacient que ha donat positiu per covid-19 ha estat dues hores en una sala d’espera d’un hospital, s’han de buscar totes les persones que hi havia en aquella sala", posa com a exemple Anna Vilella, metge del servei de medicina preventiva i epidemiològica de l’Hospital Clínic de Barcelona. Tota aquesta informació s’ha d’introduir en una base de dades de manera que qualsevol professional sanitari hi tingui accés. A Catalunya "existeix una plataforma del departament de Salut, però encara no permet un accés general i, per tant, seria bo que s’acabés de completar i s’obrís a tots els professionals", explica Godoy.
La feinada del rastreig
L’alta incidència de casos de covid-19 que hi ha hagut fins ara ha fet impossible dur a terme aquest rastreig amb detall, però ara que l’epidèmia està en fase de remissió es pot reprendre per contenir l’expansió del virus i evitar nous brots. "Estem preocupats perquè encara tenim molts professionals treballant en residències, personal que està de baixa o fent seguiment de malalts i, per tant, seria bo que es dotés de recursos aquest procediment", explica Calbo. A més, "estem esgotats físicament i mentalment", afegeix. El rastreig de contactes requereix, efectivament, molts recursos. "Hi ha hagut vegades que hem arribat a identificar 50 contactes per cada cas", diu Vilella. "Els recursos que es necessiten depenen del grau d’exhaustivitat amb què es pretenguin identificar els contactes i la freqüència del seguiment durant la quarantena", matisa Godoy. Però afegeix: "En el cas de la covid-19 cal fer aquest rastreig de manera exhaustiva".
El ministeri de Sanitat ha deixat en mans de les comunitats autònomes la responsabilitat de dissenyar i implementar aquest procés. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, va avançar fa uns dies que la conselleria està treballant en la confecció d’una eina de tipus informàtic que ajudi a identificar els contactes de les persones positives i seguir-los per si positivitzen o els cal un aïllament. Segons la consellera, tot i que encara s’ha de tancar la proposta final, aquesta tasca de vigilància epidemiològica podria comportar la incorporació d’unes 200 persones.
L’última publicació de l’ECDC, del 5 de maig, indica que identificar i avisar els contactes de cada cas pot requerir aproximadament entre 2,5 i 6 hores de feina, en funció del nombre de contactes del pacient, que estadísticament s’acostuma a situar entre 10 i 30. Per tant, amb 200 persones es podrien rastrejar diàriament els contactes d’entre 278 i 662 casos amb els estàndards de l’ECDC. Segons dades del departament de Salut, l’última setmana hi ha hagut 4.870 casos nous de covid-19 a Catalunya, xifra que representa una mitjana diària de gairebé 696 positius nous, un volum de casos que supera la capacitat de rastreig de 200 persones amb aquests estàndards. Consultat sobre aquest decalatge, el departament de Salut ha optat per no pronunciar-se fins que disposi de més informació.
El rastreig tecnològic
A la Xina i a Corea del Sud aquest rastreig s’ha fet amb l’ajuda d’aplicacions mòbils. La tecnologia, però, té limitacions tècniques provocades pel consum de bateria, les característiques del Bluetooth i els riscos de seguretat, entre d'altres. I, esclar, també té limitacions legals en matèria de privacitat. A part d’això, l’activitat humana segueix sent imprescindible perquè, com a mínim, algú ha de trucar als contactes i fer-ne el seguiment. "Sempre hi ha d’haver una supervisió per valorar si els contactes ho són realment", confirma Vilella. Sobre la possibilitat d’utilitzar aquest tipus d’eines tecnològiques, Godoy considera que "s’hauria de garantir que es preserva la confidencialitat i comptar amb els pronunciaments favorables dels comitès de bioètica". De tota manera, l’epidemiòleg pensa que "no és fàcil aplicar-les a Europa".
Segons Godoy, "la participació de la ciutadania és clau per contenir l’epidèmia", en el sentit que cal complir les recomanacions de les autoritats sanitàries. Esther Calbo espera que "tant de bo hi hagi nous recursos" per fer el rastreig. En qualsevol cas, afegeix, faran "el que calgui per contenir l’epidèmia". "Tots els sanitaris ho tenim molt clar", diu.