Una raresa en la recerca: un equip liderat per científiques

BarcelonaSón una raresa en el món de la recerca. L’equip investigador de l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO) està format per sis dones i un home. Són una excepció. Més de la meitat dels alumnes de carreres científiques són dones, però malgrat que les noies són majoria a les aules, encara no ho són en el lideratge de les investigacions. Esther Pomares, Sheila Ruiz, Pilar Méndez i Raquel Ramos són quatre de les membres de l’equip i van començar a treballar juntes fa menys de dos anys. L’última incorporació al grup ha sigut Víctor Abad, l’únic home de l’equip. Són un rara avis : un grup de recerca encapçalat per dones i amb una mitjana d’edat de 33 anys.

L’equip treballa en el diagnòstic genètic en malalties oculars i en noves vies de detecció i curació. Anteriorment, totes havien treballat en laboratoris d’universitats i hospitals, grans catedrals de la investigació on el sistema, diuen, és més patriarcal. “Normalment els líders de les investigacions en aquestes institucions són homes. I si hi ha un home al capdavant acostuma a triar un equip amb més presència masculina”, assegura Esther Pomares, coordinadora de l’equip.

Tot i no haver patit cap discriminació al laboratori pel fet de ser dones, sí que coincideixen en el fet que en l’àmbit de la recerca encara tenen un paper secundari perquè la majoria de les investigacions les lideren homes veterans. “A moltes ens ha passat anar a una entrevista de feina i preguntar-nos si tenim plans de fills o si ens agradaria quedar-nos embarassades”, denuncien. Méndez és clara: “Volem que quan vagis a demanar feina s’aposti pel currículum i no pel gènere”. Víctor Abad es va afegir al grup l’any passat. No observa diferències entre treballar en un equip d’homes i un de dones, a excepció de la comunicació. “Les dones amb qui treballo es comuniquen molt més. Treballar en aquest grup em fa comunicar més. Comentem els avenços que fem dia a dia i amb més comunicació hi ha també més cohesió de grup i més compenetració. En equips d’homes, en canvi, es treballa més individualment”, assegura.

Treballar en grup

En la recerca és clau treballar en grup, però sovint a la llum només surt el nom d’un investigador de l’equip: “Per cada nom que surt a la premsa hi ha un grup de persones treballant al darrere. En la ciència, sol no vas enlloc. Per això és vital la comunicació i la interacció contínua entre nosaltres”, confirma Esther Pomares.

La precarietat laboral també és molt present en la investigació. Sheila Ruiz és la més jove de l’equip, no arriba als 30 anys i ja ha treballat en quatre laboratoris perquè els contractes són sempre de curta durada depenent dels diners del patrocinador de la investigació: “És inestable. Avui ets aquí però si s’acaben els diners et faran fora, la investigació necessita continuïtat i molta estabilitat”, diu. Recorden que la recerca és “una cursa de fons”. Moltes hores i molts anys invertits en una investigació que “potser donarà fruits d’aquí cinc, deu o vint anys”.